16/06/2016

Entre els vàndals russos

5 min
La bengala dels aficionats russos en el partit d’ahir contra Eslovàquia.

BarcelonaEn Iuri no devia tenir més de 16 anys i anava demanant diners per comprar una entrada. Tenia la mirada perduda i duia una samarreta amb la cara de Hitler. “Fot el camp”, li va dir en Leonid. “Li has vist els ulls? S’ha fotut cola pel nas i no controla”, va explicar-me. Aquell dia, el CSKA i l’Spartak jugaven un derbi i estava ple de policia. “Al partit d’anada els del CSKA van pelar-ne un de l’Spartak. Així que la gent de l’Spartak es vol venjar”, deia en Leonid, que explicava als policies que jo era de Barcelona, cosa que feia gràcia als encarregats de la seguretat. “Van matar aquell nano a patades. Sense armes, esclar. Entre els nostres hooligans portar armes és un insult -va afegir en Leonid-. Fa anys que tenim un problema”. Era el 2001. El hooliganisme rus neix quan cau la Unió Soviètica, i el seu historial és llarg. “No hi ha gaire diferència entre l’explosió del hooliganisme a Anglaterra als anys 70 i els ultres russos dels 90. Quan cau l’URSS comença a arribar material prohibit sobre nazisme i hooligans, i molts s’hi van sentir atrets”, explica l’expert Vladímir Kozlov, autor d’un documental sobre el fenomen.

Però el hooliganisme rus ha anat evolucionant i ja té un relat propi. “S’organitzen com petits exèrcits. Solen anar al gimnàs per entrenar-se fent boxa i arts marcials. S’organitzen com batallons militars. S’ha vist a Marsella. Un grup de 50 russos, actuant com un escamot, sempre unit, atacant una zona amb milers d’anglesos i deixant un rastre de destrucció”, apunta l’expert en seguretat David Lowe. Els radicals de l’est d’Europa solen posar-se a prova amb les ustawka, trobades pactades entre dos grups amb unes normes clares: combat només amb punys, sense armes. A més, no es pot rematar un rival que ja sigui al terra sense oposar resistència. La xarxa està plena de vídeos d’aquestes trobades, que ja han arribat a Alemanya, França o Suècia. De fet, està naixent un negoci a l’est d’Europa: combats sobre rings de grups petits de radicals, normalment cinc contra cinc, amb àrbitres, espectadors, premis en metàl·lic i senyal televisiu. El Team Fighting Championship, n’hi diuen.

“No m’interessa el futbol. M’interessa deixar clar als anglesos qui mana ara”, deia un aficionat del Lokomotiv a la periodista d’AFP Maria Antonova. Molts radicals han crescut amb els llibres escrits sobre els hooligans anglesos, com Entre vàndals, de Bill Bufford. “Als anys 90 aficionats anglesos ja van ser apallissats a Polònia i Rússia. Els grups locals volien demostrar que ja eren els més forts. Però no hi havia internet i no se’n va parlar tant. Ara aquests grups de l’est d’Europa han arribat a un nivell d’organització similar al de grups criminals: líders, entrenaments, tàctiques, negocis per pagar els viatges”, afirma Lowe. “Agrediria si pogués negres i àrabs, no blancs, però cal demostrar als anglesos qui mana”, deia el mateix aficionat del Lokomotiv. “Al camp no hi entra ni un negre ni un musulmà. Això és territori rus, ho has de respectar”, va dir-me un hooligan de l’Spartak l’any 2010. “El futbol rus està ple de partits comprats, corrupció. Molta gent ha perdut l’interès en el joc. Així que molts joves entenen un estadi com un camp de batalla”, admet Kozlov.

La vinculació política de la violència queda en evidència amb les banderes dels aficionats -porten la bandera dels Romanov, imperial, de color blanc, groc i negre- i amb la presència d’Aleksandr Xprigin dins de l’expedició oficial russa, amb acreditació, al costat del president de la Federació, Vitali Mutko. Xprigin és l’assistent d’Igor Lebedev, president de grup parlamentari a la Duma del partit d’extrema dreta de Rússia. Un polític que sobre els incidents d’aquests dies ha dit: “No hi veig res de dolent. Al contrari, ben fet nois, seguiu així!” Xprigin, per la seva banda, afirma: “El 2018, al nostre Mundial, només vull veure rostres eslaus a la selecció”, en referència a jugadors russos no eslaus, com Dzagoev, d’Ossètia. El racisme és un dels grans problemes d’aquests grups. El 2010, per exemple, tots els grups de Moscou van unir-se per destrossar negocis propietat de ciutadans del Caucas a Moscou, després de l’apunyalament d’un radical de l’Spartak per part d’un ciutadà caucàsic. Centenars de persones van ser agredides en un sol dia.

Un problema invisible a casa

Rússia, organitzadora del Mundial 2018, de moment no afronta el problema. De fet, ahir Moscou va cridar a consultes l’ambaixador francès per queixar-se de la detenció de més de 40 radicals. “Accions antirusses no ajuden a la relació entre els dos estats”, deia el comunicat. L’absència d’autocrítica russa és alarmant, comparada amb la dura crítica de les autoritats angleses als seus radicals, que ahir, per exemple, van humiliar nens d’ètnia gitana llançant-los monedes entre càntics. “Part de la premsa russa sembla satisfeta veient que uns pocs russos atonyinen molts anglesos”, se sorprenia el periodista anglès Oliver Holt, present a Marsella el dia de les baralles.

Aldarulls entre els aficionats russos i anglesos

El grau d’organització dels ultres russos és tan gran que han dividit en quatre el mapa de França. A cada zona, hi ha un grup que coordina: els ultres del Lokomotiv al sud-est, tal com es va veure a Marsella, amb l’ajuda dels orel butchers, radicals d’un club de tercera de la ciutat russa d’Oriol. El nord és cosa dels ultres de l’Spartak. L’oest, del CSKA. I el sud-oest, territori lliure per diferents grups, com els del Zenit. “Els grups s’uneixen per animar Rússia, s’obliden les rivalitats i tenim el reforç dels amics serbis”, expliquen els radicals russos. Sí, aficionats serbis han viatjat a França per ajudar els russos. També s’ha documentat la presència de grecs. “Russos, grecs, serbis. Els germans ortodoxos”, s’explica en fòrums d’internet. “El pitjor escenari serà si Rússia es creua amb Turquia o Albània. Els russos defensen que Kosovo és serbi. Si hi ha aquest duel, hi pot haver morts”, diu alarmat Kozloc. De fet, els russos sempre solen portar simbologia relacionada amb Kosovo. “Una barreja d’orgull eslau, nacionalisme i odi als musulmans s’amaga darrere l’obsessió per Kosovo”, afegeix Kozlov.

De fet, a l’Eurocopa podria existir un pacte d’honor per evitar baralles entre nacions eslaves. Així, el partit contra Eslovàquia d’ahir va acabar sense incidents tan greus com a Marsella, però els russos van encendre una bengala i la UEFA haurà de decidir si ho considera “incident amb aficionats”. En aquest cas, hauria d’expulsar Rússia del torneig, tal com els va amenaçar després del caos de Marsella. Ara la por és que es visquin més incidents al carrer, com els que hi va haver ahir, més controlats per la policia, entre anglesos i russos a Lilla, ja que l’Anglaterra-Gal·les es juga a Lens, a prop. “L’afició anglesa té un llarg historial de faltar al respecte, té mala fama. No fan amics quan viatgen. Anglaterra té un problema i ho sap. Rússia té un problema i sembla que ho ignora”, diu el periodista Jonathan Wilson, autor d’un llibre sobre futbol a l’est d’Europa. “Nosaltres ens entrenem i no bevem alcohol. Ells beuen i no s’entrenen. Què vols que passi, si ens creuem?”, deia de manera provocadora un aficionat radical del Lokomotiv. La seva Eurocopa no es juga al camp.

stats