Publicitat
Publicitat

EL MANDATARI BUSCA SOLUCIONS

Jordi Villacampa

"L'esport d'elit no és sostenible, gasta més del que ingressa"

Quart El DKV Joventut arriba al derbi del Palau Blaugrana en una bona situació esportiva Aposta clara La Penya, que és l'equip més jove de la Lliga ACB, va fer debutar un noi de 16 anys Economia El club treballa per sortir del concurs de creditors

Esportivament, la situació de l'equip és molt bona.

La classificació es pot veure de dues maneres; positiva o realista. Som quarts, però la Lliga ACB està molt igualada i només hi ha una victòria de diferència amb el desè. Qualsevol equip pot guanyar a qualsevol. Això és molt llarg i tenim l'experiència de l'any passat, en què vam completar una primera volta fantàstica i després no ens vam classificar per als play-offs . De moment anem bé, però el camí és molt llarg.

Penseu en la Copa del Rei?

Pensem a guanyar el proper partit. Ens agradaria anar-hi, però serà molt dur.

Explica'ns l'aposta per Pepu Hernández. Per què us vau fixar en ell?

Com el vam fitxar a meitat de temporada, ell no va poder confeccionar l'equip com li hauria agradat. Aquest any, en canvi, hem pogut construir l'equip conjuntament. El vam fitxar perquè estava lliure a la meitat de la temporada i perquè venia d'un equip, l'Estudiantes, amb una filosofia semblant a la nostra. Té un prestigi que no fa falta recordar, sobretot com a gestor humà, i és campió del món.

Quin resultat us està donant?

Per valorar millor la seva feina, hem de deixar passar una mica més de temps.

La resposta de l'afició és molt bona i a l'Olímpic acudeix molta gent.

Són moments difícils per al club, però la resposta de la gent és bona. Més encara si tenim en compte que nosaltres som un equip venedor i els referents ens duren poc a l'equip. Crec que aquest any hem aconseguit que la gent s'identifiqui amb un equip amb gent de casa.

Sempre amb gent molt jove?

Som l'equip més jove de la Lliga ACB. Això té avantatges, com la trajectòria futura que ens espera, però també alguns problemes, com la irregularitat. A aquest equip li falta experiència i això es nota quan els partits es posen durs.

L'altre dia va debutar Albert Homs amb 16 anys. Quin futur li espera?

El que ell vulgui. Té un futur esplendorós i dependrà del que treballi i de la sort. Té talent i moltes coses per triomfar. També és cert que hem vist casos de gent que ho tenia tot per tenir èxit i no ho ha fet... Hem d'anar amb seny i cuidar-lo, però sobretot ell ha de treballar molt i ser ambiciós.

Els temps s'acceleren molt. Cada vegada podeu disposar dels jugadores menys temps. Els feu debutar abans?

Aquí no es regala res, els jugadores que valen debuten quan arriba el seu moment. Són ells els que s'ho mereixen i s'ho guanyen als entrenaments. M'agradaria allargar la seva estada a l'entitat, poder tenir un club més fort per retenir més temps aquests jugadors.

Quina ha de ser la base de les categories inferiors?

La pedrera és com el món, tot s'ha globalitzat. Ja no ens limitem a tenir gent de Badalona. Ara no és estrany veure com formem un nen holandès o un de rus, per posar un parell d'exemples.

Del cas Ricky Rubio, quin regust et queda?

Cap. Va ser un tema molt mediàtic, però en tenim molts de casos com aquest. Al final, va ser una transacció econòmica pura i dura. El jugador volia marxar, hi havia un comprador i ens vam haver de posar d'acord amb el preu. No era la nostra voluntat, però ens vam veure forçats a fer-ho i crec que vam obtenir un bon rèdit econòmic de l'operació.

Tu per què no vas marxar mai?

Perquè jo vaig poder jugar en un equip gran, no em va fer falta marxar. Hi va haver una època de la meva trajectòria en què vam ser capaços de competir amb els millors equips. Jo vaig poder quedar campió d'Europa o de Lliga amb la Penya... A més, vaig estar ben considerat pel club. Tot això, i el fet que jo m'estimava molt el club, em van portar a no marxar. El component afectiu també hi compta i jo sempre he estat molt de la Penya.

Què recordes dels partits al Palau de la teva època com a jugador?

Era molt difícil guanyar. És un camp petit on la gent fa molt d'enrenou. Ells sempre juguen molt a gust i a nosaltres sempre ens costa molt guanyar al Palau Blaugrana. És molt diferent jugar a Barcelona de fer-ho a Badalona.

Quina diferència hi ha entre ser jugador i ser president?

Molt gran. Quan era jugador, els èxits i els fracassos depenien molt més de nosaltres. Ara mateix, no. Puc influir en una decisió o marcar una línia estratègica, però tot depèn de si la pilota entra o no. Si va cap a dins, tot és més fàcil perquè vingui més gent al camp, per a l'esponsorització, per al màrqueting, per a la venda d'entrades i de samarretes...

Ho entenc. Les diferències són ara mes grans?

Quan hi ha crisi acostuma a passar, la distància entre els equips grans i els que tenen pocs recursos es desequilibra molt més. El Barça o el Madrid multipliquen per cinc el nostre pressupost i competir amb ells és difícil, però l'esport sempre ens deixa una escletxa per seguir lluitant. No crec que sigui bo per a l'esport.

És sostenible aquest model d'esport?

L'esport d'elit no és sostenible. Tal com està plantejat, no. Els models de cada ciutat són diferents i la majoria de clubs tenen recursos extraordinaris, que no són generats per ells. Hi ha, per exemple, equips que tenen un germà gran que els proporciona diners. Per als que no tenim això és molt difícil competir amb aquests equips. L'esport professional gasta més del que ingressa i això no funciona.

Com s'ho fa un club com el vostre per sobreviure?

Si fa totes les coses bé, un club de bàsquet pot generar entre uns quatre i mig i cinc milions d'euros. En canvi, tots en gastem més. Els clubs hem hagut de ser imaginatius per buscar ingressos fora del bàsquet. Nosaltres, a banda de treure diners pels traspassos de jugadors, vam apostar per un centre comercial que es diu Màgic Badalona i per altres operacions.

I com vau arribar a un concurs de creditors?

És una figura que adoptes voluntàriament quan no pots fer front als pagaments. Un dels nostres socis al centre comercial és Sacresa i les reclamacions adreçades a ells ens revertien a nosaltres. Hem de fer un pla de viabilitat per poder-nos-en sortir. La situació és molt delicada, però esperem solucionar-la. Treballarem tot el que podrem per sortir d'aquesta situació. Al final, el que diu la lògica és que hem de deixar de ser imaginatius. Si generem tres, haurem de gastar tres... Després ja ens plantejarem fins on podem arribar i competir amb aquests diners. Si la Penya ha de patir per no baixar, serà així.

Què esperes de la junta d'accionistes del dia 27?

Res, exposar els números com cada any i explicar-ho tot amb la transparència més gran possible.

Quin futur espera al club?

Un futur dur. En el món de l'esport s'ha de fer un replantejament seriós. La competició ha de ser sostenible i ara no ho és. El futur del bàsquet serà molt difícil si no aconseguim equilibrar ingressos i despeses. El que passa és que això és una carrera i tothom vol guanyar. El futur del bàsquet no serà viable si no reequilibrem els ingressos i les despeses perquè els clubs no emmalaltim.

I quin futur t'espera, a tu?

El meu futur és immediat, no en tinc. Tinc al meu davant un tema molt difícil i intento pensar les 24 hores del dia en la solució. No m'importa el meu futur, m'importa el futur de la Penya i la responsabilitat que tinc com a president de deixar el club viu perquè pugui venir una altra persona i fer-se'n càrrec.

Més continguts de