Com més idiomes millor

El multilingüisme no és un concepte nou a l'Escola Vila Olímpica de Barcelona. Va ser el primer centre educatiu del país que va impulsar l'aprenentatge de llengua anglesa de manera transversal sense que quedi circumscrit només a les hores que es dediquen a estudiar aquesta matèria. "Hem estat els pioners perquè vam posar en marxa el Projecte Integrat de Llengües quan es va fundar l'escola, l'any 1996", explica la directora del centre, Tana Serra. Sota la premissa que les llengües juguen un paper cabdal a l'hora d'aprendre i comunicar-se, els alumnes d'aquest centre fan matemàtiques i coneixement del medi social i natural intercalant català, castellà i anglès.

D'aquesta manera aprenen continguts de diferents àrees mentre practiquen diverses llengües. "Només si les fem servir s'aprenen", sentencia Serra. Un aprenentatge que comença ben aviat. A P-3 només s'ensenya català perquè, com assenyala la directora de l'escola, "és un curs d'adaptació a l'escola", però als cursos següents ja s'hi incorporen els altres idiomes en el dia a dia de l'aula, amb lògiques diferències a l'hora d'aplicar-les: "El castellà és una llengua de comunicació i aprenentatge i, en canvi, l'anglès a educació infantil i cicle inicial només pot ser de comunicació". En aquest sentit, a partir de primer alguns dels continguts de matemàtiques o medi es fan en castellà, mentre que l'anglès es va introduint de manera esglaonada fins que a segon s'arriba a impartir una hora al dia en aquesta llengua: "De P-4 a segon l'objectiu és que tinguin un pòsit d'anglès mentre milloren la comprensió, i a tercer ja hi ha parts de les dues àrees que es fan en aquesta llengua".

Mates i medi en anglès

Tenint present que els alumnes tenen tanta competència lingüística en català com en castellà, els continguts més complexos de matemàtiques, com ara geometria o mesura, s'expliquen primer en aquestes dues llengües i posteriorment en anglès, en un aprenentatge fonamentat alhora en l'experimentació. Si a partir de tercer fan enumeracions, relacions o estadístiques en català i la mesura en superfície en castellà, en anglès es fa càlcul mental. I els alumnes han d'explicar en aquest idioma les estratègies que han fet servir per fer l'operació. Com que prèviament ho han raonat en els altres dos idiomes, els alumnes tenen el background necessari per explicar-se i evitar possibles frustracions. "Les llengües s'aprenen parlant, és el primer pas per després escriure-les correctament", insisteix Serra, que afegeix que "les paraules ajuden a entendre millor les matemàtiques". El mateix procediment s'utilitza amb l'àrea de medi. El grau de complexitat de la matèria i la competència lingüística dels alumnes determinen l'ordre dels factors, que, com estableix la propietat commutativa, no altera el producte. Al final de la primària, tots els alumnes hauran treballat les dues àrees en les tres llengües amb una distribució cíclica dels continguts. I tot plegat mantenint el català com a llengua vehicular, amb quinze hores de classes en aquesta llengua a la setmana, per cinc en anglès i dues i mitja en castellà. L'èxit del projecte rau en la coordinació de les tres llengües, evitant que s'abordin de manera aïllada, com passa a la majoria de centres educatius: "Els alumnes transfereixen els coneixements d'una llengua a l'altra i a vegades algun alumne et pregunta com es diu en català una paraula que sap en anglès". Que bona part dels mestres de l'escola siguin trilingües permet la presència de dos educadors en força classes d'aquestes dues matèries tot i tenir una ràtio d'alumnes per professor més alta que la mitjana. La competència comunicativa que té l'alumnat en les tres llengües posa en relleu que es tracta d'una metodologia encertada: "A les proves de competències que fa el departament d'Ensenyament a sisè, els nostres alumnes obtenen resultats molt bons i en algunes de llengua anglesa se situen dos cursos per sobre".

