Seguint les roderes del SierraBus
El terolenc Javier Sierra, que fa un parell d'anys triomfava amb La cena secreta , ara arrasa amb El ángel perdido . Però l'èxit no és un mèrit exclusiu del llibre. L'acció de màrqueting també hi té molt a veure.
Barcelona.Tot just fa una setmana, Javier Sierra (Terol, 1971) feia un dels stops programats en la seva gira estatal a El Corte Inglés de Portal de l'Àngel. La promoció de la seva nova novel·la, El ángel perdido , ha suposat un desplegament de mitjans sense gaires precedents en la història de la literatura. Potser en la indústria discogràfica o en el món del cinema aquest tipus d'esdeveniments són el pa de cada dia, però que el gremi editorial faci una inversió tan salvatge en el llançament d'una novel·la és un fet insòlit. L'editorial Planeta ha pagat un autobús forrat amb l'estampa publicitària del llibre perquè acompanyi l'autor en la seva campanya ambulant. La carrossa de l'artista, coneguda amb el nom de SierraBus, ja ha fet més de 10.000 km, i ha parat en gairebé 30 ciutats.
Per escriure un bestseller cal ser un nen amb l'amari ben endreçat. I ja es veu que l'homenot que baixa del SierraBus no és dels que barregen legos amb playmobils . Sap que l'ordre és indispensable per tirar endavant els seus projectes, com ja professava en llibres com La cena secreta i La dama azul . Ara es presenta a la Sala Àmbit Cultural d'El Corte Inglés amb les joguines molt ben classificades. Durant una hora, Javier Sierra obre la porta de la seva habitació de jocs i, com un nen presumit, fa una petita demostració de com es construeix una novel·la d'èxit, amb una audàcia tan mesurada que no se li escapa un sol spoiler . Sierra és una versió adulta de Guillem Brown, d'ulls entremaliats i somriure de no haver trencat un plat en tota la seva vida. Com al mític trapella de Richmal Crompton, a Sierra no li calen més de dos segons per guanyar-se l'auditori. La diferència és que ell, a més, afegeix alguns adeptes als més de 400.000 lectors que ja el segueixen.
Del llibre n'explica poc més del que ja apareix a la contra. Recorda que la línia argumental comença quan Julia Álvarez, penjada d'un arnès, fa hores extres restaurant el pòrtic de la Glòria, de Santiago de Compostel·la, la nit de Tots Sants. Mentre es concentra en la seva feina, apareix un misteriós sentinella que li diu que el seu marit ha estat segrestat, i que ara està retingut a Turquia, prop de l'Ararat. Però el que realment aixeca ovacions és tota la mitologia que du al darrere.
A la recerca de l'arca trobada
L'Ararat és la muntanya on es diu que l'arca de Noè va quedar en sec, quan el nivell de l'aigua començava a disminuir. L'any 1949, una fotografia de la CIA va mostrar que a tocar del cim hi ha un objecte inesperat. En futures investigacions es va descobrir que eren les restes d'una construcció de fusta de roure que havia quedat petrificada. Molts van emprendre expedicions per veure la misteriosa troballa, i encara ara n'hi ha uns quants que s'aventuren a pujar al cim de neus permanents, amb més o menys èxit. I, com que és un dels escenaris essencials d' El ángel perdido , Javier Sierra n'és un.
Sierra té l'obsessió de passar per tots els espais de què parla en les seves novel·les i d'investigar-los a fons. En aquest cas, però, l'ascens es va veure aturat a mig camí per una forta tempesta. Després de pensar-s'ho molt, va decidir girar cua -i va fer ben fet, perquè si no no ho hauria explicat-. Però, mentre relata la proesa, el públic ja li ha posat unes quantes medalles. Al final de l'acte, tothom s'amuntega davant la taula de l'heroi amb el llibre obert per la primera pàgina, esperant que l'escriptor de l'any hi gargotegi una dedicatòria.
