Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Addicte a la 'final four' busca títol per tancar el cercle

Ja hi tornem a ser, l'enèsima final four . Especialment addicte a aquesta cita és l'equip de Xavi Pascual en els últims anys.

Tot i tenir una de les millors plantilles europees, no és gens fàcil arribar-hi. La prova la tenim l'any passat, així que no per ser-hi sovint hem de restar ni una mica del mèrit al que això representa. Aquí veiem el millor bàsquet del continent. De vegades no pel joc en si, però l'emoció, la tensió, la intensitat, l'agressivitat a la pista… la final four és única!

És el moment per treure tot el repertori tècnic i tàctic dels equips. Una nova jugada de banda o de fons. Situacions finals especials que et poden donar dos o tres punts fonamentals. Depenent de com vagi el partit d'igualat, una cistella pot esdevenir un gol, la defensa dels equips assoleix nivells superiors, s'acostuma a permetre més el contacte i el talent dels jugadors es fa notar. I el Barça en té, i molt.

Des que un equip es classifica per a la final four fins que la juga passa gairebé mes i mig. Les primeres setmanes hi ha un partit cada set dies. Encara que es fan molt llargues, són bones per recuperar jugadors i portar l'equip al to físic adequat per competir.

A diferència de les lligues grega i russa, la Lliga Endesa no et permet relaxar-te ni mig quart d'un partit. El Barça, però, ha guanyat temps en el treball tàctic assegurant-se el primer lloc a una jornada d'acabar la fase regular.

Per intentar portar la tercera Eurolliga cap a casa hi ha un camí molt dur. Les semifinals es juguen contra l'Olympiacos, un equip que ha progressat de manera exponencial durant la temporada. Un inici de competició fluix, un Top 16 classificats darrere d'un dels favorits de la competició, CSKA. I finalment ha arribat fins aquí després d'uns play-off extraordinaris contra el Montepaschi. Han superat lesions de jugadors importants i canvis a la plantilla. A priori sortien amb un equip més just que l'any passat. L'èxit que per a ells representa ser a Istanbul és el més perillós. Jugaran sense cap tipus de pressió.

Vassilis Spanoulis és el comandant de les operacions d'aquest Olympiacos. Ho fa tot: dirigeix, anota i assisteix. És el cervell de l'equip i qui vol controlar el ritme de partit. Gairebé totes les opcions de joc passen per les seves mans. Serà bo fer-lo treballar en defensa perquè no arribi fresc a l'atac.

A Berlín vam guanyar l'Olympiacos pel tercer i quart lloc, a París a la final. Ens falta la victòria a semifinals per tancar el cercle!

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT