Publicitat
Publicitat

REPÀS D'ESTIU

L'edició estiu de l'ARA.cat recupera cada dia un reportatge ideal per llegir durant les vacances

10 estratègies per fer paisatge

Els arquitectes volen esborrar infraestructures que tallen el territori. Com convertir un abocador en un espai verd i 9 exemples més

Malgrat que caminar i anar en bicicleta són dues de les formes d'oci amb què més gaudim els ciutadans, l'espai públic de les ciutats ha estat malbaratat. Els cotxes han pres els centres urbans en detriment dels vianants i les ciutats han acabat per donar l'esquena a la natura que les envolta. La necessitat d'introduir la natura a les ciutats, que es va fer evident al llarg del segle XIX, i de la qual van sorgir grans parcs urbans com els Parcs Reials a Londres, el Central Park a Nova York, o, sense anar tan lluny, el Parc de la Ciutadella a Barcelona o el de la Devesa a Girona, ara com ara ja és insuficient.

A finals del segle passat, influenciat pel pensament ecologista i per la tradicional sensibilitat envers el paisatge, va sorgir un nou model que va fer extensiva a tot el territori la problemàtica que abans es creia que només afectava el centre de les ciutats. Ara com ara, l'objectiu ja no és tant reformar un carrer o fer un parc com esborrar els efectes de les infraestructures que tallen el territori perquè ens puguem acostar als espais verds que tenim més a prop.

Amb l'arquitecte Enric Batlle com a guia, de l'estudi Batlle i Roig, emprenem, doncs, el camí d'un corredor verd imaginari que recorre les estratègies que els paisatgistes actuals utilitzen per acostar-se al paisatge.

De Barcelona a Nova York, o a la Xina, el paisatgisme que abans era "la cirereta del pastís", actualment es troba "a l'arrel dels projectes".

1. Esplanada del Fòrum. Superar infraestructures
Per Batlle, l'esplanada del Fòrum de les Cultures, de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, és interessant perquè "inventa un nou lloc" a cavall entre el model dels grans parcs urbans i el d'aquesta nova sensibilitat de què parlem en aquestes pàgines. D'una banda, és una gran plaça que culmina la Diagonal, "un balcó sobre el mar", i, de l'altra, integra infraestructures preexistents com la ronda Litoral, una depuradora, una incineradora i una central tèrmica. I, a més, gràcies a la pèrgola fotovoltaica i a les dues sales hipòstiles que la cobreixen produeix energia.

D'altra banda, Batlle veu aquest projecte com una extensió de l'anomenat model Barcelona que, més enllà de reformar amb qualitat els espais públics de la ciutat, ha alimentat el desenvolupament d'una idea global, la recuperació de la relació de la ciutat amb el mar, un element geogràfic que es troba al naixement de la mateixa ciutat. Altres ciutats han seguit aquest exemple. A Bilbao, el Guggenheim va suposar també la recuperació de la ria, a Hamburg s'està transformant la relació amb el port fluvial, i a Nova York s'està repensant la relació de la ciutat amb el front marítim.

2. Parc de Pedra Tosca. Acostar-se a la natura
Dissenyat per l'estudi RCR, per Batlle el Parc de Pedra Tosca representa un acostament sensible, gairebé artístic, a la natura. La intervenció minimalista que els arquitectes hi van dur a terme permet entendre la natura volcànica del paisatge de la Garrotxa sense malmetre-la.

3. Parc de Sausset. Crear noves natures
"La natura també es pot crear", declara Batlle en referir-se al parc departamental de Sausset. El 1999, el paisatgista francès Michel Corajaud va finalitzar la construcció al nord-est de París un bosc de més de 100 hectàrees, amb camins, clarianes i aiguamolls, que està connectat amb les poblacions veïnes.

4. Abocador del Garraf. Recuperar llocs degradats
A la Vall d'en Joan, al Garraf, l'estudi Batlle i Roig va crear un nou paisatge -estarà finalitzat el 2011- damunt l'abocador que des del 1974 havia rebut els residus urbans de Barcelona i els municipis de l'àrea metropolitana. La semblança del terreny que en va resultar amb un camp de conreu organitzat en terrasses va marcar les pautes a l'hora de determinar-ne els nous usos -agrícoles- i de definir, amb un itinerari que el recorre, el seu caràcter públic.

5. Mur contra allaus. Integrar infrastructures
Batlle assenyala que l'element públic es torna a trobar en aquesta estructura contra allaus de neu dissenyada a Islàndia per l'estudi Landslag. El mur de contenció que van dissenyar, a més de tenir en compte l'impacte mediambiental de l'obra, treu el màxim profit públic del paisatge existent i inclou un mirador i una zona per a activitats d'oci.

6. Marges del Llobregat. Integrar processos naturals
També sorgida de l'estudi Batlle i Roig, la recuperació mediambiental dels marges del Llobregat té com a principals objectius facilitar l'accessibilitat al riu dels municipis que es troben en el seu curs, crear un recorregut continu al llarg del seu perímetre i connectar els dos marges del riu. Entès com un espai verd d'oci, els arquitectes han volgut potenciar l'ús social que els marges del riu poden arribar a tenir.

7. Campus a Shenyang. Crear noves agricultures
El paisatgista xinès Kongjian Yu va retornar als terrenys on avui hi ha el campus de la Universitat d'Arquitectura de Shenyang el caràcter agrícola que havien tingut, i va concebre un arrossar per ajardinar el campus. Un projecte barat, integrat i respectuós amb el paisatge i, com que són els mateixos estudiants els que el conreen, didàctic.

8. Jardí botànic, Bordeus. Sublimar l'agricultura
La veneració de l'agricultura "com a activitat que ha modelat la majoria dels nostres paisatges i que podem introduir en els nous projectes de paisatgisme", segons Batlle, també és present al Jardí Botànic de Bordeus. La paisatgista Catherine Mosbach va crear un jardí botànic atípic en què l'agricultura és vista "com una joia". Els exemplars de vegetació que s'hi poden veure estan presentats en petites parcel·les regades segons les tècniques tradicionals. El jardí, a més, acompleix una funció urbanística: connecta el barri adjacent amb el casc històric de la ciutat.

9. Parc a Duisburg. Reciclar el que és obsolet
L'arquitecte Peter Latz va convertir els terrenys de l'antiga fàbrica Thyssen -clausurada arran del declivi de l'activitat industrial a la conca del Ruhr-en un gran parc de 200 hectàrees que inclou jardins, zones per practicar l'alpinisme o una piscina per a immersions per a submarinistes. Aquesta operació també s'ha portat a terme en altres conjunts industrials de la regió, sense enderrocar les fàbriques en desús. La Unesco va declarar-ne alguns Patrimoni de la Humanitat.

10. High Line, Nova York. Caminar a la metròpoli
Com el parc a Duisburg, la conversió en un parc de la High Line, una línia de metro abandonada a Manhattan, és un exemple, segons Batlle, de com el paisatgisme pot convertir en patrimonials llocs fins ara destinats a infraestructures. L'estudi Diller Scofidio i el paisatgista James Corner estan creant un recorregut de més de 4 quilòmetres on es poden trobar zones de bosc, aiguamolls i planures. Precisament, recorreguts com aquest "són l'espai públic del futur". Perquè "tant a la ciutat com al territori, el ciutadà es desplaça, a peu o en bicicleta, i valora els recorreguts que el tornen a acostar a la natura".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT