La segona vida dels centres comercials
La crisi també obliga a repensar els centres comercials. Ho saben als Estats Units i el Canadà, on hi ha un degoteig d'espais que tanquen les portes. Però els temples del consum també es poden reciclar.
Un 11% dels strip malls dels Estats Units i el Canadà estan abandonats. Es tracta de centres comercials de mida mitjana, situats en zones urbanes perifèriques i que compten amb amplis aparcaments. Aquest model, de llarga vida a l'Amèrica del Nord i encara relativament residual entre nosaltres, comença a donar senyals d'esgotament, assetjat per nous estils de compra -com el comerç electrònic- i pel preu creixent de la gasolina.
Situats normalment en la intersecció de grans vies de comunicació, els strip malls tancats són cada cop més i transmeten una imatge de decadència. Alguns hi veuen un senyal del futur negre que li espera al capitalisme, i d'altres, una oportunitat per formular propostes imaginatives de nous usos.
Algunes reconversions de strip malls abandonats en proposen la conversió en granges d'agricultura orgànica -amb restaurants en el mateix lloc-, la transformació en unitats d'habitatges amb un ús intensiu de les energies renovables i la creació de rampes naturalitzades entre el sostre i el nivell de terra per esquiar-hi a l'hivern i fer-hi pícnics a l'estiu. "Que a Amèrica es plantegin allargar la vida dels edificis resulta sorprenent i és una novetat absoluta", coincideixen a assenyalar Coque Claret i Dani Calatayud, arquitectes i professors de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès.
A la recerca de noves funcions
Tant els EUA com el Canadà són societats caracteritzades per l'aparició i la desaparició fulgurant de l'activitat econòmica i dels espais que hi estan associats. Això és vàlid per a fàbriques i per a ciutats senceres, com Detroit, que s'està despoblant a gran velocitat. "Nosaltres tenim una cultura patrimonial respecte als edificis, però allà hi ha molts immobles d'oficines que són considerats productes i, en aquest sentit, porten incorporada la idea d'obsolescència", indica Coque Claret. Dani Calatayud veu indicis clars que aquesta mentalitat típicament nord-americana està canviant. "La idea de noves fronteres i de consum indefinit de recursos és consubstancial a la seva història i plantejar-se ara la idea de reutilitzar construccions abandonades vol dir que comencen a reconèixer que hi ha límits en el creixement", afegeixen.
¿Tota l'arquitectura, inclosa la dels strip malls , és reciclable? La resposta, segons Calatayud, és afirmativa. Però més que una qüestió de possibilitat cada vegada serà més de necessitat. Fer un edifici nou requereix moltíssima energia i surt més a compte reciclar un edifici existent. "En termes de sostenibilitat, és molt més interessant un edifici menys eficient que duri 200 o 300 anys, que un que ho és molt que només arribi a 30", afirma Calatayud. Reutilitzar un edifici depèn menys de la tecnologia que d'adoptar un determinat punt de vista. "La clau és saber veure en un immoble unes possibilitats que, sense ser òptimes, siguin suficients per desenvolupar una nova funció", explica Claret.
Un exemple de reciclatge d'edificacions amb aquesta perspectiva és la que s'ha fet històricament en molts habitatges de l'Eixample, que amb el temps s'han transformat en despatxos d'advocats, consultes mèdiques i altres negocis. "Curiosament -afegeix Claret- són més adaptables a qualsevol nova funció els edificis del 1870 que els que estem fent avui, perquè els actuals tenen especificacions molt concretes i aquesta rigidesa en dificulta el canvi d'usos". L'evolució de la situació econòmica pot arribar a ser un dels grans estímuls per a la reconversió de molts edificis en les pròximes dècades. "A Catalunya hi ha milers de metres quadrats d'equipaments esportius i culturals, així com polígons i parcs empresarials que potser a la llarga no es podran mantenir per als usos inicialment plantejats" recorda Claret. "El que és segur -destaca Calatayud- és que en el futur la nova construcció serà l'excepció, i la reutilització, la norma".
Fundar noves comunitats
L'any passat, Rob Shields, un professor de sociologia de la Universitat d'Alberta, al Canadà, va impulsar un concurs d'idees per veure com es podrien reutilitzar els strip malls abandonats. La crida va ser un èxit i va estimular la redacció de projectes molt diversos, amb un nexe en comú: la creativitat.
Aquest any s'han atorgat els premis. Dos de jurat i un de votació popular. El primer del jurat ha estat per al gabinet d'arquitectura Davidson Rafailidis de Buffalo (Nova York) i la seva original transformació d'un centre comercial d'aquesta ciutat aixecat el 1957. La proposta consisteix en una desconstrucció tan acurada que permet reutilitzar els materials extrets en el procés per bastir un assentament d'habitatges i centres de treball en el mateix indret i en forma de poble. L'única norma per a la configuració d'aquest nucli és que no podrà sobrepassar l'extensió de l'antic centre comercial. Es tracta de combinar la llibertat que van tenir els americans del segle XIX en fundar noves localitats amb els condicionants sobre l'ús de recursos limitats propi del segle XXI. La distribució de les cases i de l'activitat d'aquest nou nucli serà la que decideixin els futurs habitants.
El segon premi del jurat l'ha rebut un equip canadenc d'arquitectes que ha convertit antics centres comercials abandonats en passejos de vianants amb molls de descàrrega per a tràilers. Cada moll l'ocuparia de manera rotatòria un camió d'una botiga especialitzada. D'aquesta manera, al llarg de la setmana, les persones que hi anessin a peu (no s'hi preveu aparcament) podrien disposar de tota la gamma de productes i serveis que normalment només podrien obtenir desplaçant-se a diferents indrets amb cotxe. Aquesta proposta manté l'aspecte comercial però, a través del concepte de mercat local, vol moderar el transport motoritzat que els strip malls clàssics estimulen al màxim. Són temps de canvi als temples del consum.
