PREMI LITERARI

L'obra tracta sobre l'assassí de Trotski i transcorre durant la Guerra Civil a Barcelona

Núria Amat es passa al català i guanya el Llull

Es considera una autora minoritària i exigent. Fins ara ho havia escrit quasi tot en castellà. Amb Amor i guerra , Núria Amat ha aconseguit emportar-se els 90.000 euros del Ramon Llull.

A l'escenari triat per fer la roda de premsa del 31è Premi Ramon Llull, Es Baluard, el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, trobàvem l'escriptora barcelonina Núria Amat al davant d'un quadre de Joan Miró que té per títol Carton brûlé i que és una de les primeres mostres de la pintura cremada del pintor i escultor. "Estic tan sorpresa com vosaltres de ser aquí", van ser les primeres paraules de la flamant guanyadora del premi, després que el secretari del jurat, Carlos Pujol, fes públic el veredicte. Fins ara, Amat havia escrit una desena de novel·les en castellà: amb la premiada Amor i guerra va decidir canviar de llengua "perquè, de cop i volta, els personatges van començar a parlar en català". "Sempre m'he sentit identificada amb escriptors que han utilitzat més d'una llengua", va dir Amat. "Penso en Kafka -que escrivia en alemany i en txec- i en Samuel Beckett -que va alternar l'anglès i el francès-. Jo també sóc una escriptora en dues llengües, i ho dic amb la cara ben alta."

Amants en temps de revolucions
"Fa uns dies vaig llegir un article de Valentí Puig en què deia que la principal diferència entre un novel·lista i els escriptors d'altres gèneres és que el novel·lista treballa les emocions. Això és justament el que he volgut fer a Amor i guerra ", va dir Amat, que ha hagut de dedicar força hores a documentar-se per aconseguir una novel·la versemblant ambientada en la Guerra Civil espanyola. "El títol és un homenatge a Guerra i pau , de Lev Tolstoi, un dels meus autors de referència. Més enllà d'això, el llibre és el retrat de dues històries d'amor durant la Guerra Civil. Volia homenatjar aquella gent que és capaç d'estimar en temps de revolucions." Els escenaris principals de la novel·la són els barris barcelonins de Gràcia i Sarrià i la ciutat de Figueres. Entre el sextet de protagonistes destaca Valentina Mur, "una artista amb bones intencions que viu una història d'amor amb un burgès, jove, poeta i molt intel·ligent" i Ramon Mercader, l'home que el 20 d'agost del 1940 va acabar amb la vida de Leon Trotski amb un cop de piolet. "Sóc novel·lista perquè escrivint descobreixo coses que fins que no he posat sobre paper només intuïa", va afirmar Amat, qui continua "estant a favor de la literatura" i espera "no haver abaixat el llistó" amb Amor i guerra .

Una autora catalana
Núria Amat va publicar El ladrón de libros , la seva primera novel·la, a finals de la dècada dels 80. Nascuda a Barcelona l'any 1950, durant els últims vint anys l'autora ha combinat la publicació de novel·les i relats amb l'assaig, l'articulisme i la poesia. Ha passat temporades llargues a Colòmbia, Mèxic, París, Berlín i en diversos punts dels Estats Units. "Durant molts anys m'han dit la sense premis ", va recordar Amat, que abans d'aconseguir el Ramon Llull només havia guanyat el premi Ciutat de Barcelona 2002 amb la novel·la Reina de América .

L'any 2007, amb motiu de la participació de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt, un grup d'escriptors -entre els quals s'hi trobava Núria Amat- van declinar la invitació de l'Institut Ramon Llull per participar-hi. "Es van passar dos anys dient que no convidaven els escriptors que escrivíem en castellà i a última hora ens ho van proposar. Vam dir que no", va recordar ahir. "En aquells moments jo estava escrivint Amor i guerra ... en català, precisament", va afegir. "És curiós: quan he presentat llibres fora d'Espanya, mai no m'han dit que era una escriptora espanyola, sinó catalana." Poc abans que se sabés oficialment qui guanyaria el Llull, Albert Moragues, conseller de Presidència de les Illes Balears, recordava l'acord a què van arribar al setembre l'Editorial Planeta i la Fundació Ramon Llull. El conveni incloïa la convocatòria conjunta del premi durant dos anys, que a partir d'ara serà itinerant i continuarà editant l'obra guanyadora -com passa des de l'any 2007- en català, castellà i francès. "Enguany l'entrega del premi es fa Mallorca, territori amb una situació molt central en l'àmbit geogràfic de parla catalana", va dir. "La riquesa d'una llengua ve donada pels diversos accents que té", va afegir, abans d'acomiadar-se amb la següent frase: "Els catalans penseu massa en Barcelona, i potser us va malament per això."

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT