La revolució ‘smart food’ o els aliments saludables que han de ser a tots els àpats

“El menjar es converteix en sang i la sang en cor i cervell, en matèria de pensaments i en sentiments. L’aliment humà és la base de la cultura i del sentiment. Si voleu que el poble millori, no li doneu proclames contra el pecat, sinó una alimentació millor”, va assegurar al segle XIX el filòsof alemany Ludwig Feuerbach.

L’escriptora Eliana Liotta, en el llibre La revolución smart food (Grijalbo), l’esmenta, la citació, per explicar el concepte al qual dedica un llibre, i que assegura que és científic. “La dieta smart food no es basa en renúncies ni en privacions; capgira aquesta idea perquè aconsella una sèrie d’aliments tan deliciosos com el raïm, els pèsols, la xocolata negra o les maduixes”.

¿I quins són aquests aliments? Liotta els enumera i subratlla que l’alimentació smart food “no dicta lleis sobre grams, racions o la freqüència de menjar-ne”.

1. Meitat: verdures i fruites

La meitat del dinar i del sopar ha de tenir com a ingredients verdures i fruites, i en concret més verdures que fruites “per ser exactes, segons la conclusió del departament de nutrició de la Universitat de Harvard”, matisa Liotta.

Els vegetals són “rics en aigua i en fibra, sacien, aturen l’absorció de sucres i greixos i són baixos en calories, a més d’aportar-hi substàncies beneficioses, com els fitocompostos i les vitamines”.

2. Quarta part: cereals, preferiblement integrals

Els hidrats de carboni són importants. “Contenen glucosa, que és el principal carburant de l’organisme, cervell inclòs”. Ara bé, l’escriptora recomana no fer-ne un abús, per evitar la sobrecàrrega calòrica. Així que la recomanació és que els cereals, integrals si pot ser, suposin la quarta part dels àpats. “Els millors són els cereals en gra en la seva versió integral, sotmesos als mínims processos industrials, com l’arròs, la civada, el fajol, el blat o el blat de moro”, escriu.

3. Quarta part: proteïnes

La recomanació és combinar els aliments que suposen una font de proteïnes, més enllà de les animals. Els llegums, la fruita seca i les llavors són una bona proposta.

4. Condiments

“Els greixos són indispensables i els bons són saludables”. Així que l’oli d’oliva verge extra i els olis de llavors (d’extracció en fred) “són fonts d’àcids grassos insaturats que netegen les artèries”.

5. El ‘top ten’

Tàperes, albergínia, caqui, ceba, cirera, xocolata negra, pruna negra, col llombarda, cúrcuma, espàrrec, maduixa, fruits del bosc, bitxo i pebre picant, enciam, poma, taronja sanguina, patata violeta, radiccihio rosso, te verd i te negre i raïm.

I, esclar, tota selecció té la seva cara B, o contra-selecció. Quins són els aliments que no entren dins de l’alimentació smart food? Liotta esmenta els embotits i els productes carnis, la carn vermella, els aliments rics en sal, els productes industrials altament energètics (brioxos, galetes i la resta), les begudes ensucrades i les begudes alcohòliques.

AL CERVELL LI AGRADA EL GREIX I EL DOLÇ

“Per com és el nostre cos, preferim els aliments amb greixos i els ensucrats, fet del qual cal ser conscient. Durant milers d’anys els nostres avantpassats van subsistir en una lluita constant per procurar-se caça i recol·lecció. Per això, el nostre organisme té predilecció pels aliments més energètics, ideals quan cal afrontar períodes d’escassetat”, escriu la periodista i divulgadora científica Eliana Liotta al llibre La revolución Smartfood (Grijalbo).

Així doncs, “les zones del cervell que regulen l’alimentació han desenvolupat un mecanisme de gratificació cada vegada que satisfem la gana”. Per tant, “negar aquest plaer seria anar en contra de la pròpia naturalesa”.

Per entendre-ho tot plegat, cal remuntar-se al salt que va viure la humanitat des del paleolític fins al neolític. “Primer la vida girava al voltant de la cerca de queviures. Els humans perseguien les seves preses i recol·lectaven els fruits de les plantes”, diu Eliana Liotta.

Ara bé, amb la revolució del neolític, l’època en què la humanitat va deixar el nomadisme per dedicar-se a l’agricultura i la ramaderia, “la vida quotidiana va començar a seguir altres pautes; les relacions socials es van modificar”. Així que el menjar va passar a ser una cosa agradable de pensar, més enllà del seu consum. És a dir, “el menjar es va convertir en un signe de sociabilitat, creativitat i d’amor; va ser així com va néixer la cultura dels aliments”.

I d’aquí es pot saltar a la definició actualitzada de salut que ha fet l’Organització Mundial de la Salut (OMS): “No és només l’absència de malalties, sinó un benestar generalitzat; és estar a gust amb un mateix i en les relacions amb la resta i amb el món”. I aquest benestar inclou un àpat suculent.