La UE nega que hi hagi morts civils en l'operació militar a Líbia, tot i les acusacions

Les forces de la coalició internacional neguen haver mort cap civil en l'operació militar a Líbia, tal com denuncien les forces del règim. Aquesta nit, la segona onada de bombardejos ha destruït diverses bateries aèries i també una part del complex residencial de Muammar al-Gaddafi. Els atacs, per mar i terra, molt intensos, han continuat aquest matí. Després de controlar l'espai aeri, la coalició busca ara reduir les forces terrestres del govern, especialment a l'est del país i a la ciutat de Misurata, a uns 200 quilòmetres de Trípoli, la capital.

La Liga Àrab va mostrar ahir certa preocupació davant l'operació dels aliats ja que, segons el seu secretari general, Amr Moussa, els bombardejos podrien acabar amb la vida de civils, justament aquells a qui la resolució de l'ONU volia protegir. Per esvair qualsevol suspicàcia, Moussa –que avui compareixia acompanyat del secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon–, ha explicat que la Lliga Àrab "respecta la resolució de l'ONU i no hi té cap conflicte, sobretot perquè el text indica que no hi haurà invasió i que es protegirà els civils de Bangasi”.

"Totes les mesures necessàries"

El text de la resolució 1973 que el Consell de Seguretat de l'ONU va adoptar la setmana passada, a més de preveure noves sancions contra el règim de Trípoli, insta a dur a terme "totes les mesures necessàries" per protegir els civils libis, incloent-hi una zona d'exclusió aèria.

"El Consell de Ministres d'Exteriors se centrarà en Líbia i en el suport a la resolució 1973. Hem estat treballant per veure què més podem fer en termes de sancions econòmiques, suport polític i ajuda humanitària i treballarem per confirmar que el nostre pla va en la bona direcció i per assegurar que comptem amb el suport del territori", ha dit aquest matí la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton. Per això, la Unió Europea assegura que compleix escrupulosament el mandat de l'ONU.

La resolució de Nacions Unides, però, exclou una força d'ocupació terrestre. Per això, la coalició internacional dispara només des del cel. A aquesta actuació, l'Estat espanyol hi ha aportat "missions de vigilància i de control de l'espai aeri" a través de quatre avions F18 i, a més, participa en el control marítim per assegurar l'embargament d'armes, segons ha explicat Jiménez a la seva arribada a Brussel·les. Els avions fan avui la seva primera missió.

Els ministres d'Exteriors de la UE, reunits avui a Brussel·les, aprovaran ampliar les sancions econòmiques contra el règim de Muammar al-Gaddafi. Els 27 ja van aprovar a finals de febrer imposar un embargament d'armes i de material antiavalots al règim de Trípoli i congelar els comptes financers del coronel al-Gaddafi i cinc dels seus familiars. També van prohibir l'entrada a la UE a 26 persones del règim, entre familiars i col·laboradors, incloent-hi el mateix al-Gaddafi.

Alemanya, que no dóna suport a la intervenció militar, ha refermat el seu escepticisme després de les crítiques de la Lliga Àrab.

El Regne Unit tensa la corda

Per acabar-ho d'adobar, el ministre d'Afers Exteriors del Regne Unit, William Hague, ha insinuat aquest dilluns que Gaddafi podria arribar a ser un objectiu dels bombardejos de les forces de coalició a Líbia. En una entrevista a BBC Radio, Hague ha assegurat que la possibilitat d'un atac contra el dictador "depèn de com es comporti la gent".

El govern de Líbia ha denunciat precisament que l'objectiu de l'aliança internacional és el mateix coronel. El portaveu de l'executiu, Mussa Ibrahim, ha criticat l'atac contra el palau residencial del líder libi a Trípoli, que ha quedat destruït. Ibrahim ha definit com a "barbàric" el bombardeig del palau, ja que a la zona hi havia molts fidels de Gaddafi. El director de personal conjunt al Pentàgon, William Gortney, ha negat les crítiques del govern libi i ha defensat que l'edifici albergava un centre de comandament de les tropes líbies.

Putin compara l'operació amb les croades medievals

El primer ministre rus, Vladímir Putin, ha comparat avui la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que autoritza a intervenir a Líbia amb les crides medievals a les croades. “Em recorda quan algú cridava algú altre per anar a un lloc determinat a alliberar alguna cosa”, ha dit el cap de l'executiu rus. Putin ha indicat que si es llegeix el contingut de la resolució “queda absolutament clar que permet adoptar qualsevol tipus d'acció contra un Estat sobirà”. Segons el primer ministre rus, la resolució es “deficient i perjudicial”, i per això, Rússia es va abstenir a l'hora de donar-hi suport.

Els rebels libis rebutgen dialogar amb Gaddafi

D'altra banda, el vicepresident i portaveu del consell nacional de la transició a Líbia, Abdel-Hafiz Ghoga, ha rebutjat avui qualsevol tipus de diàleg amb el règim de Gaddafi per “arreglar pacíficament” el conflicte. Ghoga, que ha parlat davant les càmeres d'Al-Arabia, també ha criticat la “marxa verda” convocada pel dictador, que vol que els libis es dirigeixin a Bengasi, el bastió dels rebels. Mentrestant, el coronel estaria retirant forces d'aquesta ciutat per incrementar els atacs a altres punts del país com Misurata.

Els rebels han advertit que tothom que es presenti a la marxa convocada per Gaddafi, que ha instat els ciutadans a portar branques d'olivera per simbolitzar la seva actitud pacífica, serà considerat "enemic" i coneixerà "la mateixa sort que les brigades de Gaddafi". Ghoga ha explicat, a més, que els rebels es preparen per avançar des de Bengasi a altres ciutats del país com Ajdabia, Misurata i la capital, Trípoli.