Publicitat
Publicitat

La sobreprotecció dels partits: els orígens de la partitocràcia

Espanya té algunes singularitats. És un dels països amb més aforats del món: 10.000. Aquesta condició és un privilegi, perquè un aforat no pot ser jutjat per un tribunal ordinari. La Constitució preveu que aquesta figura protegeixi el president del govern, els ministres, els diputats i els senadors. La llei orgànica del poder judicial va ampliar la categoria als jutges i fiscals, als magistrats i al defensor del poble. I més tard s’hi van sumar els diputats autonòmics.

La llei electoral, aprovada durant la Transició, no s’ha canviat durant la democràcia i el sistema s’ha anat degradant: “La Transició protegeix els partits perquè en aquell moment són febles, però això ha derivat en uns partits polítics divorciats de la societat. S’ha acabat pervertint el sistema. El bipartidisme dificulta la reforma. Els partits no són capaços de canalitzar les demandes de la societat”, opina Xavier Casals.

La manera com s’havia de repartir el poder en la nova etapa democràtica va generar força controvèrsies durant els primers anys de la Transició. Finalment es va imposar la idea que els partits havien de liderar el canvi. “Hi ha un debat interessant a l’Assemblea de Catalunya el 1976. Es plantegen dos models de distribució del poder. Unió Democràtica defensa una democràcia molt pilotada pels partits polítics. El PSUC proposa una cogestió entre el poder polític i la societat civil. En un moment de gran mobilització social, s’acaba imposant el model d’Unió”, argumenta Xavier Domènech.

Però la “perversió” del sistema, com defensa Borja de Riquer, és més responsabilitat de la democràcia que no dels que van protagonitzar la Transició: “Hi ha un blindatge dels partits a partir dels anys 80. Han anat ocupant moltes esferes de l’administració pública. Les institucions s’han acabat convertint en un espai per als militants i la clientela dels partits. Els partits volen protegir el seu estatus i actuen de manera corporativa. No canviaran la llei de partits perquè no es volen suïcidar”. Domènech dóna una dada que il·lustra aquesta “ocupació” de les institucions: dos de cada tres delegats del 32è congrés del PSOE, celebrat el novembre del 1988, eren càrrecs públics. Per tant, només 286 (32,85%) no tenien aquesta condició”.

Són molts els que reivindiquen canvis en una llei electoral que també determina que les llistes siguin tancades i provoca una sobrerepresentació d’alguns territoris. “La llei electoral es dissenya als despatxos. És favorable a la dreta perquè dóna més rellevància a les províncies rurals amb menys població, que acostumen a ser més conservadores”, destaca l’historiador i periodista Marc Andreu. “La Transició crea un marc democràtic, amb deficiències, però el crea. Això sí, quan hi ha governs de majories absolutes, la incapacitat per regenerar aquesta democràcia passa a ser volguda”, resumeix Manel Risques.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT