De percepcions i d’immigració

2 min

Una de les millors maneres de trencar els falsos prejudicis sobre la immigració és coneixent-la. Saber qui són, on viuen, quines tradicions tenen i, sobretot, tenir-ne amistats, companys de feina o companys d’esport. Aquesta idea és la que assumeix la que en la literatura s’anomena com a “hipòtesi del contacte”. Una hipòtesi basada en un mecanisme clar i directe: quan coneixes una persona immigrada (o d’origen immigrant), es comencen a trencar les possibles percepcions negatives que en tenies. A Catalunya la immigració és, com d’altres temes, un problema públic sobredimensionat. Quan preguntes als ciutadans “quin és el principal problema de Catalunya?”, entre el 20 i el 30%, segons l’època, assenyala la immigració. En canvi, quan la pregunta és “i quin és el problema més important per a vostè personalment?”, només prop del 5% respon la immigració. Per tant, hi ha un decalatge important entre la immigració com a problema públic i com a problema que afecta l’esfera individual. Dit d’una altra manera, hi ha la percepció que la immigració és un fenomen públic problemàtic, tot i que la incidència individual reconeguda sigui força més inferior. En un article recent que vaig publicar a l'últim número de la Revista Eines (revistada editada per la Fundació Josep Irla) analitzava l’impacte del “contacte” en les percepcions sobre la immigració. Mostrava com, en el cas català, el fet de tenir amistats o companys de feina d'origen divers ajuda a reduir les percepcions negatives. Alguna persona pot, però, posar en dubte que la immigració sigui un problema sobredimensionat. Mirem-ho. Allò que suceeix s’il·lustra perfectament en el següent gràfic. Cada punt representa un municipi català. La immigració percebuda està extreta de la pregunta: “I de cada 100 persones que viuen al seu municipi, quantes diria que són immigrants?” (dades del CEO). La immigració real correspon a la xifra d’immigració segons el padró (Idescat).

Si visquéssim en un món perfectament racional i amb informació perfecta, la xifra d’immigració percebuda coincidiria amb la xifra d’immigració real (bisectriu). Res més lluny de la realitat. En gairebé tots els municipis la xifra d’immigració que es percep és més elevada que la que realment existeix. Això ens situa en un debat de fons: de quina manera es torna a la normalitat una qüestió sobredimensionada com aquesta? Posar en contacte persones autòctones i d’origen forà és una via, explorada per ajuntaments com el de Mataró o Sabadell. El problema, però, és que la immigració és, també (o fonamentalment), una percepció derivada de la pugna política. La política en distorsiona la realitat i fa que s’escapi d’allò que seria raonable. Només un petit exemple: en el gràfic un dels punts que apareix és un municipi amb una immigració real del 14,71% i, en canvi, una immigració percebuda pels ciutadans del 51,12%. Per saber quin municipi és només cal anar ben a tocar de Barcelona i mirar qui governa. Ho entendran ben fàcilment.

stats