NOVETAT EDITORIAL

Pere Gimferrer publica nou poemari, 'Rapsodia'

"Faig servir imatges alògiques i irracionals"

Mitja hora de conversa amb Pere Gimferrer és una de les experiències paraliteràries més intenses que hem viscut últimament. Hi hem parlat amb motiu de Rapsodia (Seix Barral), el seu últim llibre.

Fa anys que Pere Gimferrer s'ha tret el barret i ha guardat l'abric amb què es passejava per Barcelona durant la dècada dels 80. El Gimferrer del Dietari no és -almenys pel que fa a l'aparença- el mateix que el de Rapsodia , poema dividit en disset seccions escrit del 25 al 31 de gener del 2010 i corregit metòdicament fins al mes d'octubre.

Tot i això, Rapsodia és un llibre que només Gimferrer hauria pogut escriure; el resultat dens, reconcentrat i intel·ligible de la seva relació amb el llenguatge, l'art, la vida i les relacions humanes. Està encapçalat per una cita d'Ausiàs March, "Amor, de vós, jo·n sent més que no·n sé", i quan l'hi recordem, Gimferrer fa referència a l'adaptació musical de Raimon i, tot seguit, afegeix: "El llibre està dedicat a la meva dona, i aquest amor és cap a ella, cap a la vida i també cap al llenguatge". Mentre parla, Gimferrer es treu el rellotge de polsera i li dóna corda, però això no el distreu gens ni mica del seu discurs, precís i tan ben puntuat que es pot trasplantar directament sobre paper sense fer-hi cap modificació: "Quan escric poesia, intento que les paraules tinguin un rendiment més complex que el d'una conversa habitual o una obra en prosa".

En el cas de Rapsodia , un dels poetes que ha tingut més presents ha estat T. S. Eliot: "Encara que a mi Robert Browning m'agrada molt, Rapsodia s'assembla molt més a T. S. Eliot, sobretot al de Quatre quartets . He tingut molt present La terra gastada, erma o eixorca - The waste land , en definitiva- en un altre sentit que el dels quartets: l'he pres com a referència de l'extensió. En un tipus de poema d'una certa intensitat, el lector pot tolerar aquesta extensió: si el poema fos gaire més llarg seria difícil.

Rapsodia deu tenir 20 o 25 versos més que The waste land . L'actitud davant les coses i potser el to del llibre és més a prop del de Quatre quartets . L'estètica, en canvi, és molt diferent: Faig servir imatges irracionals, cosa que Eliot no hauria fet mai".

Analític i concís
El nou llibre de Gimferrer és ple d'imatges que, tot i no tenir una correspondència en la realitat, poden experimentar-se mentalment durant el procés de lectura: delimiten els camins interpretatius gràcies a la creació d'impossibles. "Canalitzo alògicament moltes imatges. És difícil captar el que volen dir i, en canvi, em fa l'efecte que llegides en vers se'n capta el sentit. El sentit s'adreça a regions diferents del pensament analític, regions diguem-ne vivencials. A Rapsodia hi ha imatges que no es poden traduir al pensament lògic. Si m'han sortit d'una manera adequada, el lector en captarà una determinada vivència".

El llenguatge preocupa tant Gimferrer que en aquest últim llibre no ha parat fins a trobar una definició de rapsòdia que el convencés. "Va ser a l'edició del 1963 de l' Oxford concise dictionary . Als altres diccionaris bàsicament hi diu que una rapsòdia és un passatge ampli d'un poema èpic i també una música gestada al segle XIX entre romàntica i folklòrica -les rapsòdies hongareses de Liszt i coses així-". Les paraules que van acabar convencent Gimferrer de la definició de l' Oxford van ser "irregularitat" i "emocionalitat".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT