3: PÒRTIC DE SANT PERE DE RODES, AL PORT DE LA SELVA

Un palimpsest medieval

Tot i que en queden poques traces, la portalada devia ser tan rica com la de Ripoll. N’hi ha restes a Peralada, Barcelona, Worcester, Cambridge...
Un fragment del pòrtic de Sant Pere de Rodes / DAVID BORRAT

He tornat a Sant Pere de Rodes per escrutar la magnífica portada del monestir. Abans de plantar-m’hi, el preàmbul de la panoràmica que des d’aquest monument romànic hi ha del darrer tram del litoral català, el que enllaça amb França, sense cap ratlla que ho digui. És, certament, un lloc privilegiat. Davant dels atacs pirates el monestir tenia un paper doble: avisava les poblacions veïnes i donava refugi a la gent que n’havia hagut de fugir, sovint deixant-ho tot darrere seu, malgrat el saqueig segur de què serien objecte les seves cases.

“Sense haver-ne fet un buidat documental, ja només del segle XVI hem trobat tres avisos de Sant Pere de Rodes a les poblacions veïnes. El mecanisme solia ser el següent: el guaita del castell de Sant Salvador de Verdera avisava el monestir si veia res sospitós; l’abat, al seu torn, avisava les poblacions veïnes, que podien preparar la defensa amb el sometent o, en els casos més desesperats, instar els habitants de la zona a fugir i buscar refugi”, m’explica Clara Poch, coordinadora d’activitats del monestir de Sant Pere de Rodes.

Però anem a la portada, situada a l’entrada principal de l’església. Tot i la poca cosa que en queda -petits fragments a les parts baixes, a més d’un arc anterior i la finestra de la nau central-, ja s’intueix la seva excel·lència. Quina llàstima! Diuen que devia ser tan rica com la del monestir de Ripoll, feta més o menys a la mateixa època. Imma Lorés l’ha estudiada a fons. Parla de manera molt didàctica -és professora d’història de l’art de la Universitat de Lleida-, tot i que d’entrada em desafia amb paraules erudites. “Aquesta portada és un palimpsest”. Faig l’esforç d’escodrinyar al meu calaix de paraules difícils per recordar el sentit original del mot i traslladar-me a l’època en què els pergamins eren cars i difícils de trobar. Quan es considerava que ja no calia el document, s’esborrava i s’hi tornava a escriure al damunt, tot i que sovint quedaven vestigis de l’anterior. Sí, això és un palimpsest.

Estem tan habituats a veure els monuments refets un munt de cops, que ens sembla quasi normal que en cada època s’hagin volgut esborrar les coses antigues. Però a Sant Pere de Rodes no havia passat ni tan sols un segle des que s’havia fet l’anterior portada -era de finals del segle XI-, i aquesta, al seu torn, ja n’havia eliminat una de prèvia de mitjans també de l’XI, de la qual encara hi ha conservada la finestra central de la façana de l’església, amb un guardapols decorat que recolza sobre uns lleons.

Els historiadors diuen que l’actual portada, romànica, del segle XII, es va dur a terme durant una restauració del monestir per reparar els desperfectes ocasionats durant la guerra que va enfrontar les cases d’Empúries i Peralada entre els anys 1128 i 1130. “La realització de la portalada coincideix amb un gran moment de l’escultura a Catalunya i es fa de marbre, procedent molt probablement de llocs propers. Hi ha dovelles que per darrere tenen una decoració clarament romana. Reaprofitaven elements romans pel prestigi que suposava el material, el marbre”, diu l’Imma.

“La portada de Sant Pere de Rodes va ser realitzada pel mestre de Cabestany. És un nom figurat”. Què vol dir? “Sí, de fet no és ningú, qui va fer aquesta portada s’ha identificat com l’autor del timpà de l’església de Cabestany, a la Catalunya del Nord, que més que un escultor sol devia ser un taller i una moda que es va propagar. Se l’anomena mestre de Cabestany”, diu l’Imma, que coneix tots els racons d’aquest monestir (en va fer l’inventari de les pedres). De les seves llargues estades a Sant Pere de Rodes en recorda especialment els dies que la tramuntana s’enrabiava. En una ocasió fins i tot va arribar a arrencar una teulada del monestir.

La portada va ser espoliada al segle XIX, quan ja feia més de trenta anys que els monjos havien abandonat el monestir (la comunitat ja havia deixat la muntanya el 1798, per anar a residir a Vila-sacra, i a partir del 1817 a Figueres; era un lloc massa inhòspit). L’any 1832 un hisendat de la Selva de Mar va obtenir el permís del monestir per treure’n pedra a canvi de tres o quatre pessetes. “Era la quantitat que els monjos cobraven a qui volia anar-hi a buscar pedra i materials de construcció”, m’explica Sònia Masmartí, responsable del monument. Quan es concedien aquests permisos, s’especificava que eren per a “pedres de les ruïnes i no pas de la façana”, decisió presa per l’abat i el capítol en el moment d’abandonar el monestir de la muntanya i que sempre es va mantenir vigent. Però l’hisendat de la Selva va enviar-hi dos paletes del poble que van desmuntar furtivament tota la portalada del mestre de Cabestany. És probable que no ho fessin atrets pel valor artístic de les peces (ho explicaria la gran quantitat de fragments trencats que se n’han recuperat); l’objectiu era el marbre de qualitat. Quan la comunitat del monestir se’n va adonar, va denunciar judicialment els paletes. I com va acabar el procés? “No ho sabem. No n’hem trobat informació. El monestir no es trobava en el millor moment per defensar els seus drets; de fet, tres anys després d’aquell fet la desamortització va comportar l’extinció definitiva de la comunitat de monjos”. Avui la portalada està dispersa pel món: a Barcelona -Museu Marès-, al Museu del Castell de Peralada, a Worcester (EUA), a Cambridge... Recompondre-la és una feina impossible, ni tan sols digitalment!

El nen valent i el pirata penedit

Diu la llegenda que el pirata Cor de Pedra va desembarcar a Roses, va saquejar-la i cremar-la i se’n va endur molts captius. Va encadenar els presoners, menys un nen. “Com és que no plores?”, li preguntava. “Déu Nostre Senyor m’ha dit que consolés els companys”. El pirata, commogut, es va fer amic del nen, en Peret, i va quedar meravellat d’aquell Déu que aconseguia mantenir el valor de la criatura. “Jo també em diré Pere i abraçaré la teva religió”. Va tornar a Roses, va alliberar a tothom i va fundar el monestir. Popularment se’ls va conèixer com sant Pere i sant Peret de Roda. La llegenda mostra com la pirateria va arribar a marcar la zona. La visita titulada Pirates i corsaris a Sant Pere de Rodes és una de les novetats de les activitats d’aquest estiu a Sant Pere de Rodes. Avui, 18 de juliol, a les 8 del vespre, es fa la primera.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT