Publicitat
Publicitat

REPÀS D'ESTIU

L'edició estiu de l'ARA.cat recupera cada dia un reportatge de la temporada ideal per llegir durant les vacances

Jo no em tenyeixo, i què?

Els cabells blancs impliquen acceptar-se a un mateix i són també un indicatiu de cosmopolitisme

Amb el primer cabell blanc comença el malson de moltes dones, però els cabells grisos -interpretats pejorativament i històricament associats al fet d'envellir-, cada vegada tenen més adeptes femenines que els llueixen amb satisfacció.

Laura Ojer té 39 anys i als vint li van aparèixer els primers cabells blancs. "Em va sortir un floc blanc: em recordava molt el que tenia una professora de l'escola de Lleida i que em flipava tant", explica l'artista de teatre de carrer, que ha treballat amb Comediants i La Fura dels Baus.

Ojer tenia antecedents familiars: la seva àvia va morir amb el cabell completament blanc i els seus germans també són canosos. Un cas més extrem és el de Carme Hernández, clienta de La Pelu, a qui una amiga va trobar-li un cabell blanc amb només catorze anys. "La cara jove amb cabell blanc no em desagradava, tot i que tenia poc més de vint anys i la gent me'n posava quaranta".

Cabells blancs: herència segura
Segons un estudi del Journal Investigative Dermatology (2005), l'edat d'aparició dels cabells blancs té un fort component genètic. Les persones de raça blanca són les primeres a presentar-ne, sovint a partir de la trentena, i la meitat de la població pròxima als cinquanta anys té almenys el 50% del cap canós. Els estudis apunten que els cabells blancs primerencs no impliquen necessàriament un envelliment sinó que estan relacionats amb factors hereditaris, malgrat que també hi podrien intervenir factors mediambientals i nutricionals i l'estrès.

Dones velles, homes elegants
La percepció més generalitzada és l'oposada: els cabells blancs no agraden, entre altres coses perquè s'associen a la vellesa i per això deixar-se de tenyir és un "repte" amb un fort component psicològic, sobretot per a les dones. Contrasta amb els homes i l'estereotip que a ells els cabells blancs els fan elegants. "Associem els cabells blancs a una imatge de vellesa, però és una associació cultural que funciona només per a les dones", reflexiona Anna Freixas, professora de la Universitat de Còrdova i gerontòloga feminista. "El blanc del cabell masculí és símbol de distinció i elegància; per a les dones és signe de deixadesa i d'abandonament", afegeix.

L'acceptació del gris
Carmina Saldaña, catedràtica de modificació de conducta de la Universitat de Barcelona, explica que entre els quaranta i els cinquanta anys canvia el focus d'atenció i d'interès i la cara passa a ser protagonista. En una societat en què la vellesa sembla "proscrita", aquesta edat "és el moment de tapar-se les arrugues i els cabells blancs; si millora la imatge creix la satisfacció i puja l'autoestima".

No haver-se tenyit mai o deixar-se de tenyir
Carme Hernández, de 62 anys, es vanta de no haver-se tenyit més que alguna vegada amb henna i, en contrast amb els anys setanta i principis dels vuitanta -quan a Barcelona poques dones optaven per deixar veure els cabells blancs-, reconeix que ara són més i més joves les que se sumen al club dels grisos.

Laia Vinyes és optometrista i té 36 anys. Cansada de tenyir-se, als 28 va aprofitar que tenia un to de cabell clar per mantenir el seu color natural.

La fotògrafa Cristina Calderer ha fet el pas recentment i afirma que se sent alleugerida i alliberada de l'esclavatge dels colors, però afegeix que els cabells blancs impliquen l'acceptació d'un mateix. "Els meus nebots m'han dit que tinc els cabells blancs com un avi. «No ets tan vella, però ets vella», em diuen -explica Calderer-. Culturalment hi estem poc acostumats, per això quan deixes de tenyir-te fas un pas, ensenyes les cartes a tothom, dius «jo sóc així»".

Nou signe de modernitat occidental
La percepció dels cabells blancs varia en funció de les cultures. Les societats orientals els rebutgen i els cabells tenyits s'imposen fins a una edat molt tardana. Ojer recorda les paradetes que triomfaven als carrers de la Xina i que es dedicaven a arrencar els cabells blancs als clients que ho sol·licitaven.

A Occident, per contra, lluir cabells blancs s'interpreta com un signe de cosmopolitisme i modernitat. "Té a veure amb un estatus, amb la confiança de les dones cap a elles mateixes, amb una tradició de més nivell cultural i educatiu", apunta Freixas.

Plataformes com la web californiana Women on aging o la iniciativa britànica All Walks on the Catwalk -per fomentar la participació de dones de totes les edats, mides i races en la moda- s'han erigit com a promotores i defensores dels cabells blancs. Entre els seus referents destaquen figures com Christine Lagarde, directora del Fons Monetari Internacional, o l'escriptora Susan Sontag, que per referir-se als seus cabells deia: "Deixo que creixi una taca de veritat".

El paper de les perruqueries
Les perruqueries també tenen un paper important en aquesta tasca de conscienciació: no refusen l'ús de colors, que aporten brillantor i cos al cabell, i cada temporada inclouen novetats i tonalitats adients amb l'estació. Afirmen que els cabells blancs poden servir per experimentar amb el cabell, jugar i veure "com seria si haguessin nascut rosses o pèl-roges", com apunta Marcel Monlleó, creador de Marcel Pel.

Però també posen l'accent en el fet que cada dona trobi la imatge que més l'afavoreix, sigui amb color o amb el cabell gris. Gloria Vegara, directora creativa de La Pelu, insisteix que "una cosa és donar color per guanyar vida i canviar i l'altra és tapar i amagar els cabells blancs, l'inici d'una espiral d'esclavitud".

Per a les dones que volen deixar-se de tenyir, els professionals suggereixen tallar-se el cabell curt diverses vegades fins a eliminar definitivament el tint (recomanen fer-ho a l'estiu). Les que formen part del club dels grisos expliquen que els cabells blancs tenen una vida diferent dels acolorits -són més gruixuts i difícils de pentinar- però es reafirmen en els seus cabells blancs: els agraden, se senten bé i difícilment tornaran a passar pel color.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT