Compromís municipal a l’AMB per assolir el residu zero

L’ens metropolità estableix un canvi de paradigma per assolir els objectius europeus de cara al 2020

Judit Monclús
4 min
El pla que impulsa l’AMB inclou visibilitzar els costos de la gestió dels residus.

Des que es va aprovar el primer Pla Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM), l’àrea metropolitana de Barcelona ha consolidat un model de gestió de residus que, fins ara, s’ha basat principalment en el desenvolupament de polítiques de prevenció, en l’increment de la recollida selectiva i en el desplegament d’infraestructures de gestió. Ara, però, les dades indiquen que la metròpolis no arriba al 34% de recollida selectiva bruta, mentre que es detecta un estancament des de fa cinc anys. Aquestes xifres contrasten amb els objectius que ha plantejat la Unió Europea en la directiva marc de residus (DMR) per al 2020, que obliga els estats membres a reutilitzar o reciclar el 50% dels residus d’origen municipal. “Portem trenta anys fent campanyes de sensibilització i estem estancats. Una de les conclusions del diagnòstic és que la sensibilització i l’educació ambiental no són suficients. Hem de fer alguna cosa més que apel·lar al patriotisme ambiental dels ciutadans. Aquest plus vol dir que puguem premiar econòmicament aquelles persones i famílies que millor separen”, afirma Joan Pinyol, director de l’àrea de medi ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Amb la mirada posada en el 2020, l’AMB ha forjat aliances amb els ajuntaments metropolitans i l’Agència de Residus de Catalunya per establir un front comú a l’hora d’iniciar un procés de millora dels sistemes de recollida de residus, de competència municipal. En aquest sentit, l’AMB s’ha compromès a donar suport, a nivell econòmic i tècnic, a solucions individualitzades per a cada consistori. Per això, ha creat un programa dotat amb dos milions d’euros per al 2017 i dos més per al 2018, amb voluntat de continuïtat.

“Cal un canvi de paradigma i, per tant, calen noves propostes i actuacions que donin resultats. Per sort, ja hi ha alguns municipis que ho estan aconseguint i tenim referències a la mateixa àrea metropolitana, com són Torrelles de Llobregat, Tiana i Valldoreix, que han fet un recorregut llarg i ens mostren que aquests resultats són possibles”, explicava Eloi Badia, vicepresident de l’àrea de Medi Ambient de l’AMB, el dia de la trobada amb les parts implicades. “Volem ajudar, des de l’AMB, a buscar un consens polític que ens permeti desenvolupar les millors mesures, les més òptimes i sostenibles”. L’AMB, en aquest sentit, va aprovar ahir, al Consell Metropolità i per unanimitat, la declaració sorgida de la reunió amb els representants que estableix les mesures per millorar la recollida selectiva cap a una política de residu zero.

CANVIS TÀCTICS

“Percentualment, no aconseguim capturar més residus. Ens movem al voltant del 30% i el 40%. I ara ens trobem que hi ha un augment en la producció de residus i un estancament de la recollida. Per aquest motiu, ens trobem que n’estem enviant més quantitat a abocadors i incineradores”, assenyala Víctor Mitjans, expert en sistemes de gestió de residus. De fet, es calcula que el 7% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya són atribuïbles a la gestió de residus municipals, ja que provenen d’una separació deficient dels residus, els que els ciutadans no classifiquen per fraccions. En aquest cas, s’ha xifrat en 40 milions d’euros els recursos destinats a l’àrea metropolitana a la separació d’aquesta fracció resta, import que els ajuntaments s’estalviarien en cas d’arribar a les taxes de recollida selectiva que estableix la Unió Europea.

Per establir una línia d’actuació que resolgui aquesta problemàtica, l’AMB ha presentat quatre mesures bàsiques que acostarien la metròpolis a les directrius europees:

1. Prioritzar la recollida de la fracció orgànica. Aquesta fracció representa gairebé el 40% del total de residus municipals. “La matèria orgànica és relativament fàcil d’abordar a través de les recollides comercials”, apunta Mitjans. Per això, caldria prestar especial atenció als grans generadors de fracció orgànica, com són els sectors de l’hostaleria, la restauració i la distribució d’aliments.

2. Individualització de la recollida. “Què vol dir individualitzar? Doncs fer la recollida comercial i domèstica porta a porta -que hauria de ser el sistema de referència en zones de baixa densitat- però també començar a desplegar alguns sistemes com ara tenir contenidors tancats amb un perfil informàtic de reconeixement que permetés obrir-los mitjançant targeta. Amb els smartphones podem fer de tot. Probablement el futur passa per aquí”, assenyala Francesc Giró, subdirector de l’Agència de Residus de Catalunya. Segons les dades de l’AMB, els dos municipis metropolitans que estan complint els objectius són els que recullen els residus porta a porta. “A les zones d’alta densitat també es podria fer però cal estudiar-ho més detingudament. El model actual, en què el contenidor és al carrer les 24 hores i cadascú en pot disposar per fer-ne el que vulgui, ha de tenir els dies comptats o no ens en sortirem”, afegeix Mitjans.

3. Visualitzar els costos de gestió de residus. L’AMB considera imprescindible fer visible el cost del sistema de gestió dels residus, tant pel que fa a la recollida domiciliària com en relació al tractament. D’aquesta manera, es crearà consciència que el servei té un cost i que el comportament del ciutadà i els resultats de la recollida hi tenen un impacte econòmic important. “El grup d’experts de l’AMB recomana que es tendeixi a avançar cap al pagament per generació en la recollida selectiva, tant domiciliària com comercial. És a dir, que cada vegada que reculls fracció resta hagis de pagar més que no pas cada vegada que facis recollida selectiva de qualsevol altra fracció”, explica Mitjans.

4. Fomentar canvis legislatius. “Els instruments de què disposen els municipis per fer exercicis de prevenció a vegades resulten una mica minsos comparant-ho amb les actuacions legislatives que poden fer administracions com la Generalitat o el govern central. Hi ha sistemes d’incentiu econòmic que poden fer que l’acció sigui separar els residus i no llençar-ho als contenidors de la resta”, assenyala Mitjans. Serviria per facilitar la millora dels resultats actuals -com per exemple els sistemes de dipòsit per a envasos o altres productes- o millorar el finançament municipal -a través de nous sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor o d’un sistema d’impostos que vagi en el mateix sentit.

stats