Les xarxes del futur, presents al MWC
BarcelonaMés que una exposició de telèfons mòbils i altres dispositius connectats, el Mobile World Congress és sobretot el lloc on les operadores de telecomunicacions negocien entre elles, amb les administracions públiques i amb els seus proveïdors d’equipaments, software i serveis el full de ruta de l’evolució tecnològica. I en aquesta edició, aquesta ruta passa per la futura cinquena generació de xarxes, actualment en fase de definició.
La 5G ja no serà exclusivament cel·lular com les anteriors, sinó que abastarà també altres xarxes sense fils, tan obertes com subjectes a llicència, i xarxes de telecomunicacions fixes, tot plegat gestionat per oferir la millor connectivitat possible en cada situació. En aquest cas, millor vol dir que la 5G pretén oferir 1.000 vegades més capacitat que les xarxes de l’any 2010 mentre estalvia fins al 90% del seu consum d’energia i arriba a connectar 7.000 milions de persones i 7 bilions d’objectes sense cap mena de latència: l’internet de les coses no necessita només alta velocitat de transmissió de dades -Ericsson diu que ha assolit els 25 gigabits per segon amb el seu prototipus de 5G-, sinó també una resposta instantània.
Considerant que aproximadament cada dècada entra en servei una nova generació de xarxes, està previst que la 5G comenci a caminar cap a l’any 2020. Per fer-ho, abans caldrà que governs, subministradors, centres de recerca i operadores arribin a acords sobre els aspectes tècnics. I ara com ara sembla que Europa podria recuperar el lideratge i tornar a marcar la pauta en telecomunicacions: l’aliança público-privada 5GPPP, promoguda per la Comissió Europea, ja ha establert acords de desenvolupament conjunt amb entitats homòlogues del Japó, la Xina i Corea del Sud. Els dos últims són especialment significatius perquè impliquen, respectivament, l’operadora mòbil i el fabricant de terminals més grans del món. Ara només falta que els EUA deixin d’escombrar cap a casa i s’incorporin també a l’acord.
Però mentre arriba la 5G, el món no s’atura. Els proveïdors d’infraestructura, un club molt selecte en què hi ha la sueca Ericsson, la xinesa Huawei i la finesa Nokia (ara també propietària de la franco-americana Alcatel-Lucent), continuen desenvolupant sistemes per treure més rendiment a les xarxes 3G i 4G existents. Aquestes són algunes de les tecnologies que les operadores estan desplegant i que es podran veure en acció al MWC.
La LTE Broadcast fa servir les antenes de telefonia mòbil 4G per difondre contingut audiovisual de manera simultània a tots els terminals mòbils compatibles que hi ha en l’àrea de cobertura. És a dir, com una emissora de televisió però adreçada a telèfons. D’aquesta manera s’evita la congestió que es produeix, per exemple, quan molts espectadors d’un estadi de futbol pretenen visionar al mòbil la repetició per internet del gol que acaba de marcar el seu equip, i cadascun fa una petició separada als servidors. A Corea del Sud i a Austràlia ja tenen serveis de LTE Broadcast, i aquí Vodafone i Huawei van fer fa mesos una prova pilot a Mestalla.
Donar cobertura de telefonia mòbil a una àrea extensa és molt semblant a sonoritzar-la: es poden posar pocs altaveus que sonin molt fort o bé posar-ne més que sonin més fluix i acostar-los al públic. En el cas de les antenes, en zones molt denses ja s’estan completant les torres principals dels terrats amb antenes de menys potència que s’instal·len en fanals, parades d’autobús i altre mobiliari urbà. Aquesta dispersió fa possibles altres funcions, com la localització dels terminals amb una precisió de menys de cinc metres. En alguns pavellons del MWC és així com l’aplicació mòbil de la GSMA indicarà als visitants el camí òptim per arribar a l’estand que busquen. Tot gràcies a les cel·les de curt abast.
Per proporcionar més velocitat de transmissió de dades hi ha xarxes que fan servir en paral·lel dues o tres de les bandes de freqüència que les autoritats han assignat a cada operadora. D’aquesta manera es duplica o triplica la velocitat nominal màxima. Orange demostrarà a Barcelona transmissions a 500 Mbps amb una gregació de tres portadores 4G+ i emetrà en directe contingut de realitat virtual.
La família de les xarxes extenses de baixa potència (LPWA) abasta diversos sistemes per interconnectar objectes de l’internet de les coses que han d’estar sempre actius emetent petites quantitats de dades, com sensors urbans i comptadors d’electricitat. Una de les xarxes LPWA més populars és la francesa Sigfox, que té instal·lats milers de nodes a Europa, i dóna serveis a alarmes de Securitas Direct i a sensors de Cellnex.
