Les armes americanes (I)

Consternat per un nou episodi de matança indiscriminada, els Estats Units veuen de nou com les armes de foc són les tristes protagonistes de l’actualitat. L’impacte de la matança a l’institut de Columbine ja va crear un gran impacte en la societat americana. Ara, però, l’intent d’acabar amb la congressista Gabrielle Giffords ha donat una nova dimensió a l’assumpte de les armes americanes: els polítics com a blancs a eliminar. D’ençà del succés, un dels eterns debats americans s’ha tornat posat sobre la taula: augmentar les restriccions per adquirir armes de foc o deixar-ho en l’ status quo? L’editorial del The New York Times d’ahir assegurava: “Les lleis d’armes [d’Arizona] són de les més indulgents, permetent fins i tot a un home pertorbat com Loughner comprar una pistola o portar-la sense permís. [...] Ara, havent vist de primera mà l’horror de la violència política, Arizona hauria de liderar la nació en silenciar les veus de la intolerància, demanar el final de les temptacions que porten a massacres i imposar controls als instruments que les permeten”. Com sabem, no tothom pensa igual. Des d’un punt de vista europeu el debat sobre les armes és difícil. Se’ns fa estrany la recurrència a un argument individual ( el dret a posseir armes) quan les implicacions afecten a un tercer en un terreny tan fonamental com el del dret a viure, dret essencial. Els motius que porten a una part important de la societat americana a fer-se amb una arma de foc són diversos, creant una situació complexa d’entendre (i de solucionar) per un observador extern. Només cal recordar, per exemple, que a Arizona la possessió d’armes no constituïa un debat polític. No només això, sinó que Giffords hi estava a favor i ella mateixa posseïa armes de foc a casa seva. Les darreres enquestes indiquen que el rebuig a restringir l’accés a les armes de foc va creixent ( aquí). La tendència és lluny de mostrar el camí de la majoria de països europeus. Abans d’entrar en els motius, però, convé analitzar l’ impacte de les armes de foc sobre la vida americana. Quants morts provoca? El següent gràfic (dades del Centers for Disease Control and Prevention) mostra que entre 1979 i 1998 més de 30.000 persones anuals van morir als Estats Units per culpa d’un tret provinent d’una arma de foc. En el període 1999-2007 la xifra va caure lleugerament, però encara morien al voltant de 30.000 persones l’any per aquest motiu. Tanmateix, cal fer un incís: la meitat de morts per armes de foc corresponen a suïcidis (es cometrien si no disposessin de l’arma?). L’altra meitat són homicidis: més de 10.000 persones l’any moren per aquest motiu. [Les línies taronja i blava no coincideixen amb l’anterior perquè les segones són extretes d’un altre informe del mateix centre. És per això que l’evolució comença més tard en el temps].

Tot i que hi ha nombrosos demòcrates que estan a favor de la possessió d’armes de foc, a nivell ciutadà s’observa com el tema de les armes divideix a demòcrates i republicans, les dues grans “famílies” polítiques. Segons una enquesta feta l’any 2008 per l’ ANES ( American National Election Studies), el 60,96% dels ciutadans identificats amb el Partit Demòcrata estaven d’acord en què el govern federal augmentés les traves a la compra i possessió d’armes. Per contra, el 36,28% dels identificats amb el Partit Republicà faria el mateix. Dins d’aquesta família política, gairebé el 6% faria encara més fàcil la venda d’armes de foc (la dada no apareix al gràfic).

Per què una part important de la societat americana mostra aquesta efervescència per les armes de foc? És, segons alguns, l’amor a la “llibertat individual” el que crea aquesta addicció? Si és així, per què altres societats amb aquesta mateixa tendència (causa) no creen el mateix fenomen (conseqüència)? La divisió política americana sobre les restriccions a les armes de foc crea un joc de suma zero, en què els moviments de republicans i demòcrates sempre acaben deixant les coses com estan. No sembla que les coses ara hagin d’anar diferent. [Continuarà...]

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT