Com és el torró d'Agramunt?

És una barreja d'avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d'ou, i es presenta en peces rodones o rectangulars cobertes de pa d'àngel de diverses mides i pesos.

La barreja de tot plegat dóna a la massa un color marró daurat fràgil i cruixent. El percentatge mínim d'ametlla o avellana és del 46% al 60%, segons si el torró té la categoria extra o suprema. A l'hora de preparar-lo, torren les avellanes i, un cop refredades, les pelen. En el cas de les ametlles, l'operació és a l'inrevés. Després couen la mel i els sucres amb clara d'ou fresc o el seu equivalent en pols. Després, barregen les ametlles i les avellanes.

QUALIFICACIÓ IGP

D'altra banda, els torrons d'Agramunt són una indicació geogràfica protegida (IGP), un fet que vol dir que la Comissió Europea va inscriure'l en el registre europeu de les indicacions geogràfiques protegides. El segell assegura que una de les fases de producció, transformació o elaboració es fa en la zona geogràfica definida, a més que té una qualitat i reputació reconegudes. De fet, "els orígens del reconeixement com a distintiu d'origen i qualitat del torró d'Agramunt és anterior a l'existència d'un marc comunitari europeu que regulés aquesta mena de distintius, perquè el 1984 es va crear la Denominació de Qualitat Torró d'Agramunt", explica el consell regulador del Torró d'Agramunt. Però el 2001 es va derogar la denominació de qualitat i es va aprovar la Indicació Geogràfica Protegida Torró d'Agramunt i el seu corresponent reglament. Finalment, l'any 2009 es va adaptar aquest reglament a la nova normativa catalana en matèria de qualitat agroalimentària.

QUATRE PRODUCTORS

Segons dades del consell regulador, la Indicació Geogràfica Protegida Torró d'Agramunt té inscrits els Torrons A. Lluch (http://torronslluch.com/), Torrons Fèlix (http://torronsfelix.com), Torrons Roig (www.torronsroig.com/) i Torrons Vicens (www.vicens.com).

-----------------------------

Ho sabies?

L'historiador Jaume Fàbrega afirma que els torrons ja existirien al segle XV, perquè El Llibre de Totes Maneres de Confits els esmenta i en publica una recepta per preparar-los. "Seria probable que existissin abans d'aquesta data, però és l'única que tenim documentada", diu Fàbrega, que ho ha escrit en el llibre L'essència de la cuina catalana (Editorial Comanegra).

Tot l'any

Fàbrega explica que els frares menjaven torrons tot l'any, i no només unes dates marcades al calendari. "Ho escric en el llibre La cuina monacal , d'Editorial Mediterrània, perquè està documentat que era una menja habitual als seus àpats".