Avantatges d'estudiar lluny de casa

El Saló de l’Ensenyament ofereix en cada edició més informació sobre els estudis a l’estranger, que ja no són un inconvenient, sinó un al·licient

Daniel Romaní
4 min
Estudiar lluny de casa, una decisió que demana temps

Aquest article havia de titular-se “Pros i contres d’estudiar lluny de casa”. Però a l’hora d’escriure’l vam evidenciar que la balança està ben desequilibrada i que, de fet, pràcticament tot són avantatges. Per això el Saló de l’Ensenyament cada cop ofereix més informació sobre els estudis a l’estranger. En algunes ocasions els estudis en altres països proporcionen un bon complement formatiu i experiencial; en d’altres, una formació essencial. Si uns quants anys enrere haver d’anar estudiar a fora podia arribar a ser considerat un càstig (no havies tingut la sort de fer-ho al costat de casa i suposava quedar desconnectat de família i amics), avui dia desplaçar-se a centenars o milers de quilòmetres per formar-se no és cap inconvenient sinó un al·licient. I en això ha sigut determinant el fet que l’accés a internet, l’Skype i els vols barats han reduït enormement les distàncies. Això sí, cal estar ben assessorat per escollir el centre i els estudis que més s’adeqüen als propis interessos, inquietuds i necessitats.

“Estudiar a l’estranger permet millorar habilitats i competències, adquirir experiència, descobrir i incorporar nous valors personals i professionals, i desenvolupar-se personalment i professionalment”, diu Montserrat Oliveras, coordinadora del llibre Guía práctica para estudiar en el extranjero, editat per Planeta i Educaweb. Es tracta d’una voluminosa publicació que aporta informació i dades que poden ajudar el candidat d’una mobilitat acadèmica internacional a trobar aquells centres que per àmbits de coneixement es posicionen com a referents, i obrir l’oportunitat d’estades a països sovint desconeguts o que no es tenen en compte però amb propostes formatives de gran nivell.

“Els motius que dificulten la mobilitat són personals i tècnics. La preparació ha de començar amb força antelació per poder obtenir la documentació i realitzar els tràmits necessaris. Improvisació i falta de temps són dos grans enemics en aquest procés. En segon lloc, hi ha aspectes com la indecisió, dubtes personals i manca de suport familiar. En tercer lloc hi ha el condicionant econòmic, que no és menor. Trobar les beques i els sistemes de finançament del projecte acadèmic és una tasca laboriosa que implica temps, sistematització i perseverança”, afirma Montserrat Oliveras.

“Sovint l’entorn habitual sol ser una amenaça per a l’experiència internacional: el repte personal i l’abandonament de les rutines còmodes i apreses requereixen que la persona que es planteja estudiar fora tingui determinació i una actitud que no s’estimula prou en els contextos acadèmic, personal i social”, diu Oliveras. “Després d’haver viscut una experiència formativa a l’estranger, la primera cosa que cal fer és compartir-la amb la família, explicar-la als coneguts i, evidentment, reflectir-la al currículum. L’exercici de compartir el que s’ha viscut permet construir el relat que donarà sentit i coherència a l’experiència. Posar en valor l’esforç i els aprenentatges produeix satisfacció i forma part d’aquest motor intern de motivació per continuar construint un projecte professional i vital complet”, afegeix Montserrat Oliveras, orientadora acadèmica i directora d’Educaweb.

“Jo no diria que és important formar-se a l’estranger, sinó que és imprescindible”, sosté Joan Majó, enginyer, exministre d’Indústria d’Espanya i exconseller de la Comissió Europea, actualment vicepresident de la Fundació Bofill i president de la Fundació Ernest Lluch. “Implica obrir horitzons, compartir experiències, aprendre, en el sentit més ampli i social de la paraula, diferents entorns culturals, lingüístics, professionals... que indiscutiblement ajuden a formar qualsevol tipus de professional. En l’àmbit tecnològic és imprescindible fer una estada a l’estranger -diu Majó-. Fa uns anys hauria dit que anar a estudiar a l’estranger permetia superar el retard en l’oferta formativa d’Espanya, però actualment això ja no és així. En formació estem al mateix nivell que molts altres països, excepte en l’àmbit de la recerca”.

Els únics inconvenients que Joan Majó detecta del fet d’anar a estudiar a l’estranger són “el cost econòmic important, que han d’assumir l’estudiant o la seva família, i la pèrdua de talent, ja que alguns dels que van a estudiar fora no tornen”.

Pel que fa a la llengua, Majó no creu que sigui una barrera, al contrari: “Es tracta de superar un procés d’adaptació, que en si mateix implica un procés de superació”. Finalment, Joan Majó posa de manifest que les dificultats d’adaptació al país que acull l’estudiant es deuen “al fet que no se superen visions limitades i estereotipades de les persones i dels costums”.

Oriol Amat, catedràtic d’economia de la UPF, destaca que “abans d’escollir la institució on volem estudiar convé escollir el país on volem fer-ho”. “No és el mateix un país anglosaxó que un de nòrdic o un país mediterrani. Les diferències en els models universitaris, socioeconòmiques i culturals són molt rellevants. L’àrea d’estudi també és determinant. Per exemple, en el món del dret, països com Alemanya i Itàlia tenen força interès. En canvi, en matèria de management, el món anglosaxó és molt inspirador. Crec que és important apostar per països en els quals podem aprendre més en tot allò relacionat amb els nostres interessos. I que en cas de voler viure i treballar a Catalunya, potser és preferible que l’estada a l’estranger no s’allargui més d’un any o dos, ja que si no després pot haver-hi més problemes d’adaptació”, afegeix.

Amat posa de manifest que si hi ha alguna dificultat a l’hora d’estudiar a l’estranger és el fet que “en força països la formació té un cost molt superior al d’aquí -això passa, per exemple, als EUA-, i que les convalidacions no sempre són automàtiques: de vegades no es convalida tota la formació feta a l’exterior”. Amat considera com a elements positius el fet que l’estudiant “hagi d’aprendre a espavilar-se sense el suport del seu entorn familiar”. A més, “la persona que ha tingut una experiència a l’estranger està preparada per conviure amb persones de diferents procedències”, subratlla.

stats