Set hores per saber si Escòcia es converteix en l'estat més nou del món

BarcelonaA les deu de la nit tancaven a Escòcia els 5.579 col·legis electorals ubicats en 32 circumscripcions. No hi ha dades de participació, però amb les dades dels ciutadans que s'han registrat per votar apunten a una xifra mai vista: més de 4,2 milions de persones. Des de les deu, doncs, està en marxa la maquinària de l'escrutini, un procés que al Regne Unit es fa seguint un ritual molt peculiar, i molt lent. Els resultats no es coneixeran fins a les set del matí, hora de Catalunya, aproximadament.

Els vots no es compten a cada col·legi electoral, tal i com es fa aquí, sinó que s'envien a la capital de cada circumscripció, un viatge que a Escòcia, amb molts territoris remots i illes, pot ser lent. Un cop les paperetes han arribat a cada lloc de recompte -un poliesportiu o qualsevol altra instal·lació pública- milers de persones s'encarreguen de comprovar que el nombre de sobres coincideix amb el de votants. Si és correcte s'obren els sobres i es comencen a comptar els vots.

Les Òrcades, les primeres

Com és normal, els primers resultats correspondran a les circumscripcions menys poblades. Les illes Òrcades, amb només 17.515 electors, seran les primeres a aportar un resultat, cap a les 3 de la nit, hora de Catalunya. Es preveu que la majoria de les circumscripcions facin públics els seus resultats entre les 4 i les 6 del matí, hora de Catalunya.

La importància de les grans ciutats

El problema, però, és que no serà fins que s'escrutin els vots de les principals ciutats del país que es podrà saber si Escòcia és l'estat més nou del món o continua sent una nació dins del Regne Unit. A Aberdeen, Glasgow i Edimburg viu el 25% de l'electorat, la qual cosa atorga a aquests nuclis un paper crucial en el referèndum. Però el seu paper és crucial no només pel volum de la població, sinó pel seu teixit econòmic i social: amb importants bosses de població immigrada, amb zones obreres que sempre han votat als laboristes —contraris a la independència— i amb un sector de serveis i finances important —en la burgesa Edimburg— el vot en aquestes circumscripcions serà decisiu. Els sondejos apunten que Aberdeen (amb un 4,2% de l'electorat i la capital del petroli) votarà en contra de la independència. També Edimburg (377.413 electors, el 8,8% del total) votarà, en principi, no. En canvi les coses no estan clares a Glasgow, que amb 486.219 electors (l'11,5% del total) és la circumscripció més nombrosa i la última que farà públics els resultats.

El resultat final, a primer hora de divendres

Un cop Glasgow faci públic el resultat, serà el moment de la veritat. El resultat definitiu, amb les dades de tota la nació, es farà públic entre les 7.30 i les 8.30 del matí, hora a Catalunya. No hi haurà recompte a nivell nacional, encara que la diferència entre el sí i el no sigui de només un vot. Si que poden haver recomptes, però, a nivell local.

David Cameron farà un discurs institucional

Un cop es faci públic el resultat definitiu el primer ministre britànic, David Cameron, farà un discurs que serà emès per televisió. Cameron es juga el càrrec en un referèndum que ha tirat endavant com una iniciativa personal d'ell. El líder conservador no volia donar més competències a Escòcia, i va decidir organitzar el referèndum convençut que guanyaria el no. Però amb una campanya que ha estat capaç de crear il·lusió i esperança, el camp del sí ha anat guanyant terreny fins a col·locar-se a pocs punts del no. A Edimburg aquesta nit serà llarga. Però a Westminster, com a Madrid, encara hi serà més.