Les eleccions del Congrés al País Valencià: la llavor d’un canvi?

Aquesta setmana passada el País Valencià ha sigut notícia. Ha sigut la setmana de les protestes estudiantils més multitudinàries viscudes mai arreu del territori valencià, però també ha sigut la setmana en què finalment un diari escrit exclusivament en la nostra llengua ha tornat als quiscos de les demarcacions de Castelló i de València. Estem parlant, evidentment, de l’arribada de l’ARA al País Valencià. Aprofitem i celebrem l’arribada de l’ARA al sud per donar a la llum unes dades que ja fa temps que disposem però que fins al moment no havíem volgut publicar. Fa uns mesos en Jordi Muñoz (@jordimunozm) publicava en la versió escrita del diari ARA un reportatge analitzant on anaven els vots del 2008 i d’on venien els vots del 2011 de cadascun dels partits polítics catalans a les eleccions generals. Mitjançant un mètode estadístic d’estimació d’efectes individuals a través de dades agregades obteníem resultats que, si bé curiosos per inesperats en alguns casos, no deixaven d’estimular la reflexió. Des de ja fa temps disposem dels resultats sobre el País Valencià (i sobre les Illes, de fet també), però alguns dels resultats obtinguts ens plantejaven alguns dubtes sobre la seva veracitat. Vegem què obtenim. On van a parar els vots de l’any 2008 a les eleccions del 2011 al País Valencià? D’acord amb el primer gràfic (en l’eix de les Y hi trobem el vot a les eleccions del 2008), podem observar com el PP és el partit que té un percentatge de fidelitat més elevat: en particular, conserva el 87% dels seus suports el 2008. Seguidament hi trobem la fidelitat en l’abstenció (72%). Tant UPyD com EUPV conserven el 2011 el 63% dels vots rebuts, mentre que tant PSPV com Compromís conserven menys de 3 de cada 5 vots rebuts el 2008. Destaca d’aquest gràfic que més del 20% dels votants de cada partit el 2008 se’n van el 2011 a l’abstenció a excepció del PP, on el percentatge baixa fins el 6%. On és la llavor del canvi doncs del que parla el títol de l’article? Si ens fixem en d’on venen els vots del 2011 podem observar alguns patrons interessants de comportament. Començant pel PP, veiem com l’alt percentatge de fidelitat que hem vist en l’anterior gràfic que té el partit , un 7% del seu suport del 2011 ve de vots de les files socialistes el 2008. El PSPV només rep vots del propi partit, sense que hi hagi cap percentatge rellevant de transferència de vots d’altres partits. Per la seva banda, entre els vots que el 2011 rep EUPV, hi ha un percentatge més elevat de d’exvotants del PSPV (42%) que no pas de votants del propi partit el 2007 (28%), sent també rellevant la transferència de vots per part de l’abstenció (25%). Pel que fa a UPyD, la situació és similar: atès que el seu percentatge de vots ha incrementat molt, tant sols un 10% del seu suport el 2011 ha estat de votants del partit el 2008; per contra, segons ens mostren les dades un 45% dels seus suports el 2011 venen de l’activació de l’abstenció, un 25% del PSPV i un 18% del PP. El cas de Compromís, el darrer, és sens dubte però el cas més paradigmàtic: com UPyD, atès que el seu suport electoral el 2008 va ser molt baix, tant sols un percentatge de vots molt reduït del seu suport el 2011 s’explica per vots propis el 2008, al voltant del 12%. En canvi i aquí és on les dades ens sorprenen, sis de cada deu dels suport electoral rebut per la coalició nacionalista venen d’exvotants del PP (32%) i del PSPV (30%). Un de cada 4 vots vindria de l’activació de l’abstenció. Malgrat que tant sobre els vots que perd el PSOE com els que perd el PP , com es pot comprovar en el primer gràfic, aquestes magnituds resulten molt petites, aquests resulten percentatges molt rellevants per Compromís. Pot ser que part de l’èxit de Compromís vingui explicat per un transvasament de vots de PP? Pot ser que Compromís hagi calat entre les branques de l’electorat del PP més regionalista i, fins i tot, moderadament nacionalista? Respondre a aquesta pregunta no és gens supèrflua: el canvi electoral al País Valencià ha de venir irremeiablement pel canvi de suport electoral dels actuals votants del PP, el partit que en els darrers 15 anys ha copat la vida política valenciana. Lluny de ser una notícia alarmant, que Compromís hagués obtingut una tercera part dels seus vots d’exvotants del PP seria una notícia excel·lent. Una notícia que, qui sap, podria estar sembrant la llavor d’un canvi en terres valencianes...

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT