Noah Gordon celebra 25 anys d'un 'bestseller' "sense recepta"

Barcelona."L'escriptor ha de ser, per sobre de tot, rigorós. Si busca un bestseller , li sortirà malament. L'èxit arriba sense recepta". Així s'expressava Noah Gordon amb motiu de la presentació de l'edició commemorativa del 25è aniversari d' El metge , una novel·la que en castellà ha superat el milió d'exemplars i que en català és a punt de creuar la barrera dels 10.000.

Després de llicenciar-se en periodisme per la Universitat de Boston i de treballar durant anys al Boston Herald -en què es va especialitzar en temes científics-, Gordon es va estrenar com a novel·lista l'any 1965 amb El rabino , però no seria fins a vint anys més tard que arribaria la primera part de la trilogia Cole, El metge , que contractaria Blanca Rosa Roca, llavors editora d'Ediciones B. "Veure la cara dels fans d'en Noah quan se li acosten, el toquen i li demanen que els dediqui un exemplar és molt gratificant, i diu molt de la relació que els lectors tenen amb l'autor", recordava Roca, que l'any 2003 va canviar Ediciones B pel seu projecte propi i que ha batallat fins a aconseguir incorporar tota l'obra de Gordon al catàleg de Roca Editorial, que publica autors com Nicholas Sparks i Neil Gaiman i que ha introduït l'obra de novel·listes com Marc Levy, actualment a Planeta.

Història d'una vocació

Abans que es decantés pel periodisme, els pares de Noah Gordon volien que el seu fill arribés a ser metge. "Al final vaig acabar escrivint sobre medicina... però sobre la medicina del segle XI!", va recordar ahir. El protagonista de la novel·la, Rob J. Cole, es queda orfe als nou anys i poc després coincideix amb un cirurgià barber que recorre Anglaterra dedicant-se a fer de curandero. Cole es convertirà en el seu ajudant, i tots dos viatjaran per pobles perduts estafant la concurrència amb ungüents miraculosos i passant aventures de caire visual -actualment s'està acabant el càsting de l'adaptació cinematogràfica-, això fins que el cirurgià barber mori i conegui Benjamin Merlin, un metge jueu que l'encoratja a viatjar fins a Pèrsia i aprendre d'una de les eminències de l'època, Avicenna (980-1037). "Al meu país, després de l'atemptat contra les Torres Bessones, han crescut els prejudicis contra grups ètnics i religiosos. Era gairebé inevitable que això passés: el que a mi m'agradaria és que hi hagués una visió menys apassionada i més justa", va dir Gordon. Va reconèixer que si hagués escrit El metge ara no hauria canviat res del que hi podem llegir: "Cada nació ha de poder decidir el comportament del seu país: no s'hauria de determinar o valorar des de fora".

Va ser precisament des de l'altra banda de l'Atlàntic on va començar a germinar el fenomen Gordon. Toni Puntí, el primer periodista que va entrevistar l'escriptor nord-americà a Espanya, va explicar a l'ARA que es va interessar per l'autor gràcies a la feina de difusió que estava fent la llibreria Maite (Via Augusta, 64): "La llibretera estava entusiasmada amb El metge , i anava col·locant exemplars i més exemplars, fins que el boca-orella va créixer tant que es va convertir en un supervendes. Encara ara em té admirat i al·lucinat".