Aliment per a cos i ment: fruita seca

Primera puntualització que ens fan des de Casa Gispert, una botiga especialitzada del carrer Sombrerers de Barcelona: "Fruita seca, res de fruits secs". Aclarit aquest punt podem començar a fer una passejada pels múltiples beneficis que comporta aquest aliment essencial de la saludable dieta mediterrània.

Saludable

La fruita seca forma part de la nostra dieta des de temps ancestral, i nombrosos estudis científics han demostrat que consumir-ne s'associa a un risc més baix de tenir malalties cardiovasculars, diabetis o hipertensió. "La fruita seca té unes propietats nutricionals que la fan especialment interessant des del punt de vista de la salut", explica la metge nutricionista Mariona Gummà. "Són aliments rics en fibra vegetal, proteïnes vegetals, greixos saludables i vitamines i minerals. Contenen greixos insaturats, que disminueixen els nivells de colesterol plasmàtic i tenen efecte antiinflamatori. Per tant, són beneficiosos per a la salut cardiovascular". Més encara: "Són també font important d'antioxidants, especialment les nous, amb efecte preventiu de les malalties cròniques i degeneratives. A més, tenen molta fibra i són font de magnesi, potassi, calci i ferro". En el grup de la fruita seca hi podem incloure avellanes, nous, ametlles, anacards, pinyons, festucs, nous de Brasil, nous de Macadàmia i pacanes.

Energètica

Pels seus múltiples beneficis, tothom pot trobar l'excusa perfecta per introduir-la a la seva dieta. Mariona Gummà dóna alguns arguments per fer-ho. "Està especialment indicada en casos en què és necessari aportar molta energia en poc volum: esports de llarga durada, muntanyisme, excursions o en persones poc apetents per enriquir els plats. La més rica en ferro (llavors de sèsam, festucs, pipes de gira-sol, pinyons) està indicada en anèmies i situacions de més necessitat (embarassos, lactància, etc.). I la més rica en magnesi i calci (ametlles, avellanes) es recomana per a l'osteoporosi o la menopausa".

Engreixa?

¿I és cert, com s'ha dit, que engreixa molt? "Els últims estudis -explica Mariona Gummà- defensen que, malgrat que són aliments amb alt valor calòric, enriquir la dieta amb fruita seca no es tradueix en un augment del pes corporal. Es creu que això pot tenir relació amb el seu alt poder saciant i amb la capacitat de disminuir la velocitat del procés de digestió". L'ideal seria prendre'n entre 75 i 200 g a la setmana.

La fruita seca és un producte estacional, i just per això té un moment òptim de consum. La collita es concentra a la tardor, de manera que l'estiu és el final de temporada i quan hi ha més possibilitats de trobar peces ràncies. Per això cal conservar-la en envasos hermètics i en llocs frescos i secs.

Maridatges

La fruita seca es pot menjar crua, torrada, salada o garapinyada. "Es pot consumir -explica Marc Martínez, torrador de Casa Gispert- com a aperitiu, acompanyant primers i segons plats, combinada amb amanides... En un plat de carn hi queda molt bé i si parlem de postres ja no diguem". El receptari català en va ple.

I, curiosament, també donen molt joc per fer maridatges gastronòmics. Com explica Martínez, "ara que el consum de cervesa està tan de moda, amb moltes varietats artesanes, ens demanen molt avellanes, ja que s'ha vist que els gustos dels dos productes combinen molt bé. Tot i que si parlem de fruita seca i vi, els vinc dolços s'emporten el premi gran. El millor aliat de la fruita seca és un bon xerès dolç, o licors locals com la ratafia, el moscatell o la mistela".

------------------------------------------------

A CATALUNYA, ENTRE LA CRISI I L'EXCEL·LÈNCIA

A Catalunya hi ha més de 50.000 hectàrees productives de fruita seca i garrofa. Des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya s'alerta que la continuïtat del sector està en perill i es parla d'un risc real d'abandonament del cultiu de 10.000 hectàrees, per la retallada de les ajudes als productors. Això podria suposar, fins i tot, la pèrdua d'algunes varietats autòctones. A Catalunya la producció de fruita seca es basa en l'ametlla, l'avellana, la garrofa, les nous i els festucs i es concentra a les comarques de Tarragona (37.000 ha) i Lleida (unes 17.000).

DOP AVELLANA DE REUS

La denominació d'origen protegida Avellana de Reus protegeix les varietats negreta, paueteta, gironella, morella i culplana, tradicionalment conreades en una àmplia zona de les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, el Tarragonès i la Terra Alta.