Al vi català només li fa falta una pel·lícula
Consumidors, restauradors i productors aposten per la proximitat
Als vins catalans només els fa falta una pel·lícula. És a dir, necessiten el glamur que els podria aportar un film gravat entre els seus cellers, tal com va aconseguir Sideways ( Entre copes ), del director Alexander Payne, amb els cellers de la vall de Santa Ynez, a Califòrnia. "El glamur del setè art aniria bé per acabar de difondre per tot el món la qualitat dels vins que produïm, perquè tant per la vinya com en tecnologia no hem d'envejar res a ningú", afirma el president de la DO Penedès, Josep Maria Albet i Noya.
Tant és així que el secretari de l'Associació Vinícola Catalana, Joan Gil, afirma que de cada 10 vins que s'obren a Catalunya, 4 han estat fets al país, mentre que 6 són de fora. Les dades són optimistes, i auguren canvis futurs, malgrat que es pugui pensar el contrari. Cal tenir en compte que la dictadura franquista va apostar per una denominació concreta de vins espanyols, i la mentalitat de pensar que els vins de fora són més bons encara perdura. A còpia de treballar de valent, els cellers catalans han sabut posicionar els seus vins. I tot plegat malgrat que el consum actual de vi és baix.
Sense cap pel·lícula que difongui els cellers catalans, però amb novel·les que ja ho han fet, com El celler , de Noah Gordon, o sèries de TV3 com Nissaga de poder , "el nostre vi ja està molt ben valorat internacionalment, per això gran part dels cellers exporten part de la seva producció a l'exterior, especialment el nord d'Europa, però també als EUA", diu Josep Maria Albet i Noya.
Els cellers han aconseguit la qualitat per la seva feina constant. A la denominació d'origen qualificada (DOQ) Priorat, la constància els ha portat a inventar-se la denominació "vins de vila" per difondre cada una de les poblacions que formen la DOQ Priorat. L'enòleg del celler Vall-Llach, Sal·lustà Àlvarez, explica que l'objectiu del nou nom és "difondre encara més el Priorat, perquè la repercussió dels vins serveixi per identificar el territori". A la pràctica vol dir que els vins del celler per al qual treballa l'enòleg, propietat del cantant Lluís Llach i del notari Enric Costa, porten en lletres ben grans la màxima "Porrera, vi de vila". Després, el nom concret del vi i, finalment, el nom del celler.
La DOQ és l'única de Catalunya que compta amb el nom de qualificada . A l'Estat només n'hi ha una altra, que és la DOQ Rioja. Per aconseguir-ho, el Priorat va demostrar diverses premisses, totes necessàries per obtenir el rang de qualificada: 1) més d'un 90% del territori de vinya està inscrit a la DO; 2) més d'un 90% de la producció del raïm està regulada per la DO; 3) més d'un 90% de la producció surt embotellada; 4) més d'un 90% està embotellat i amb origen a la DO; 5) el seus vins tenen ressò nacional i internacional, i 6) el preu del raïm que paguen és el doble de la mitjana catalana.
Les altres DO del país també han aconseguit les seves fites particulars d'èxit. La mateixa DO Catalunya, que s'estén per tot el territori, "ha crescut en volum i en qualitat, perquè assumeix les grans marques que fan més producció, com els cellers Torres, Freixenet i Codorníu", explica Joan Gil. A més, la DO Catalunya ha aconseguit capgirar la seva imatge inicial, que "l'associava amb vins de preu econòmic i de qualitat inferior", continua Gil.
La DO Montsant també està fent forat als mercats internacionals, "després de l'estancament del 2010". I la resta de DO, més petites, també funcionen, com ara la DO Terra Alta, la DO Pla de Bages (que es posiciona amb la varietat de raïm pròpia, la picapoll), la DO Alella, la DO Costers del Segre i la DO Conca de Barberà. "Totes tenen molt bona dinàmica de bon funcionament, tant en vendes com d'internacionalitzar els mercats", assegura Gil.
Mentrestant, a la DO Penedès ho tenen tot preparat per treballar amb la categoria de prestigi "vins de finca" -que abans que ells només tenia la DOQ Priorat-, inaugurada pel Clos Mogador. El fet que la DO Penedès comenci a treballar amb aquesta nova categoria "indica el canvi de mentalitat, vi de molta més qualitat, perquè un vi de finca certifica que tot el raïm que s'ha fet servir per elaborar aquell vi ha sortit d'una vinya concreta", explica Mireia Torres, directora general de Jean Leon i també de Torres Priorat.
Ella mateixa assegura que la DO Penedès ha sabut trobar el seu camí propi, i que ara aposta fermament per la viticultura ecològica. El celler Jean Leon, per exemple, ha aconseguit el qualificatiu aquest estiu passat, atorgat pel Consell Català de la Producció Ecològica (CCPA), després de 5 anys de treballar amb tècniques de viticultura ecològica. En aquest sentit, el president de la DO Penedès, Josep Maria Albet i Noya, ho corrobora: "Tenim molt a prop el fet d'aconseguir ser la primera DO ecològica de Catalunya i del món", comenta.
L'eufòria del bon moment dels vins catalans l'exemplifica també el concurs Cartavi (www.cartavi.cat), coorganitzat, entre d'altres, per l'Associació Vinícola Catalana. I és que el vi català està en alça. Només li fa falta un Entre copes a la catalana.