Aposta per l'alemany

Tot i que l'anglès és la tercera llengua que s'estudia a la majoria de centres educatius dels país -seguit del francès, a molta distància-, últimament idiomes com l'alemany han trencat aquest monopoli i a les aules es comença a parlar aquesta llengua. A l'Institut Marianao de Sant Boi de Llobregat ja fa quinze anys que s'hi sent alemany. Quan es va instaurar l'ESO i es va incorporar una segona llengua estrangera, gairebé tots els centres de secundària van apostar pel francès, però la direcció d'aquest institut va triar l'alemany. Marta Pombo, la professora d'alemany del centre d'ençà que es va posar en marxa el projecte, explica per què es va optar per l'alemany: "Per distingir-nos de la resta d'instituts de Sant Boi, perquè seguim sent l'únic que ho ofereix. A més, pel context socioeconòmic, que els estudiants el sàpiguen els pot resultar beneficiós laboralment en el futur, sense oblidar que la planta de Seat de Martorell la tenim al costat". El creixent interès per l'alemany de resultes de la crisi, que es manifesta al carrer amb el nombre d'inscrits a les escoles oficials d'idiomes, també s'ha traslladat a l'aula. Si els primers anys la demanda entre els alumnes no era gaire elevada, els últims cursos ha augmentat, especialment des de l'any passat. Enguany, 21 alumnes de segon d'ESO, el curs en què es comença a ensenyar alemany, aprenen aquesta llengua tres hores a la setmana des del segon trimestre. Pombo desmunta molts dels prejudicis que van acompanyats a l'aprenentatge d'aquesta llengua. "Just abans que els alumnes hagin de triar les optatives del segon trimestre els faig una xerrada per remarcar que l'alemany no és més complicat que física o química i que es pot aprendre a partir de l'anglès perquè tenen moltes paraules que es diuen igual i fins i tot algunes coincideixen amb el català, com blau ". Sigui com sigui, Pombo admet que algun alumne ho deixa a tercer, tot i que es fa una tria, perquè, "si un nano suspèn altres llengües, amb l'alemany tindrà una dificultat afegida". L'aprenentatge es fa d'una manera molt pràctica perquè "l'objectiu és que se sàpiguen comunicar en el dia a dia, que vagin adquirint vocabulari i millorin la pronunciació". Un treball que duen a terme amb jocs, cançons o pel·lícules i també amb la comunicació regular que mantenen a través de Facebook amb alumnes d'un institut alemany amb el qual abans feien estades d'una setmana a cada país i que ara s'han deixat de fer per falta de pressupost i disponibilitat del professorat. No és l'únic obstacle que han de superar. El ministeri d'Educació ha restringit les tres hores setmanals que es dedicaven a l'alemany a dues i l'ha tret de segon de batxillerat, cosa que n'impedeix la continuïtat: "Seria millor començar i acabar un curs més tard, però per als governs espanyols només existeix la seva llengua i fan anglès perquè s'ha de fer". Que s'hagin escurçat les hores d'alemany ha provocat que enguany cap alumne de batxillerat s'hi hagi inscrit perquè "els coincideix amb altres assignatures optatives que a la pràctica són obligatòries".

Nova incorporació

El rus és l'idioma que ha crescut més en els últims anys, empès per la demanda del sector del turisme. Ho saben de primera mà els estudiants de l'Institut Marta Mata de Salou, que enguany ha incorporat el rus a segon i a tercer d'ESO com a assignatura optativa i on l'any que ve també es farà a quart a petició seva. Després d'iniciar ara fa dos anys una sèrie d'intercanvis amb el col·legi bilingüe espanyol-rus Miguel Hernández de Moscou, els alumnes russos han mostrat interès per estudiar català al seu centre, perquè molts vénen de vacances a Catalunya. Els estudiants del Marta Mata, al seu torn, volen aprendre rus com a sortida laboral. "A Salou hi ha molt turisme rus i els serà útil per poder treballar, especialment a l'estiu", afirma la directora, Carme Sans. El departament d'Ensenyament ha vist amb molt bons ulls la iniciativa i els ha facilitat una professora nativa de rus que també fa les classes de castellà. El projecte ha començat amb bon peu i més de 25 alumnes de segon i tercer ja fan rus. Un idioma que, com reconeix Sans, no és fàcil: "Al principi és dur perquè té un altre alfabet, el ciríl·lic, i s'hi han d'avesar, però, un cop superat, es mostren molt engrescats". La metodologia que es fa servir posa l'accent en la comunicació: "L'important és que aprenguin vocabulari, expressions, que hi agafin el gust, perquè és una llengua totalment desconeguda per a ells. La gramàtica la deixem per més endavant". A banda del rus i, òbviament, de l'anglès, l'Institut Marta Mata també ofereix classes d'alemany d'ençà que es va crear, el 2007: "A Salou les llengües són necessàries, i no sé si els alumnes pensen en el futur, però no deixa de ser una llengua més que saben". Ara el departament els ha facilitat un auxiliar de conversa d'alemany que ajuda els estudiants a reforçar la seva expressió oral.

Molts avantatges

Tots els experts coincideixen a remarcar que la formació multilingüe té múltiples avantatges perquè millora la capacitat per concentrar-se, desenvolupa la percepció auditiva i potencia les habilitats verbals, i es desterra la idea que perjudica l'aprenentatge de la llengua materna. El catedràtic de psicologia i trastorns del llenguatge de la UB Miquel Serra subratlla que "el cervell està preparat per al multilingüisme perquè les funcions comunicatives quotidianes són fàcils d'assolir", i ho circumscriu a una sèrie de factors com "el temps d'exposició o la funció que té aquesta llengua". Serra rebat els que defensen que és millor concentrar-se en un idioma quan un nen té problemes de lectoescriptura. "És un mite. Si un nen té problemes amb les llengües també en tindrà amb un únic idioma", exposa el catedràtic, que posa l'exemple de Ferran Adrià o Johan Cruyff, "que parla malament el castellà, però també l'holandès". Els especialistes també subratllen que entre els tres i els set anys és el millor període per introduir una tercera o quarta llengua perquè el cervell és plàstic i s'adapta al que rep perquè té més neurones. El catedràtic exposa que, "per a les qüestions de sintaxi, la millor edat és entre els tres i els set anys", però pel que fa a la fonètica, ho avança abans dels quatre anys, perquè és quan mantenen els registres dels sons oberts. Uns registres que Serra adverteix que "no es tanquen a partir dels set anys, com sostenen alguns psicopedagogs, però sí que és cert que a partir d'aquesta edat costa molt més esforç aprendre una altra llengua perquè requereix més motivació". El catedràtic, que acaba de publicar Psicología de la comunicación y el lenguaje , relativitza els estudis que sostenen que els bilingües o trilingües triguen més a desenvolupar malalties degeneratives. Sí que destaca el treball del professor Albert Costa, de la UPF, que conclou que els estudiants que parlen més d'una llengua tenen la capacitat de parar més atenció a la informació rellevant i deixar al marge la secundària.