Publicitat
Publicitat

REPÀS D'ESTIU

L'edició estiu de l'ARA.cat recupera cada dia un reportatge de la temporada ideal per llegir durant les vacances

Els millors boscos de Catalunya

Un grup de científics han identificat 292 boscos singulars, cada un per motius ben diversos. La meitat pertanyen a propietaris privats. L'estudi reflecteix la necessitat de replantejar la gestió forestal

N'hi diuen l'arbre pare. És un gran faig amb espectaculars arrels que dibuixen un entramat de nusos i que té aproximadament uns 200 anys. Viu a la fageda del Retaule, al Parc Natural dels Ports, al Montsià, envoltat de grèvol i de teix. Forma part d'aquest bosc singular per la seva maduresa, on també viuen altres arbres de grans dimensions, de fins a 22 metres d'alçària.

És un dels 292 espais que formen part de l'inventari de boscos singulars de Catalunya que acaba de presentar el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). "De singularitats en tenim moltes", explica Marc Gràcia, investigador d'aquest centre.

Participació de tots els implicats

El CREAF va iniciar l'estudi amb una crida a tots els agents socials, des de pagesos fins a excursionistes, i a l'administració perquè proposessin espais que, segons el seu coneixement, creien que podien formar part d'aquest inventari. "Vam rebre més de 3.000 propostes", explica Lluís Comas, investigador del CREAF. Entre totes, van anar descartant-ne. Els investigadors van comparar dades actuals amb imatges aèries de l'any 1957 i altres inventaris forestals per a saber si el bosc proposat presentava o no indicis de poder ser singular. En total, "dues terceres parts dels boscos singulars han estat explorats a iniciativa de la gent, però n'hi ha un 20% que no s'havien detectat i els hem trobat nosaltres, explorant ortoimatges", aclareix Comas.

A partir d'aquesta primera selecció, "es van visitar 796 boscos, dels quals es van estudiar els valors de maduresa, d'ús social, conservació i biodiversitat", explica Comas. Al final, en van quedar els 292 que suposen un 0,3% de la superfície arbrada de Catalunya. "Són boscos grans i boscos petits, amb diferents valors per conservar", diuen els investigadors. La seva superfície mitjana és de 10 hectàrees. El bosc singular més gran a escala de país és una avetosa de Riu de Cerdanya, que ocupa un total de 120 hectàrees, i el més petit és una boixeda del Berguedà, que no arriba a mitja hectàrea.

Diversitat i conservació

S'han considerat boscos de més de 27 espècies d'arbres diferents. Predomina el pi roig (ocupen un 20% dels boscos singulars). El segueix l'alzina i el faig. Altres boscos singulars ho són, precisament, perquè estan formats per espècies que habitualment no formen boscos. L'inventari recull alguna salzeda, boixedes, i boscos de moixera i d'auró negre, entre d'altres. Destaquen també sis boscos de teix. Pel que fa al territori, a les comarques gironines, l'Alt Pirineu i la Vall d'Aran es concentren el 60% del total. La meitat són de propietat pública i la resta pertanyen a propietaris privats. Un 40% són en espais protegits.

Cada un d'aquests boscos és singular per diferents motius. La meitat són boscos madurs, amb més de dos segles. "No són un recurs renovable a la nostra escala, si els perdem trigarem molt de temps a recuperar-los", diu Gràcia.

L'Alt Pirineu i Aran conté els boscos singulars més extensos, la majoria al Parc Natural de l'Alt Pirineu, i els més antics. Predominen les pinedes i les avetoses més madures de Catalunya, amb avets de més de 500 anys. És el cas del Clot dels Bous, al peu dels Encantats, on s'han comptat 3.000 avets que hi donen aspecte de bosc encantat. El més vell de tots té 509 anys.

Marc Gràcia també s'esforça en deixar clar que no són els únics que reuneixen les requisits per ser singulars. N'hi ha que poden ser-ho per les espècies que allotgen. I també per la seva situació malgrat la proximitat a la ciutat.

Per exemple, a l'àmbit metropolità de Barcelona hi ha un total de 32 boscos singulars. Destaquen les fagedes del Parc Natural del Montseny, els alzinars del Parc Natural de Montserrat, les pinedes de pi blanc del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i rouredes singulars del Parc Natural de la Serra de Collserola, com per exemple la que hi ha a la font Groga. En poc més d'una hectàrea i mitja es concentren més de 200 exemplars, amb alçades que arriben als 22 metres. El més vell té 103 anys. Antigament, s'explotava la fusta, però aquesta activitat es va abandonar i van tornar a créixer aquestes espècies i d'altres.

A les Terres de l'Ebre és on menys boscos singulars es troben, ja que històricament ha estat molt castigada pels incendis.

Repensar la gestió forestal

Els investigadors han manifestat la necessitat que les dades es tradueixin en polítiques de gestió forestal. Un dels problemes que més preocupa és l'abandonament de l'explotació dels boscos i de moltes zones de cultiu. Això ha fet que les masses boscoses guanyin terreny fins a ocupar un 35,5% del territori. Sense els animals que pasturaven i els que recollien la llenya, la massa forestal augmenta el risc d'incendis.

Els agricultors i els ramaders han estat, tradicionalment, considerats els jardiners del bosc, ja que a través de les seves activitats els han mantingut en equilibri. Una altra peça clau són els propietaris privats, que tenen la meitat d'aquests boscos. El programa Salvans, a Girona, fa acords de custòdia amb propietaris forestals per conservar rodals amb valors rellevants.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT