El perquè de la importància de cuinar

“Cuinar reuneix en un sol acte tots els millors trets de l’espècie humana, perquè és el resultat d’un esforç col·lectiu que ha cohesionat cultures i societats senceres”, afirma el periodista i escriptor Adam Martín en el llibre Mans. Una reivindicació de la vida manual (Pòrtic).

Esclar, cuinar requereix temps, i aquest últim concepte és l’argument a què la població s’aferra per no practicar-ho. La indústria alimentària ha sabut captar-ho i, per consegüent, ha situat damunt de milers de lleixes dels supermercats paquets de menjar que només s’han d’obrir quan es té gana. Res més. “Cada vegada que obrim un paquet de menjar preparat, posem per cas, en comptes de bullir unes pastanagues, estem renunciant a una activitat manual essencial; cada vegada que ho fem ens tornem una mica menys humans”, continua Martín.

Per si amb aquestes paraules no n’hi hagués prou, l’autor de Mans. Una reivindicació de la vida manual repassa pensaments budistes sobre la cuina. Comença recordant el documental How to cook your life, de Doris Dörrie, que gira al voltant del monjo i cuiner budista Edward Espe Brown. “A la pel·lícula la cuina serveix com a excusa per destil·lar perles de saviesa sobre la naturalesa humana”. I sobretot per comprovar que quan es cuina, no es treballa només amb els aliments, sinó que també es treballa en un mateix i en altres persones. “Nosaltres cuinem els aliments però, de cara a la pràctica del zen, podem dir que els aliments ens cuinen a nosaltres”, diuen en el documental.

Si amb els arguments budistes no n’hi ha prou, l’escriptor subratlla que “l’activitat manual forma part de l’ADN de l’espècie homo des del seu naixement, que va ser causa i conseqüència de la seva intel·ligència i que precisament per això contribueix d’una manera definitiva a la salut cerebral”.

Però encara més. “Si els avantpassats no haguessin après a cuinar, mai no haurien evolucionat fins a convertir-se en Homo sapiens ”. És el que sosté l’anomenada “hipòtesi de la cuina” i que ha sostingut Richard Wrangham, un prestigiós primatòleg de Harvard”.

L’antropòleg Claude Lévi-Strauss afirmava a Lo crudo y lo cocido (1964) que “cuinar és una metàfora de la creació de la cultura, però segons aquesta hipòtesi, cuinar és precisament el que ha fet possible la cultura, perquè ens va regalar la intel·ligència humana tal com l’entenem avui.

Estalvi de temps

Segons Wrangham, els homes “som l’únic animal adaptat biològicament al menjar cuinat”: “De tots els primats, som els que tenim el sistema intestinal més petit en relació amb la mida corporal. Per què? Perquè quan cuinem estalviem molta feina al sistema digestiu”.

Així que cuinar allibera “una enorme quantitat de temps i permet fer altres activitats, mentre que un simi pot passar-se sis o set hores al dia mastegant els aliments”. Gràcies al fet que l’home va cuinar, i va tenir més temps que no haver de mastegar, va poder inventar la roda, per exemple. Mentre que la resta d’animals, amb tantes hores per mastegar, tenen difícil poder inventar res.

“A més, cuinar ens permet ser més eficients fisiològicament: una dent que ha de mastegar una patata bullida pot ser fins a un 82% més petita que la dent que necessitaríem per mastegar-ne una de crua”. I encara un altre avantatge de menjar aliments cuinats: “L’avantatge de no haver de mastegar durant tantes hores ens va proporcionar reserves extres per caminar distàncies més llargues, i un sistema immunitari més fort”.

Més enllà de les teories evolutives, “cuinar té una relació estricta amb la nostra biologia, la nostra salut i la natura”. I en aquest argument coincideixen metges, nutricionistes i el monjo budista Brown, que sosté que “l’estil occidental d’alimentar-se fa perdre la cultura”.

Quan es deixa de cuinar, també es deixen de comprar aliments o de conrear-los i, per tant, “perdem el contacte amb la natura, perquè el menjar sempre ha sigut el vincle més fort que hi hem tingut”, continua Martín.

L’autor de llibre Mans... indica quins són els beneficis de comprar els aliments (i després cuinar-los, esclar):

-Ens connecta amb els aliments i ens proporciona un relat sobre cada aliment, una història.

-Ens connecta amb el món i la realitat. L’exemple són els aliments de temporada.

-Ens connecta amb l’entorn immediat i promou les economies locals.

-Ens connecta amb la gent i ens dóna humilitat: no sempre hi ha de tot i, per tant, no som els propietaris de la natura; en tot cas en som usufructuaris.

Per acabar, una recomanació final: “Agafeu això que he dit; planificar, comprar i fins i tot cuinar inpirant-vos en l’actitud d’un monjo zen, i mireu d’encabir-ho en les rutines i l’estrès del dia a dia. Però no us hi escarrasseu gaire: és impossible”. Per tant, cal establir prioritats honestes. “Per a algunes persones aquesta és la gràcia i el secret de l’èxit de la moda del do it yourself, que obliga a fer-se les preguntes: per què faig les coses com les faig? Hi ha alguna altra manera de fer-les? Què n’obtindré a canvi? Les respostes són personals i intransferibles”.