“La garantia alimentària de l’agricultura i la ramaderia ecològiques és superior al que marca la llei”

Els supermercats Veritas estan en plena expansió. A l’abril obren quatre establiments nous, a Girona, Sant Sebastià, Madrid i un altre a Barcelona, prop del Mercat del Ninot. El salt al nord d’Europa encara el veuen llunyà, però el tenen en ment. El fet que avui la població estigui molt conscienciada que la salut entra per la boca els ha afavorit, però acaben de complir 15 anys amb el model d’establiment d’alimentació ecològica.

De l’enrenou que hi va haver fa un temps a nivell informatiu amb la carn picada, amb l’alerta de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) sobre la seva composició amb cereals, additius, sulfits o d’altres, vosaltres ja n’havíeu alertat fa temps.

Sí. Tenim un acord amb la Universitat Politècnica de València, amb la doctora Maria Dolors Raigon, que cada mes ens fa un estudi sobre l’alimentació ecològica. Ens fa normalment comparacions nutricionals entre els aliments ecològics i els convencionals. I les publiquem totes, sense cap censura. I sí, en relació a la carn picada fa més d’un any que advertíem d’aquesta composició.

A part d’impulsar estudis, també en divulgueu. Expliqueu quines són les novetats i els estudis que es publiquen al món.

Sí, se n’encarrega el periodista divulgador Carles de Prada, que està al cas de tot el que es publica al món, i ho anem publicant a la revista. El cas és que volem estar al dia per divulgar al màxim el coneixement sobre l’alimentació ecològica.

Un dels debats actuals és sobre la seguretat alimentària. En la carn picada l’OCU alerta sobre la seva composició, desconeguda, però hi ha altres informacions que se’ns escapen als consumidors. ¿L’alimentació ecològica la garanteix, la seguretat alimentària?

Jo no puc afirmar que els aliments que es venen, en qualsevol supermercat, no són segurs. Però sí que asseguro que les garanties que donen l’agricultura i la ramaderia ecològiques són superiors a les que marca la llei, que sempre va per darrere i no s’anticipa. I ho dic perquè és la realitat dels últims 50 anys, perquè les alertes alimentàries han saltat abans que ho haguessin advertit les agències de seguretat alimentària.

Quins són els reptes actuals de la seguretat alimentària?

En el segle XXI no són la salmonel·la ni el botulisme, per dir-ne dos exemples que eren més del segle passat, sinó controlar els aliments que es converteixen en disruptors endocrins, o els que poden provocar diabetis.

Quins altres reptes més?

La pubertat precoç, per exemple. Per què s’ha avançat tant. És clar que hi ha relació amb l’alimentació, que l’impacte dels aliments sobre les funcions hormonals i endocrines existeix, i aquí és cap on s’han de dirigir els esforços en el segle XXI. La salut no pot ser només mirada des d’un punt de vista nutricional, sinó que ha de tenir una visió global. També afegeixo que els aliments que es venen tenen garantida la seguretat alimentària però, ¿per què no s’estudia l’efecte acumulatiu i l’efecte barreja, com a còctel, dels tòxics que contenen? Que estan tots permesos, és clar. Cada producte està permès per la llei, pel que fa a tòxics, però a l’organisme s’hi acumulen i, a més, es barregen amb d’altres. Quin efecte pot tenir això? També cal dirigir els estudis cap aquí.

¿La nova tendència healthy

Sí, sens dubte, però, malgrat això, la nostra fórmula de supermercats, en què l’alimentació no és una despesa sinó una inversió, té 15 anys de vida. Ara n’inaugurem quatre de nous, a Girona, a Madrid, a Sant Sebastià i un altre a Barcelona, a prop del Mercat del Ninot. Amb aquest últim, a la Ciutat Comtal n’hi tindrem un total de 23.

I n’havíeu obert l’any passat a Mallorca, Eivissa, Vitòria i Bilbao. Fareu el salt a Europa?

Vam començar l’expansió fora de Catalunya el 2015, i cada cop que obrim en una altra ciutat comencem de nou. Busquem els proveïdors, propers, establim connexions amb el territori.

Dius que a Barcelona hi tindreu 23 establiments. ¿Tanta capacitat té la ciutat pel que fa al sector de l’alimentació ecològica?

Sí, és capdavantera en consciència i en consum d’ecologia. Té un nivell de maduresa molt alt. Però també voldríem obrir a d’altres municipis de Catalunya on encara no hi som, com per exemple Tarragona, que hi serem abans de l’estiu.

I els productors, els coneixes?

Sí. Fins i tot m’emporto els meus tres fills els caps de setmana per anar a la seva terra, a les granges. Per a nosaltres, els proveïdors del país són el nostre puntal, i no n’hi ha cap del qual venguem els productes que no hagi visitat. La filosofia de la proximitat és la nostra premissa, així que si a l’estiu no hi ha pomes, doncs no en venem. La nostra vocació no és fer la seva feina, sinó que volem preservar la que fan, perquè adquirim el compromís de vendre-la. I, per tant, ens respectem. Sabem que si ell es guanya la vida, molt millor per a nosaltres.

Com imagines Veritas d’aquí 10 anys?

M’encantaria que les famílies es deixessin ajudar per nosaltres per menjar millor. Això vol dir vendre’ls els productes i també que confiïn en nosaltres, perquè els donem assessorament. L’espai de Terra Veritas, que tenim al carrer Diputació, de Barcelona, ha engegat aquesta tasca. Hi fem cursos, tallers, sopars, i moltes activitats que van dirigides a aconsellar sobre alimentació.