Publicitat
Publicitat

REPÀS D'ESTIU

L'edició estiu de l'Ara.cat recupera cada dia un dels articles d'opinió que han tingut més ressò

Els riscos del pacte fiscal

"Si jo fos el president del govern espanyol, a canvi del concert econòmic exigiria a CiU una declaració de lleialtat constitucional, una renúncia explícita a l'independentisme". Article publicat el 17 d'abril

Contradicció necessària. CiU ha fet santament evitant que prosperi la moció independentista presentada pels diputats de Solidaritat. Primer, perquè el Govern està obligat a complir el seu programa electoral. Segon, perquè no ha de permetre que el pintoresc grup del senyor López Tena li marqui el compàs en una qüestió central. I això no es contradiu amb el fet que la plana major de CDC voti sí en una consulta ciutadana, que no fixa condicions ni calendaris. Dit això: Artur Mas, Duran i Lleida i els seus respectius equips han de començar a fer-se a la idea que el temps de la indefinició calculada arriba al seu final. Fins ara CiU s'ha mogut en un terreny ideològic d'ampli ventall, conscient que la societat catalana és heterogènia i tendeix, també, a les mitges tintes. Però la futura discussió del pacte fiscal obligarà a deixar les coses clares. Aquest és un dels seus riscos.

Primer risc: un pacte exigeix lleialtat. Experts economistes consideren que si Catalunya surt de la LOFCA, la hisenda espanyola no ho podrà suportar. El context de crisi i la possible majoria del PP el 2012 ens obliga a ser escèptics. Per tant, si Madrid diu no, CiU es trobarà amb l'enèsim dilema entre el peix al cove (acceptar el que bonament li ofereixin) i allò que en castellà se'n diu e charse al monte . La Santa Aliança empenyerà cap a una banda, i el sobiranisme civil cap a l'altra. Però... I si Madrid diu sí? Què demanarà a canvi, a més dels vots de CiU al Congrés? Si jo fos el govern espanyol, no faria regals ni concessions a qui mostra ganes de fotre el camp. Ans al contrari, si jo fos el president del govern espanyol, a canvi del concert econòmic exigiria a CiU una declaració de lleialtat constitucional, una renúncia explícita a l'independentisme. No ens donaran mai el pacte fiscal si el plantegem com "la primera estació en el camí del dret a decidir", com diu Francesc Homs. Per tant, si tenim pacte fiscal, l'Artur Mas tindrà un altre dilema a la vista.

Segon risc: la síndrome dels nou-rics. Amb un finançament similar al dels bascos i els navarresos, la situació de la hisenda pública catalana milloraria de forma ostensible. Milloraria també l'equilibri de forces entre Catalunya i l'Estat -el concert són diners, però sobretot és poder; el poder de tenir la clau de la caixa forta-, però no hem d'oblidar que dins del quadre econòmic català hi ha altres problemes. Un dels més enutjosos és la ineficiència i el malbaratament de recursos en el sector públic. Això no justifica les retallades, però sí que obliga a parlar de com es gasta cada euro, fins i tot en les prestacions socials bàsiques. A més de dèficit fiscal, tenim un dèficit d'austeritat, de sentit comunitari, d'eficàcia administrativa. El concert econòmic no resoldrà aquests problemes; ans al contrari, els pot aguditzar, si ens creiem que la sobirania fiscal és la panacea. Quan de petit demanava diners a la meva àvia, em responia: "Però què et penses? Que els collim a l'hort?". Aquest és el gran risc que correm.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT