“El cap de setmana de la pagesia ha sigut com un Sant Jordi del territori”

Dins de l’Any de la Gastronomia i l’Enoturisme, amb el suport de l’Agència Catalana de Turisme, departaments de la Generalitat i la Fundació Alícia, s’ha impulsat per primera vegada el cap de setmana a pagès, el 18 i el 19 de juny, en què les explotacions agràries van obrir portes als visitants que els volguessin conèixer de prop.

¿Fan falta més visites a les explotacions agrícoles perquè entenguem que sense aquests no podem alimentar-nos?

La concentració de la gent en entorns urbans, que en molts aspectes és ben positiu, ens ha allunyat dels espais, els coneixements i les pràctiques relacionades amb la producció alimentària. En aquest aspecte concret, hem experimentat un procés d’aculturació alimentària que ens deslocalitza en una mena de no-llocs en què l’espai i el temps no compten: hi ha tomàquets tot l’any i mangos a qualsevol latitud, però això alhora sembla generar-nos una certa angoixa i recel pel que fa al menjar.

¿La pagesia ens recorda la nostra identitat alimentària?

Òbviament. Necessitem, i ens produeix plaer, relligar-nos periòdicament amb el territori, saber que som part d’un lloc, d’un temps, d’un país. Alhora, cal evidenciar la necessitat que tenim que algú es dediqui a produir els aliments que cada dia trobem als mostradors de les botigues i parades, o a les lleixes dels supermercats. I que ho faci al nostre territori perquè no podem dependre que tot vingui de vés a saber on si volem tenir una certa seguretat alimentària, un país endreçat, uns paisatges que ens donen vida i que són el marc on s’ha desenvolupat la nostra cultura, el nostre caràcter i les nostres tradicions.

¿Creus que el moviment saludable, i de cuidar-se més, ha fet que sorgeixin nous pagesos i alhora que es valorin més les fruites i les verdures?

Sense cap mena de dubte. I també crec que l’interès per la salut no pot anar deslligat de la preocupació per la sostenibilitat. Qualsevol estratègia alimentària ha de ser sana i sostenible. Si no és sana, malament d’entrada; si no és sostenible, malament a la llarga. I ho creguem o no, el bon gust i el plaer gastronòmic -si voleu- han de ser la conseqüència, en forma d’experiència emocional, de l’acompliment d’aquestes dues premisses. Per això, per exemple, ara a l’alta cuina hi ha més verdura i proximitat que mai.

Quin balanç fas del primer cap de setmana a pagès amb les portes obertes, que va ser el 18 i el 19 de juny? Com ha anat? Com ho han viscut els pagesos?

El balanç global és excel·lent. Ha superat les nostres expectatives. Es tractava d’inaugurar una gran acció, un gran moviment, per fer que molta gent anés a veure on, com i qui fa el nostre menjar. Calia que es comprometessin els pagesos, esclar, però també que prou ciutadans decidissin anar a veure les seves explotacions. L’aposta era arriscada per la dimensió del repte i per ser el primer any. Però amb la implicació il·lusionada i coordinada dels diferents departaments de la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals, alguns ajuntaments i els mateixos protagonistes -els pagesos, que han resultat uns guies experts i entusiastes-, a més dels restaurants i els establiments d’hostalatge; podem dir que el grau de satisfacció assolit ha sigut molt alt. El repte per a edicions posteriors és potenciar la dinàmica a les comarques més allunyades de l’entorn metropolità.

La iniciativa s’ha inclòs dins de l’Any de l’Enoturisme i la Gastronomia, però ¿teniu la intenció de mantenir-la cada any?

Sense l’oportunitat i el suport de l’Any de l’Enoturisme i la Gastronomia, de l’Agència Catalana de Turisme, del Departament d’Empresa i Coneixement i del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que van aconseguir que Catalunya fos declarada Regió Europea de la Gastronomia 2016, no ho haguéssim pogut endegar. Però evidentment la idea és fer-la cada any coordinadament amb ells fins que esdevingui una tradició, un cap de setmana de la pagesia, com un Sant Jordi del territori. A més, la iniciativa ha contribuït a visibilitzar de manera general tant la importància dels productors de proximitat com l’atractiu del gastroturisme durant tot l’any.

Quins estudis esteu promovent ara mateix a la Fundació Alícia?

Som el laboratori de l’alimentació responsable i estem inventant la cuina diària del segle XXI. Des del punt de vista de la salut, treballem per als avis, els diabètics i els que tenen intoleràncies i al·lèrgies, treballem el menjar durant els diferents tipus de càncer, les textures modificades per problemes de masticació i deglució, per a menjadors escolars i hospitalaris, les malalties renal i hipertensió, el programa TAS per millorar els hàbits saludables dels adolescents, tenim tallers per a nens, ajudant a menjar bé en situacions de pobresa, promovent el consum de llegums, peix blau, snacks de peix saludables... Des del punt de vista de la sostenibilitat, investiguem i innovem contra el malbaratament, amb projectes d’economia social i verdura ecològica i de proximitat com 2.147 mans, amb projectes de dinamització territorial com el del Pallars, Terra de Corder, el blat de moro escairat del Berguedà, Mataró, Manresa 2022...