Té 41 anys. De Tona. Pagès, per tradició familiar; ramader, com a ofici après, i formatger, per tancar tot el cicle. És feliç amb la seva feina perquè té la tranquil·litat de controlar-ho tot. Fa producte de proximitat, el formatge Mas el Garet, amb les cabres que pastura, que alimenta amb els farratges cereals i les lleguminoses que ell mateix planta. És autosuficient des del principi fins al final. A més, compta amb el segell ecològic del Consell Regulador de la Producció Agrícola Ecològica (CCPAE) des del setembre del 2012.
Assegures que ets molt feliç amb la teva feina. Per què?
Perquè tinc la seguretat de fer-la bé. Sé que el formatge que venem, Mas el Garet, és un producte de qualitat, perquè està fet amb una llet de cabra de primera, perquè les cabres estan ben cuidades i ben alimentades perquè he plantat i mimat tot el que han menjat.
Ets autosuficient perquè cultives tu mateix els farratges cereals i les lleguminoses que es converteixen en el pinso de les teves cabres. ¿És més car fer tot el procés com tu fas?
No és més car, però sí més feinós. Aquesta és la mentalitat que hem de canviar. Actualment hi ha una empresa que té el monopoli de la soja, que és la proteïna del pinso. I, a més, la borsa de Chicago és la que marca els preus dels cereals, que és l'energia del pinso. Uns i altres apugen i abaixen els preus sense que puguem intervenir-hi. I, a més, han tingut l'habilitat de fer creure a tothom que se'ls ha de comprar a ells. Hi ha alternatives: jo m'ho planto tot.
Però, què plantes?
Els cultius tradicionals per ser autosuficients, els favons, les faves i les veces, que són plantes lleguminoses que fan una aportació molt alta de proteïnes. Tampoc no m'invento res, perquè són cultius tradicionals, que sempre han existit.
I per què es van deixar de plantar lleguminoses per comprar la soja de fora?
Perquè quan va arribar la soja, fa 30 anys, era molt econòmica. Per als pinsaires els era més fàcil comprar-ne que no emmagatzemar-ne durant tot l'any. D'aquí el monopoli de la soja, que l'empresa que ho fa, la Cargill dels EUA, té sitges a tots els ports marítims del món, inclòs el de Barcelona, esclar. Ah! I la soja que venen és transgènica, és a dir, està modificada genèticament.
Com s'ha de canviar la mentalitat?
Doncs fent veure a la gent que és més car comprar els cereals i les lleguminoses a fora que no plantar-los aquí. Ara mateix, jo tinc emmagatzemada tota l'alimentació de les meves cabres de tot l'any. En canvi, de l'altra manera hauria d'anar-ho a comprar i estar sotmès als preus que vulgui marcar la borsa de Chicago, que ara mateix ja controla també els preus de l'arròs i de l'ordi. És una bestiesa! Ens ho hem de fer nosaltres mateixos. És més econòmic, de veritat.
Existeix el control dels cereals, però també de les llavors. Com ho fas?
Me les faig jo, les llavors, perquè he recuperat l'agricultura que es feia a Catalunya fa cinquanta anys. No he d'anar a Monsanto a comprar-los cap llavor, que aquest és l'altre monopoli de l'agricultura, perquè faig una producció agrícola ecològica i les llavors me les faig jo mateix.
Com que controles tot el que plantes, saps que es converteix en una bona alimentació per a les teves 500 cabres...
Exacte. De fet, jo sóc pagès per tradició familiar, malgrat que el meu pare no volia que m'hi dediqués, però a mi m'agradava l'ofici de casa. En canvi, m'he fet formatger amb un soci, l'Isidre Mas, per tancar tot el cicle, perquè dono un bon menjar a les cabres i amb la llet puc fer un formatge de primera qualitat.
¿El formatge Mas el Garet on el vens?
A la comarca on visc, Osona, i també a la Garrotxa. També a Puigcerdà, a Barcelona. El segell ecològic amb què el venem, del CCPAE, ens obre moltes portes, perquè és un identificatiu de qualitat, que el consumidor avesat sap que hi pot confiar.
Deixa'm que t'ho digui, no és un formatge car. Com és?
¿Vols dir que malgrat que som ecològics, no som cars? És cert, no hem apujat els preus que teníem quan fèiem el formatge sense ser ecològic, i ara ho som. És que nosaltres ens vam adonar un dia que tot el que marcava la normativa del CCPAE per ser ecològics és el que fèiem, pràcticament, només hi vam haver d'adaptar petits detalls. A més, els que fem producció ecològica som més eficients perquè no depenem de l'especulació del cereal. Tinc uns costos de producció més ajustats que els que depenen de l'especulació mundial.
I la distribució?
És el que encareix els productes ecològics, perquè se'n distribueixen pocs volums i són poques les empreses distribuïdores. Això ho encareix. Els productors locals hem de fer més producció i els canals de venda han de canviar. ¿Saps que molts aliments ecològics catalans es distribueixen a l'estranger? Això no pot ser! Tot el que guanyem per una banda, ho perdem en combustible portant-ho a fora.
Com ho podem canviar, tot plegat?
Apostant tots pel producte de proximitat i ecològic. Compreu-los. Afavoreix l'economia local, cuidem el medi ambient i tenim la seguretat del que mengem.
