Lluís Torner: "Tenim un sistema de recerca bo, amb àmbits de reputació mundial"

Lluís Torner va ser escollit pregoner de les Festes de la Mercè l'any 2012. Creu que la recerca ens pot ajudar a sortir de la crisi i subratlla el potencial de Catalunya com a país de referència mundial en investigació científica.

¿En quin estat està la recerca a Catalunya?

Aguantant les dures condicions de l'entorn però avançant de manera decidida. En l'última dècada s'ha passat d'un sistema de recerca universitària que ja era bo a un que avui és millor i que a més té algunes illes d'excel·lència molt destacades, de reputació mundial, localitzades en departaments universitaris, hospitals i centres de recerca, particularment dins del grup CERCA. Entrevisti'm d'aquí a deu anys i veurà on hem arribat tots plegats. Si ara li digués què somiem no s'ho creuria.

L'ACER té per objectiu convertir Catalunya en punta de llança de la investigació mundial. Com s'aconsegueix?

Aquest és un projecte col·lectiu, que no és tan difícil d'assolir. Necessita temps, paciència i convicció, i aprofitar totes les oportunitats que contínuament van sorgint. Per exemple, la Comissió Europea invertirà més de 70.000 milions d'euros en projectes de recerca des d'ara fins al 2020. Amb una petita part que portem cap aquí, ben emprada, es pot fer feina.

¿Barcelona pot arribar a ser una capital mundial de la recerca?

No en tinc cap dubte, amb el benentès que no parlem de ser la primera sinó d'estar entre els referents en alguns àmbits. De tota manera, l'objectiu no és la recerca per ella mateixa, sinó la recerca com a motor de transformació de la societat, com a ingredient clau per a un sistema d'educació superior d'alta qualitat i de suport d'una indústria que sigui competitiva i innovadora.

L'ICFO ja és un centre de referència mundial en fotònica. Com ho han aconseguit?

Contractant investigadors, personal i estudiants de gran talent i motivació, gaudint de la fortuna de tenir governs que ens donen suport amb pocs diners però de manera ferma, i formant equip amb la Fundació Privada Cellex. Sense el seu mecenatge, l'ICFO no hauria arribat on és. De tota manera, l'important és que hi ha una colla d'entitats com l'ICFO i altres que tenen el potencial de ser-ho.

A l'ICFO hi ha científics procedents de 50 països diferents. Com aconseguim que els nostres joves també treballin en la primera línia de la investigació científica a Catalunya?

Les dues coses no només són totalment compatibles, sinó que són desitjables. A l'ICFO hi ha molts joves d'aquí. De fet, tenim programes dedicats prioritàriament a donar suport als nostres joves. Però la clau és acollir gent amb gran talent, vinguin d'on vinguin. Això és el que fa que els joves d'aquí puguin treballar amb els millors del món sense haver de marxar. No sé si el Barça seria on és si tingués una política diferent.

¿Cal una difusió més gran del treball que fan institucions com l'ICFO?

Estic molt satisfet de la difusió de la recerca que es fa als mitjans de comunicació de Catalunya. Sense anar més lluny, l'ARA té una secció de ciència molt bona, i la Marató de TV3 és una meravella any rere any.

Quin ha de ser el paper que juguin els ciutadans en relació a la investigació científica?

D'entrada, cal que participin en els debats de qüestions d'implicació social. Per exemple, ¿en què està basada l'opinió que tenim dels transgènics o del reciclatge o de les opcions energètiques de futur? Ens n'hem informat bé? D'altra banda, el suport ciutadà mitjançant posicionaments explícits és determinant en moments com l'actual, quan cal prioritzar l'ús de recursos molt escassos.

Com afecten les condicions de l'entorn en la investigació científica?

La reducció de recursos és un obstacle important, però és tan important el volum de recursos com la manera com es gestionen. En els centres de recerca, tot i la manca de recursos, el Govern hi ha implementat un model de gestió molt eficient. També és important entendre que a casa nostra la major part de la recerca en entitats públiques s'executa a través de projectes competitius. El que compta és la capacitat de competir i guanyar aquests projectes.

La recerca demana temps. Com es pot blindar davant l'eventualitat d'una crisi?

Les institucions que poden prendre decisions estratègiques per diversificar les seves fonts d'ingressos aguanten millor. La Comissió Europea ofereix oportunitats importants per a les institucions que estan en condicions d'obtenir-hi projectes. La majoria de programes són fortament competitius, cosa que requereix projectes de molt alta qualitat.

¿La recerca és una eina per què un país pugui afrontar una situació de crisi?

Naturalment, sempre que les accions estiguin ben orientades i siguin de llarga durada. No cal fer gaires teories. Només cal fixar-se en com els va a altres països amb economies diversificades amb una part significativa basada en indústries tecnològiques. Una implicació decidida de la indústria permet aprofitar els anomenats spill-overs de la recerca per crear productes i serveis innovadors, sofisticats, d'alt valor afegit, que arriben a mercats globals. Això basteix economies més robustes davant de crisis regionals.