El 15-M: el moviment que ha portat el malestar de les xarxes al carrer

Els 'indignats' van irrompre en una gran manifestació, el 15 de maig, i van portar les seves protestes a les places en forma d'acampades

"No ens representen" o "No hi ha pa per a tant xoriço" són dues de les consignes de les que han fet bandera des del primer dia. Els indignats van néixer com a moviment en una manifestació multitudinària que, el 15 de maig, va omplir els carrers de diverses ciutats de l'Estat en una convocatòria que s'havia gestat a través de les xarxes socials.

Després que la protesta a Madrid acabés amb el desallotjament de la Puerta del Sol, els indignats catalans van decidir acampar a les places. El gran símbol: la plaça Catalunya de Barcelona, que es va omplir fins a la bandera per evidenciar el malestar de milers de persones amb el sistema polític i econòmic dies abans de les eleccions municipals. "No som mercaderies en mans de polítics i banquers", remarcaven en les seves pancartes.

I van sorgir les comissions i tota l'organització interna d'una acampada que es va fer forta al centre de Barcelona.L'actuació policial per netejar la plaça per a una possible celebració blaugrana abans de la final de la Champions els va dotar encara de més força. I van venir les cassolades i les protestes arreu del territori.

Tot i decidir marxar de la plaça -alguns, però, s'hi van quedar a títol personal-, els indignats van mantenir una atapeïda agenda de protestes amb actes especialment destacats com el setge al Parlament del 15 de juny per intentar boicotejar la sessió plenària en què s'havien de començar a discutir els pressupostos. El president Mas i fins a 32 diputats, consellers i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert,hi van acabar arribant amb un helicòpter.

El 15-M ha fet sentir el seu descontent contra les retallades en diferents àmbits, amb tancades als CAP's o manifestacions a favor de l'educació pública i continua sent molt present a les xarxes socials. 

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT