Les estratègies lectores d’altres països

Regne Unit: només Harry Potter fa màgia

Per Quim Aranda / Londres

Al Regne Unit, un de cada cinc nens passa de l’escola primària a la secundària sense el nivell suficient de lectura per assegurar que comprendrà bé els textos a què s’haurà d’enfrontar en la nova etapa educativa. Quan parlem de nens amb condicions econòmiques més desfavorables, la proporció puja a un de cada tres. A l’escola de Nancie Atwell -l’educadora nord-americana que el 2015 va guanyar el premi global al professor, de la Fundació Varkey- els alumnes del centre d’entre 12 i 14 anys acaben el curs havent llegit uns quaranta llibres, des de Hamlet fins a Harry Potter. Al Regne Unit, per a la mateixa edat, la mitjana no arriba a deu. Per augmentar tant el nivell de comprensió com el nombre de lectors, l’any 2015 el govern conservador va posar en marxa un pla per millorar les estadístiques de lectura.

En realitat, però, només es tractava d’una operació de maquillatge, un embolcall nou dels vells sistemes que com a corresponsal he pogut observar al llarg de l’escolarització primària dels dos fills. Bàsicament, les escoles promouen clubs de lectura entre els joves. A més, conviden els pares a sumar-se, a les aules, a les lectures dels fills. El préstec continu de llibres, competicions relacionades amb l’hàbit de lectura i, especialment, la possibilitat de triar els llibres són les estratègies dels mestres. Malgrat això, fins i tot amb fenòmens com Harry Potter, res no en garanteix la continuïtat en etapes posteriors davant la dura competència d’altres formes d’entreteniment.

França: un país de pares lectors

Per Alícia Sans / París

La lectura en el país que va veure néixer Victor Hugo, Stendhal, Colette, Simone de Beauvoir i tants d’altres gaudeix de bona salut: vuit de cada deu francesos es declaren lectors habituals en major o menor mesura. Aquesta és una de les conclusions de l’últim estudi que el Centre Nacional del Llibre (l’organisme públic que sustenta tots els actors de la cadena del llibre a França) va encarregar per examinar la temperatura del gust per llegir. Un parell de dades més: hi ha més lectores (93%) que lectors (89%), i el gènere més llegit és la novel·la (69%), principalment policíaca (43%).

Pel que fa als joves, un dels millors incentius per despertar el seu amor pels llibres és l’exemple dels pares: el 36% dels infants on a casa seva es llegia s’han convertit en grans lectors, mentre que el 20% dels joves amb pares no lectors tampoc obren llibres. En total, les criatures dediquen tres hores a la setmana a llegir per plaer, una mitjana que cau considerablement quan comencen l’institut.

És per això que el Centre Nacional del Llibre va crear fa dos anys Partir en Livre, la festa del llibre dedicada als més joves per promoure la lectura en el temps lliure, principalment a l’estiu. Però no és l’única celebració que França dedica als llibres. A més del veterà Saló dels Llibre de París, aquest gener es va celebrar la primera edició de La Nit de la Lectura, que s’inspirava en una altra nit, la dels museus. Una raó més perquè els francesos segueixin llegint, nit i dia.

Rússia: Retornar el país al seu estatus

Per Natàlia Boronat, Moscou

Rússia sempre ha tingut fama de ser un país on es llegeix molt. La literatura ha sigut durant anys una font d’evasió i un espai que permetia dir o insinuar coses que a la vida real era més difícil expressar. A Rússia es continuen venerant els escriptors, es visiten les cases on van viure els grans clàssics i els cementiris on estan enterrats i molta gent té el seu repertori particular de poesies que se sap de memòria per a les ocasions en què calgui recitar. El metro de la capital té uns quants trens temàtics, entre els quals destaca El Moscou que llegeix, i a l’interior de cada vagó hi ha retrats de personatges literaris i fragments d’obres que es poden llegir durant el recorregut.

Els ciutadans es queixen que els joves llegeixen menys, devorats per les pantalles, però a Rússia són molt populars tota mena d’activitats relacionades amb la lectura. Un dels projectes que tenen més ressò és Clàssica Viva, en què els concursants d’arreu del país d’entre 10 i 16 anys trien alguna obra en prosa que els hagi agradat molt -no cal que siguin clàssics- i en llegeixen un fragment en públic. El concurs té diverses etapes eliminatòries, a nivell de l’escola, local i regional, i els guanyadors arriben a la superfinal de la plaça Roja. Els premis són diplomes, llibres i estades en colònies literàries. Marina Smirnova, la presidenta de la fundació organitzadora, diu que l’objectiu és “fer que la lectura es converteixi en una necessitat vital dels adolescents i retornar a Rússia l’estatus del país on es llegeix més del món”.

EUA: El bressol americà de la lectura

Per Núria Ferragutcasas / Washington

“No puc viure sense llibres”, va dir una vegada Thomas Jefferson, un dels pares fundadors dels Estats Units i un àvid lector. Cada cop més nord-americans, però, sobreviuen sense un llibre. Són un 23% de la població, segons un estudi del centre Pew Research del 2014, i el triple que fa 35 anys. La televisió i les noves tecnologies fa temps que són les causes d’aquest descens en lectors, com en molts altres països. Tot i així, la cultura del llibre es manté forta i, de fet, els nord-americans llegeixen una mitjana d’11 llibres a l’any.

Als Estats Units hi ha moltes organitzacions públiques i privades que promouen la lectura. Ho fan a través de festivals i diades del llibre, concursos, clubs de lectura i diversos programes educatius. Algunes regalen llibres, com, per exemple, la fundació de la cèlebre cantant de country Dolly Parton -que envia un llibre cada mes als infants des del seu naixement fins als cinc anys-. Les biblioteques públiques, juntament amb les escoles, són un veritable bressol de lectors nord-americans. Aquestes institucions són centrals en les comunitats, ja que ofereixen tot tipus d’activitats per a adults, joves i petits. No són només centres de préstecs de llibre, sinó llocs on la gent es reuneix per compartir experiències de lectura, conèixer nous llibres o redescobrir clàssics. I garanteixen l’accés universal a la lectura.