BarcelonaL’agricultura industrial ha homogeneïtzat els cultius del món fins al punt que en els últims cent anys ha desaparegut el 75% de la diversitat agrícola, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació (FAO). Ara bé, cada cop són més les entitats que intenten recuperar les llavors tradicionals catalanes. “La notícia és excel·lent perquè és la manera de no haver de dependre d’uns cultius exclusius”, afirma Esther Vivas, experta en polítiques agràries.
Recuperar llavors catalanes no només és fer un pas per controlar el que mengem i el que no, sinó que també és respectar el medi ambient: les varietats antigues són les que s’adapten a l’ecosistema.
Els agrotòxics
“Quan es planten les llavors transgèniques, millorades per produir en grans quantitats en benefici de la indústria, es necessiten agrotòxics que permetin el seu desenvolupament òptim, perquè, si no, no rendirien”, continua Esther Vivas.
Tot ve sobretot dels anys 70 del segle XX, quan l’anomenada revolució verda va fer privatitzar les llavors i substituir les dels territoris per unes que es venien amb el pack de fitosanitaris i agrotòxics. “La pagesia va començar a dependre dels proveïdors i es va fer addicta a una agricultura amb fitosanitaris”.
Gustavo Duch, editor de la revista digital Soberania Alimentaria (www.soberaniaalimentaria.info) afirma que “els pocs mil·límetres de beina d’una llavor guarden a dins el principi de la vida i són, a més, l’essència de la sobirania i l’autonomia”.
En aquest sentit, Duch considera que les entitats que han emergit per recuperar les llavors tradicionals “són un bon exemple de com és la societat civil, que obre pas a noves fórmules de vida”. De fet, Gustavo Duch sosté que “és inacceptable que les llavors, que no són patrimoni de ningú, puguin estar patentades”. Per tot plegat, Duch opina que es necessiten “moltes associacions que les recuperin, que facin de les llavors una plaga que es multipliqui sense control per tenir garanties agronòmiques davant els riscos climàtics que hi hagi”.
D’altra banda, als supermercats Obbio es poden adquirir llavors, que no són per plantar a terra, sinó per fer-les germinar, i després menjar. A Obbio, que tot just acaba de fer un any, Irina Costafreda, copropietària, ensenya l’apartat de llavors, que és dels que ocupen més espai. De fet, a Obbio els productes relacionats amb la piràmide alimentària saludable són els que ocupen més lloc als prestatges.
Súper amb llibreria
Dit d’una altra manera, hi ha més fruita, verdura i cereals que proteïna animal. També hi ha una llibreria amb volums de nutrició i de cuina, i una cafeteria amb obrador, que prepara plats per a totes les opcions (intolerants, vegetarians) i que cobra segons el pes del que s’hi mengi.
De llavors en tenen fins a 17 tipus diferents. “De les llenties en tenim de tots els tipus, però també de totes les imaginables: lli, soja, rave, bròquil”, continua enumerant Costafreda. Al costat de les llavors, que es venen tant germinades com per germinar a casa, també hi ha els germinadors, que són els aparells en què les llavors es converteixen en brots. “Els germinats són un producte viu, que combinen amb amanides, purés, arrossos i que aporten moltes propietats beneficioses com a aliment no cuinat que és”, diu Costafreda.
L’ambientòloga Montse Reus, del digital Etselquemenges, indica que els germinats són ideals per a dietes d’aprimament perquè no contenen calories i al mateix temps són concentrats de nutrients beneficiosos, perquè aporten gairebé totes les vitamines, a més de calci, ferro, potassi o magnesi. Els germinats de llenties “tenen la propietat que ajuden a regular el nivell de sucre en sang i alhora redueixen el colesterol”, conclou.
