Estudiar un màster, aposta segura
Especialitzar-se, reciclar-se, endinsar-se en un altre àmbit, ampliar la xarxa de contactes, tenir l’oportunitat d’exercir la feina en un altre país o accedir a millors càrrecs. Aquestes són algunes de les motivacions per cursar un màster
Els estudis de màster universitari comencen després d’haver acabat els estudis de grau. Són estudis universitaris oficials que tenen com a finalitat que l’alumne assoleixi una formació avançada, de caràcter multidisciplinari, orientada a l’especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la seva iniciació en tasques de recerca i l’accés al doctorat. Una formació de tercer grau que esdevé imprescindible a tenor de les últimes informacions quant a disponibilitat de talent al nostre país. I és que, tal com revelava al juliol l’últim Randstad Workmonitor, el talent és un bé cada cop més escàs que provocarà, per al 57% dels enquestats, que en el curt termini calgui haver de recórrer a professionals estrangers per cobrir determinades posicions, més, si s’escau, en un escenari global en què un 77% té clar que ja no existeix una feina per a tota la vida.
Especialització
¿El màster continua sent, per tant, la millor fórmula per especialitzar-se en un món laboral tan competitiu com l’actual? Tal com afirma Amelia Díaz, vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica de la UB, “aquesta era a grans trets la intenció del reial decret 1393/2007”. Cal tenir present, però, que l’assoliment d’aquesta màxima i, per extensió, la capacitació laboral mitjançant els ensenyaments depèn, segons Díaz, de diversos factors. “En primer lloc -apunta- de com s’hagin articulat els ensenyaments de màster amb els ensenyaments de grau”.
I afegeix: “Si el màster s’ha concebut com una formació especialitzada i complementària a un grau amb una orientació eminentment generalista és molt probable que el fet de cursar un màster sigui un requisit clau per satisfer les demandes del mercat laboral i, per tant, per assolir amb èxit la inserció laboral”, un matís que, alerta, “dependrà de la capacitat de les facultats d’haver resolt satisfactòriament el fet d’haver de reduir les antigues llicenciatures de cinc anys al format 4+1 (quatre anys de grau i un de màster)”. Tot això sense oblidar-nos dels graus professionalitzadors, sovint dins dels àmbits de la salut o l’educació i que habiliten per a l’exercici d’una professió, i on “aquesta especialitat ja està implícita”.
Millorar la competitivitat
El perfil majoritari dels estudiants de màster és el d’un recent graduat que vol ampliar els seus coneixements. Donada la gran oferta de màsters universitaris (oficials) i propis que hi ha en el sistema, un nombre molt important d’estudiants trien estudis en universitats diferents de la que s’han graduat. En aquest sentit, per a Josep Ros, vicerector de Programació Acadèmica i de Qualitat de la UAB, “és cabdal que les ofertes d’aquests estudis siguin atractives per a les aspiracions dels graduats”.
Quines són aquestes aspiracions? Per a Ros, quan el màster és professionalitzador “és obvi que l’estudiant ja té una idea clara de l’orientació professional que ha triat”. En general, però, els graduats “volen millorar o complementar els seus coneixements per ser més competitius en el món laboral i molts es matriculen amb l’esperança que els coneixements avançats del màster seran apreciats pels ocupadors”, destaca. Darrere de la decisió de cursar-ne un també pot haver-hi “la intenció d’assolir els 300 crèdits que es necessiten per iniciar una tesi doctoral o, en el cas dels màsters propis no oficials, la de reciclar-se o dur a terme un canvi de rumb professional”, afegeix Ros.
GARANTIES: EL MÀSTER COM A SINÒNIM D'OCUPACIÓ
Avanza en tu Carrera, el portal especialitzat en educació d’Infoempleo, va realitzar a principis d’aquest mes una enquesta entre els seus usuaris on els preguntava quina era la relació que ells veien entre realitzar estudis de màsters i postgraus i sortides laborals. Doncs bé, un 72% van afirmar que disposar d’un màster o postgrau contribueix a trobar feina. Una cosa en la qual també coincidien tots ells era que seguir estudiant permet “mantenir-se actualitzat, adquirir coneixements tant teòrics com pràctics i generar nous contactes i relacions amb altres professionals del sector”.
ORIENTACIÓ: COM TRIAR UN MÀSTER O UN POSTGRAU?
La guia 10 preguntes per escollir un màster o postgrau, editada per la UAB, planteja 10 interrogants clau que cal plantejar-se a l’hora de decidir-se per un màster o postgrau. Són aquests:
1. Què puc aconseguir amb un màster o un postgrau?
2. Com sé si estic escollint el màster o postgrau adequat?
3. Quines diferències hi ha entre un màster i un postgrau?
4. I entre un màster oficial i un màster propi?
5. De què tracta el màster o postgrau? A qui va dirigit?
6. Quin professorat l’imparteix?
7. De quina universitat és? Quin títol obtindré?
8. Té pràctiques? Com són i on es fan? Com m’ajudaran amb els meus objectius professionals?
9. Quines beques i ajudes tenen els màsters i postgraus?
10. És suficient per a mi un màster o postgrau?
LA NOMENCLATURA: TIPUS DE MÀSTERS I POSTGRAUS
1. Màsters oficials (entre 60 i 120 crèdits ETC). El seu objectiu és oferir una formació avançada d’especialització professional o la iniciació a activitats investigadores. N’hi ha de tres tipus:
Títol propi, organitzat per una única universitat.
Màster interuniversitari, en el cas que la titularitat recaigui en més d’una universitat del territori espanyol.
Erasmus Mundus, o màsters organitzats per més d’una universitat de l’estat espanyol i de la resta del món.
2. Màsters no oficials. Programes postuniversitaris d’una durada mínima de 30 crèdits que solen impartir-se en modalitats full time o part time.
3. Postgrau. Orientat a desenvolupar competències per a un domini professional concret. S’assoleix un alt domini a nivell de formació específica i global. La seva durada és d’un mínim de 15 crèdits.
4. Cursos d’especialització universitària. Cursos adreçats al perfeccionament i l’especialització professional. Cada universitat determina la seva duració.
5. Doctorat (almenys 300 crèdits ETC). Formació de tercer cicle especialitzada i orientada a la investigació i a la pràctica professional. Aquests estudis finalitzen amb l’elaboració i defensa de la tesis doctoral.
6. MBA. Els masters in business administration són programes de postgrau impartits per escoles de negocis, amb una duració mínima de 30 crèdits ETC i especialitzats en gestió i administració d’empreses.
