"De petita pensava en l'empresa; ara, en el futbol"

BARCELONAQuan es tracta de decidir el futur acadèmic, la majoria d'adolescents són un mar de dubtes fins a l'últim moment. N'hi ha d'altres que tenen clar el que volen amb temps, però les notes de tall o els diferents centres entre els quals escollir els fan anar de corcoll.

Jaume Martínez fa primer de batxillerat a l'institut Pau Vila de Sabadell i encara veu lluny el moment de decidir què farà després. Hi pensa i en parla amb els amics sovint, però encara no s'ha informat gaire i no té gens clares les seves preferències. "Entre nosaltres parlem del que ens agrada i de les opcions que hem sentit que hi ha, però la majoria de gent encara està bastant perduda", explica.

Per part de l'institut, de moment, ha rebut poca informació i poques facilitats. "Ens van donar uns tríptics d'unes xerrades sobre els cicles, però es feien en hores de classe i el professor d'aquella assignatura ens va dir que no faltéssim", es queixa. "També ens van avisar d'unes jornades per visitar una universitat, però va ser tot molt precipitat i aquell dia a mi no m'anava bé", afegeix. Des del seu punt de vista, hi hauria d'haver un assessorament més actiu per part de l'institut.

Donar valor als cicles formatius

Martínez està fent el batxillerat tecnològic i es decanta per continuar en la mateixa línia estudiant alguna enginyeria. Per exemple, enginyeria mecànica. "Però n'hi ha moltes i no sé quina seria", matisa. També valora l'opció de fer un cicle formatiu de grau superior que tingui alguna relació amb aquest àmbit, però reconeix que ni tan sols té clara l'oferta que hi ha. "També em podria agradar fer un cicle de tècnic de so o tècnic de vídeo", afegeix.

En relació amb els cicles, creu que la universitat té més prestigi, però s'hi mostra en desacord. "Amb els cicles formatius, segons diuen els que ho han fet, aprens a través de la pràctica -explica-. I a l'hora de fer una feina penso que el que ha après practicant pot tenir avantatge sobre el que coneix molt bé la teoria però encara ha d'aprendre la pràctica". Per aquest motiu creu que s'hauria de donar més valor a aquesta opció.

La suposada facilitat per trobar feina, però, no serà un factor decisiu per preferir la universitat. Com tampoc seran decisius, en aquest cas perquè ho descarta d'entrada, la hipotètica dificultat dels estudis o la nota de tall per accedir-hi. "Intentaré fer el que a mi més m'agradi", diu convençut. Li queda una mica més d'un any per identificar què és, i espera que la visita que farà aquesta setmana al Saló de l'Ensenyament l'ajudi a veure-ho més clar: "Aniré al Saló a veure si m'aclareixo una mica. Crec que podré parlar amb gent que sap de què va la cosa, i això em serà molt útil".

Carrera triada amb temps

A Marta Subiranas, que ara fa segon de batxillerat a l'escola Súnion de Barcelona, li queda menys temps per prendre decisions. Està gairebé segura que vol fer la carrera de periodisme, però encara ha d'escollir quina universitat li agrada més i pensar alternatives per si la nota de tall li complica les coses.

Ella té decidit fer periodisme des d'abans de començar el batxillerat, influïda per esdeveniments recents. "Des que era petita em pensava que faria alguna cosa relacionada amb el món empresarial, perquè els meus pares s'hi dediquen, però els últims dos anys m'he aficionat al futbol i he seguit molt el periodisme esportiu i les polèmiques que l'envolten, i m'ha despertat curiositat", explica. "Potser m'han influït una mica les modes", reconeix.

Tot i tenir les coses força clares, Subiranas també visitarà el Saló de l'Ensenyament en els pròxims dies. Serà la seva tercera vegada, després d'haver-hi anat dos cops l'any passat, una amb els pares i una altra amb l'escola. "Allà hi ha diversos estands amb estudiants de la mateixa universitat que t'expliquen les seves pròpies vivències", destaca.

En el seu cas, va ser a primer de batxillerat quan va rebre més informació per part de la seva escola: "A segon, el temps passa més ràpid i ja ho has de tenir força clar". Diu que els seus professors segueixen pendents que els estudiants no s'adormin, però que tampoc els van al darrere: "Al febrer van aturar les classes durant un dia perquè anéssim a visitar l'Autònoma, però era voluntari i hi vam anar sense professors".

Nota de tall i sortides laborals

Subiranas lamenta que, en relació amb el periodisme, "el primer que diuen és que la nota de tall és molt alta i això ja marca una mica". Si no pogués accedir a cap de les dues universitats públiques de Barcelona que fan la carrera, UAB i UPF, ja sap que hauria d'anar a Vic o Tarragona, o bé a la privada. "M'he estat mirant Blanquerna, a través d'internet, i també anant a les jornades de portes obertes", detalla. Tampoc tanca la porta a estudiar una altra cosa, però "hauria d'estar relacionada amb el món creatiu, no pot ser una cosa que no hi tingui res a veure".

Pel que fa a les dificultats que es trobarà per treballar als mitjans, amb molts aspirants per a molt pocs llocs de treball, assegura que no li preocupa gaire: "Has de fer el que t'agrada i, si destaques, jo crec que tindràs feina".