L'oportunitat perduda d'endurir la lluita contra el canvi climàtic

La cimera del clima de l'ONU celebrada a Durban va acabar amb un acord de mínims. El substitut de Kyoto es pactarà al 2015 i no entrarà en vigor abans del 2020. Mentrestant, el canvi climàtic i les emissions de gasos contaminants no remeten

La cita de Durban, la cimera del clima que es va celebrar del 28 de novembre fins al 9 de desembre, és la gran oportunitat perduda de l'any, segons les organitzacions ecologistes. La cimera a la ciutat sud-africana va reunir més de 190 països per intentar trobar un protocol que substituís al de Kyoto que caduca l'any vinent però l'acord final, aconseguit in extremis, va ser considerat com a descafeïnat per la majoria de participants.

La trobada va acabar la matinada de l'11 de desembre, un dia i mig més tard del previst, i el resultat en va ser un pacte de mínims. Els principals trets en són els següents:

Hi haurà un nou tractat que entrarà en vigor "a partir del 2020": La Unió Europea anava a Durban amb l'objectiu d'establir un full de ruta que marqués el camí cap a un futur acord vinculant per a tots els estats. Finalment, es va pactar que hi hauria un acord global al 2015 –fins llavors s'ha de negociar com serà– i que aquest entraria en vigor més enllà del 2020, com van insistir els EUA, la Xina i l'Índia.

Fórmula legal ambigua: La fórmula legal que haurà de tenir el tractat en potència va ser polèmica. Al final, l'acord especifica que podrà ser "un protocol, un instrument legal o un resultat acordat amb força legal". Les dues primeres opcions equivalen a un tractat vinculant amb més o menys força. La tercera, molt defensada pels EUA i l'Índia, és molt més ambigua i caldrà aclarir-la els propers anys –a banda, és clar, de determinar quina de les opcions s'acaba adoptant–.

Kyoto es prorroga: El primer període de compromisos de Kyoto s'acaba el 31 de desembre del 2012, i era urgent pactar-ne una pròrroga que reguli les emissions mentre no n'arribi el substitut. A Durban es va poder acordar tancar-ne una segona part l'any que ve, abans que caduqui, sense comptar amb tres dels seus integrants: el Japó, Rússia i el Canadà –que un dia després renunciava al protocol actual–. Així, l'únic tractat vinculant fins ara passarà a afectar 34 països desenvolupats i regularà el 15% de les emissions.

Mentrestant, el planeta té uns quants reptes, derivats del canvi climàtic, que cada cop són més urgents. Aquests són els cinc més importants:

Pujada del nivell del mar: Al segle XX la línia de la costa va pujar entre 20 i 30 centímetres. L'aigua augmenta pel desglaç i perquè els gasos contaminants també trastornen l'equilibri tèrmic marí.

Efectes sobre la salut global: L'Organització Mundial de la Salut corrobora que el canvi climàtic causa una quart part de les morts anuals al planeta, uns 13 milions de persones, degut als problemes de salut derivats de la contaminació i dels desastres naturals.

Escalfament del planeta: Des del 1970 la temperatura del planeta ha augmentant un grau i alguns estudis científics apunten que el proper 2015 la temperatura de la Terra pujarà dos graus més. Els efectes que tenen sobre el clima els gasos d'efecte hivernacle no són immediats però les conseqüències són directes en els recursos naturals del planeta.

Més sequeres: L'escassetat d'aigua és una de les grans conseqüències de la pujada de temperatura de la Terra i comporta fam i pobresa en els països en vies de desenvolupament. La ONU alerta que la crisi hídrica és especialment greu a la Banya d'Àfrica i en algunes zones de Llatinoamèrica.

Els boscos, sota amenaça: En l'última dècada s'han perdut 13 milions d'hectàrees, segons dades de la FAO, que assegura que la culpa d'aquesta situació és la transformació del terreny forestal en agrícola. La superfície perduda equival a la de Costa Rica.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT