Del mòbil a la intel·ligència artificial

Només els algoritmes són capaços de processar l’allau de dades creada per l’internet de les coses

Connectar el rellotge amb la casa, el mòbil, el cotxe i, de passada, les nostres constants vitals. El trajecte que ens marca l’ internet de les coses té com a destinació final un món hiperconnectat. La hiperconnexió és el “ser o no ser” al qual ens enfrontem. I si no es creen dispositius prou llestos i autònoms, l’internet de les coses es convertirà en una allau indigerible d’informació que ni experts ni empreses podran gestionar. A més, com més petits i semblants a una peça de roba siguin els nous gadgets, més complicat és que l’usuari els pugui donar ordres sense un reconeixement de veu o una interpretació independent de la seva activitat. Així que no hi ha més remei: l’avenç en l’internet de les coses passa per la intel·ligència artificial. Però ¿volem ser un món hiperconnectat o seran les mateixes màquines les que preguin aquesta decisió?

“Una de les novetats d’aquest Mobile World Congress (MWC) és que no hi veurem cap gran canvi en els dispositius mòbils”, diu convençut Aleix Valls, director de la Fundació Mobile Wolrd Capital. Si en les últimes edicions l’internet de les coses i els famosos wearables van explotar com a innovacions tecnològiques, aquest matemàtic català té molt clar que a partir d’ara les alteracions més grans arribaran en forma d’ intel·ligència artificial. Per a Valls, dispositius com els actuals tenen pocs anys de vida i imaginar un congrés de telefonia mòbil sense mòbils no és cap bogeria. “El canvi ja no és en la qualitat de la càmera o de la pantalla, sinó en la capacitat del dispositiu d’entendre el seu usuari i prendre decisions”.

Una de les novetats d’aquest Mobile World Congress (MWC) és que no hi veurem cap gran canvi en els dispositius mòbils

ALEIX VALLS Director de la Fundació Mobile World Capital Barcelona

Més enllà de la intenció de Mark Zuckerberg -fundador de Facebook i ponent estrella per tercer any consecutiu al MWC- de fabricar-se un majordom virtual, l a intel·ligència artificial pren diverses formes. De fet, la mateixa xarxa social té un algoritme intel·ligent que detecta continguts audiovisuals amb gatets perquè viralitzin i treure’n així més rendiment publicitari. Per la seva banda, Google anunciava a principis d’aquest any que el seu programa AlphaGo havia guanyat cinc partides de go -un joc xinès- al campió europeu. I Apple, el tercer en discòrdia (i històric absent del MWC), va anunciar al gener la compra d’Emotient, una start-up que interpreta l’expressió facial de les persones que miren una campanya publicitària per determinar si funciona o no. Altres com IBM, Microsoft, Amazon i Toyota han invertit recentment en aquest camp.

Què en pensa Stephen Hawking te la intel·ligència artificial?

Oportunitats de negoci

Una empresa similar a Emotient és Sekg, una companyia fundada per dos emprenedors catalans que ha desenvolupat un sistema operatiu capaç de convertir en dades les emocions i reaccions dels humans per després treure’n conclusions. De fet, la idea se’ls va acudir en una antiga edició del MWC, quan Aleix Canals i Karim Ennakhli van veure un home que duia unes orelles de gat que s’activaven en funció de si estava més o menys atent al producte que observava. D’aquí els va sorgir la idea: el que cal per millorar l’experiència d’usuari és entendre què vol sense preguntar-l’hi. Sekg torna a ser per segon any consecutiu al congrés paral·lel d’emprenedoria, el 4 Years From Now (4YFN).

Hutoma és una altra de les empreses que basa el seu model de negoci en algoritmes intel·ligents i que es presentarà al recinte firal de Montjuïc. “Volia fabricar una joguina que ensenyés a parlar anglès al meu fill i vaig construir-ne una que a partir de guions de pel·lícula aprengués a parlar i li respongués”, explica el seu conseller delegat, Maurizio Cibelli. D’aquesta joguina en va acabar sorgint un projecte de negoci que encara sembla ciència-ficció. Hutoma porta a la realitat la pel·lícula Her, en què Scarlett Johansson és la veu d’un sistema operatiu intel·ligent que entén i s’adapta als interessos del seu usuari fins al punt que l’acaba enamorant.

Hutoma crea una interfície informàtica que funciona a partir de l’anomenat deep learning conversacional -l’aprenentatge profund i automàtic, una de les formes existents d’intel·ligència artificial-. Hutoma és una espècie de company digital que cada usuari pot entrenar individualment a partir, per exemple, de guions de pel·lícules, i que es pot aplicar al suport tècnic als treballadors però també ser utilitzat com a comercial de vendes o d’atenció al client.

Hutoma és una espècie de company digital que cada usuari pot entrenar individualment a partir, per exemple, de guions de pel·lícules.

Segons Cibelli, que ha treballat com a enginyer informàtic per a Amazon i Microsoft, la intel·ligència artificial és la clau per al desenvolupament tecnològic perquè “està demostrant que realment pot solucionar problemes complexos”.

Que sigui capaç d’aprendre de manera autònoma és la diferència entre un dispositiu informàtic com s’entenia fins ara i un d’intel·ligent. Per això, un algoritme que és capaç de comprendre i interpretar el comportament dels usuaris de Twitter, com fa la catalana Cyberclick, també present en aquest MWC, és un altre exemple de les múltiples oportunitats de negoci que presenta.

Tota mena de dispositius

La intel·ligència artificial té dues funcions clares: la interpretació automàtica de dades improcessables per al cervell humà, com ara les obtingudes de les xarxes socials, les compres digitals o la informació que obtenen els wearables ; i la resolució de problemes complexos per donar més autonomia als dispositius i facilitar la vida dels seus usuaris, com fa Google amb Google Maps o Apple amb el seu assistent de veu Siri.

Aquí és on entra el cotxe connectat. “La intel·ligència artificial és indispensable per al vehicle autònom i és el que explica que el pilot de Fórmula 1 Lewis Hamilton sigui l’altra gran estrella d’aquest MWC”, afirma Valls. “El que fa que s’avanci en el cotxe autònom és la seva capacitat de decidir que girar a l’esquerra no és l’opció correcta malgrat que fins ara sempre s’hagués pres aquell camí”, explica el director general de la Fundació Mobile World Capital (MWC).

Al Fòrum de Davos de finals de gener els experts van alertar de la pèrdua de llocs de treball que això implica. Per a Valls, és tot el contrari: “Els dispositius intel·ligents no pensaran per nosaltres, ens alliberaran de tasques que ara mateix no ens permeten pensar tant com podríem”.

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT