Publicitat
Publicitat

PRIMERA DIVISIÓ

El Barça remunta un partit molt dur i pressiona el Madrid (1-4)

Acte de fe per creure en la Lliga

A tres punts. El Madrid jugarà avui contra el València amb el Barça enganxat al clatell, pressionant i crescut després de sortir victoriós de la batalla de la Romareda. L'agressivitat del Saragossa, pròpia dels que lluiten per salvar el cap, va portar fins al límit un Barça que va sortir-se amb la seva amb un pèl de sort, un xic de talent i molt d'ofici. Perquè ahir era un dia per jugar amb el cor i ser més professional que espectacular.

El partit d'ahir va tenir una mica d'irracionalitat. Fa poques setmanes ni el Barça somiava a guanyar la Lliga ni el Saragossa creia que podria salvar-se. Però ahir topaven dos grups humans en línia ascendent. Els dos millors equips de l'últim mes, de fet. Dos equips obligats a guanyar per acostar-se a aquests objectius que no fa tant eren definits com una utopia. Però amb experiència i maduresa, el Barça va saber aguantar el repte aragonès i segueix somiant en la Lliga. En canvi, un Saragossa tan agressiu com valent surt tocat d'un d'aquells duels que deixen les cames plenes de blaus.

Perquè el partit va ser molt complicat. Donant la raó a les paraules de Guardiola, que s'esperava un partit molt dur, el Saragossa en alguns moments va posar contra les cordes el Barça. El tècnic de Santpedor, més que rebaixar l'eufòria, havia volgut advertir d'un rival que des del seu triomf a Gijón creu en miracles. I no hi ha res més perillós que lluitar contra els que creuen en impossibles. Ahir el partit va ser ben incòmode i, malgrat tenir alguns dels millors jugadors del món, el Barça el va guanyar per experiència i no pas per genialitats.

Intuint que seria un dia per posar el cos i no amagar la cama, un partit per córrer molt i estar disposat a rebre cops, Guardiola va reservar Xavi -tocat- i Iniesta. També va donar descans a Busquets, a qui va guardar per al segon temps, cosa que feia del matx d'ahir el primer partit des de la fatídica derrota de Pamplona sense aquests tres jugadors. Keita, Cesc i Thiago van ser els encarregats de lluitar al mig del camp, amb Puyol i Mascherano de centrals -sense Piqué-, i Alexis i Pedro acompanyant Messi. Especialment brillant va ser el partit del xilè, un dels que gaudeixen dels partits calents i es deixen l'alè corrent tant per atacar com per pressionar.

Guardiola no volia cap ensurt, però el va tenir: després de mitja hora de joc, el Saragossa guanyava 1-0 i havia fallat un penal. Més cansat que un Saragossa físicament pletòric, el Barça no va controlar el ritme del partit fins al segon temps, quan els locals ja jugaven amb 10 homes per l'expulsió d'Abraham. Ja des de l'inici el Saragossa va pressionar amb bogeria el Barça, a qui va crear problemes en la sortida de pilota. La gespa, alta i seca, tampoc hi ajudava. Convertit en un duel igualat, el partit tenia més èpica que estètica. Aranda, un corcó, va desaprofitar dues ocasions clares abans de xutar al pal en la jugada en què Valdés va fer un penal clar a Lafita (minut 24). El porter va aturar el penal a Aranda, que obtindria la seva venjança poc després: va guanyar l'esquena a Mascherano i va veure com el seu xut, aturat per Valdés de nou, li rebotava al cap i acabava entrant a la porteria. A Valdés només un rebot el va batre.

Tres minuts màgics

Amb l'1-0 en contra, el que més preocupava ja no era tant el resultat com les dificultats del Barça per manar i jugar amb fluïdesa. Si el Saragossa havia començat el partit creient en miracles, als 30 minuts de partit ja tenia raons materials per creure-hi. Però en la primera ocasió clara catalana Puyol va marcar l'empat gràcies, en part, a una errada del porter Roberto. Dos minuts després, el Barça donava un cop d'efecte en fer el segon després d'una contra d'Alexis. Messi, ràpid com un llamp, es va inventar un xut a l'escaire que permetia capgirar un partit molt complicat en tot just dos minuts: 1-2. I, abans del descans, altre cop un Alexis omnipresent forçava l'expulsió d'Abraham. La història del partit s'havia girat com un mitjó.

A la segona part el Saragossa no es va rendir, però jugant amb 10 a poc a poc va anar perdent pistonada. Jugant al límit de l'esforç físic, l'equip de Jiménez no va trobar aire fresc ni amb els canvis, i va veure com mica en mica el joc de toc blaugrana el sotmetia. Guiats pel saber fer de Cesc, Alexis i Thiago, els homes de Guardiola van anar avançant pas a pas, tancant el Saragossa al voltant de la seva porteria i condemnant-lo a la desfeta total. La fam de Messi va fer la resta. L'argentí va fer un segon temps genial, fent ballar al seu ritme la defensa local, fallant dos gols clars i marcant l'1 a 3 de penal -comès sobre Alexis i molt clar-. Pedro, incansable, va tancar el partit amb el quart gol d'un Barça que va acabar golejant en un partit dels que et deixen fos però reforcen la moral. Un triomf per deixar clar a tothom que el Barça està preparat per a qualsevol tipus de partit per arribar al cel.

Més continguts de