Té temps, diners i tres passions: els cotxes, les escopetes i els cavalls. Així seria, a grans trets, la vida de Nasser Al-Attiyah, un príncep de Qatar que el 2011 va guanyar el Dakar i ahir es va penjar la medalla de bronze als Jocs en la modalitat de tir al plat.
No va ser casualitat. O almenys això asseguren els que el coneixen. A la vida d'Al-Attiyah no hi falten luxes, però tampoc hi sobren excessos. El seu parentiu amb la reialesa li ha permès dedicar-se al que vol i quan vol. Va començar com a pilot de ral·lis, però el 95 va canviar el volant per l'escopeta. I amb el canvi de segle va començar a compaginar totes dues modalitats esportives. "El tir és el meu hobby , els cotxes la meva professió", explicava el príncep el 2011, després de coronar-se en el ral·li més prestigiós del món.
Havia complert un somni, però encara n'hi quedava un altre: aconseguir una medalla en uns Jocs Olímpics en tir. Ja havia aconseguit dos ors al campionat d'Àsia, i havia buscat la glòria olímpica en tres ocasions. El 2004, a Atenes, va acariciar el podi però va acabar quart. Finalment, ahir va poder guanyar un metall després de superar el rus Valeri Xomin en el desempat d'una final que va guanyar el nord-americà Vincent Hancock. "En l'esport és molt disciplinat, sobretot en les concentracions. Va estar dos mesos totalment aïllat preparant-se a Milà. No agafava ni el telèfon!", recorda l'andorrà Albert Llovera, amic del qatarià, amb qui va coincidir dues temporades al Mundial de ral·lis.
Classificació 'in extremis'
Però Al-Attiyah va estar a punt de quedar-se fora dels Jocs de Londres perquè al gener encara no tenia la classificació a la butxaca. "Quan es va acabar el Dakar va marxar ràpidament per anar a una competició de tir i aconseguir el bitllet per als Jocs", recorda Nani Roma, que també participa a la prova de raids. "És digne de reconèixer l'habilitat i el talent que té per competir en les dues modalitats, encara que per al tir tampoc no es necessita una preparació física tan exigent", afegeix.
Tant Roma com Llovera coincideixen a destacar que la imatge del medallista olímpic s'allunya del típic "àrab forrat de diners". "Com a persona és collonut. Algú molt senzill, que li agrada l'esport, que es cuida molt i es preocupa pels altres. A mi, per exemple, com que vaig amb cadira de rodes, si durant els ral·lis em veia parat en algun lloc també es parava i em demanava si anava tot bé", comenta Llovera.
