Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

El grecs treuen milions d'euros del banc

Des de les darreres eleccions, els grecs han retirat més de 1.000 milions d'euros del banc per por d'una imminent sortida de l'eurozona

La inestabilitat política davant de la impossibilitat de formar un govern a Atenes ha provocat que els grecs estiguin traient milions d'euros dels seus comptes d'estalvi i dipòsits. "L'estat dels bancs és massa difícil. La retirada i sortida de fons fins a les 16 hores (del dilluns) arribava als 700 milions d'euros. Durant els pròxims dies la situació empitjorarà", va explicar dimarts el president grec, Kàrolos Papúlias, als líders dels partits polítics durant les seves reunions per formar govern.

L'emissora Real FM, citant fonts bancàries, va explicar que fins dimarts s'havien retirat uns 1.000 milions d'euros des del 7 de maig, el dia després de les eleccions. "La fortalesa dels bancs és molt petita en aquests moments", va dir el governador del Banc de Grècia, Iorgos Provópulos, segons les actes de les reunions dels últims dies, fetes públiques a instància de Syriza, la Coalició de l'Esquerra Radical.

De totes maneres, no es tracta d'una situació nova, tot i que ara la tendència s'ha accentuat, ja que les estadístiques del Banc de Grècia indiquen que durant els primers dos mesos de l'any es van retirar un 20.000 milions d'euros en dipòsits.

"Des que la crisi va començar a finals del 2009, els bancs han estat perdent una mitjana de 3.000 milions d'euros en estalvis cada mes. A causa dels mals préstecs i a les condicions del rescat, els seus actius ja no tenen gairebé valor", relata Nick Malkoutzis, director de la versió en anglès del diari grec 'Kathimerini'. "L'únic que els manté vius és la fe que alguns estalviadors encara no hagin retirat els seus dipòsits i el petit finançament del Banc Central Europeu (BCE)", adverteix Malkoutzis.

Després del procés per eixugar el deute, que va suposar una pèrdua mitjana d'una mica més de la meitat del valor dels bons grecs a mans dels inversors bancaris, les institucions financeres gregues esperen amb ànsia la injecció de líquid per part de l'Estat. Segons l'acord amb els prestadors internacionals (la Unió Europa i el Fons Monetari Internacional), Grècia destinarà almenys 50.000 milions d'euros, dels 130.000 milions del segon pla de rescat, a la recapitalització dels bancs grecs.

De totes maneres, la convocatòria electoral del passat 6 de maig va impedir que el govern sortint aprovés el pla de recapitalització que, ara, amb la incertesa que provoquen les noves eleccions, penja d'un fil.

De fet, hauria de ser el govern interí que s'ha de nomenar aquest dimecres el que aprovi el pla, amb el qual els bancs esperen rebre 18.000 milions d'euros en els pròxims dies.

Problemes de liquiditat

El problema és que l'estat grec s'està quedant sense líquid i els prestadors internacionals amenacen de tancar l'aixeta completament si el nou govern grec no compleix amb les retallades i mesures d'austeritat pactades. "L'única liquiditat que estem rebent és la dels préstecs del BCE, per tant, si no sortim del memoràndum (d'austeritat), tal com exigeixen ara alguns polítics, ens quedarem sense diners. Una suspensió de pagaments és bastant probable", explica Iannis Sturnaras, exmembre de la junta de directors de l'Autoritat de Gestió del Deute Públic.

Segons fonts bancàries citades aquest dimarts pel diari 'Te Nea', no hi haurà problemes mentre Grècia estigui aixoplugada pel mecanisme d'Assistència de Liquiditat d'Emergències del BCE, del qual els bancs grecs ja han rebut 55.000 milions d'euros. De totes maneres, ja hi ha rumors que durant les últimes setmanes el BCE ha denegat diverses peticions d'injeccions de capital per part dels bancs grecs.

El problema seria si finalment es compleixen les amenaces dels últims dies i Grècia surt de la moneda única.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT