Publicitat
Publicitat

AVENTURA

Albert Bosch: "Vaig estar dos mesos sense veure ni persones ni animals"

Força "He après que si tens la ment motivada, el cos sempre respon" Projectes a llarg termini "El futur arriba i, per tant, has de tenir coses preparades"

Albert Bosch es va convertir dimecres en el primer català que arriba al pol Sud i en el primer espanyol que ho fa sense cap tipus d'assistència. L'empresari i aventurer de Sant Joan de les Abadesses, que arriba demà a Barcelona (10.40 hores, aeroport del Prat), va completar amb èxit 66 dies i 1.200 quilòmetres d'aventura extrema.

Albert, què vas sentir quan vas arribar al pol Sud?

Una contradicció de sentiments molt bèstia. D'una banda, em vaig sentir realitzat i, tot i que des de la distància pugui sonar cursi, vaig trobar sentit a la vida. De l'altra, vaig pensar que per fi em podria menjar un plat de carn d'olla.

Quina part va ser més dura: la física o la psicològica?

La mental, sense cap mena de dubte. Físicament acabes destruït, però al final tot és una qüestió psicològica. He après que si tens la ment motivada, el cos sempre respon. Va ser una cursa de resistència mental portada a l'extrem.

I sense companyia. Com vas viure l'abandonament de Carles Gel?

Va ser dur perquè el pitjor són lesions com la que va tenir, als tendons, perquè tens molèsties però pots decidir si segueixes o no. Això et genera molts dubtes sobre què has de fer. Tot i el seu abandonament, jo vaig tenir clar que havia de continuar perquè l'hi devia a molta gent. El fracàs és quan no dónes el màxim.

La solitud és un concepte que ens angoixa, tothom intenta evitar-la, i tu te'n vas sortir.

La gent no passa ni un dia de la seva vida sense veure almenys una persona i jo vaig estar més de dos mesos sense veure cap persona ni cap animal...

Sol, envoltat de gel i neu, en què pensaves?

Quan arribava a cada destinació tenia la ment ocupada amb la rutina de cada dia; muntar la tenda, preparar el menjar i fondre la neu. El pitjor eren les nou o deu hores de travessia. Hi ha moments per a tot. Penses coses transcendents, treus ronya a moltes coses del teu passat, però també t'avorreixes molt. Jo em dedicava a fer llistats dels restaurants als quals aniré ara.

Quin va ser el pitjor moment d'aquesta experiència?

El dia de Nadal. Em vaig perdre i vaig acabar en una zona d'esquerdes sense cap tipus de visibilitat. Ni tan sols vaig voler explicar a la meva dona la magnitud de la situació. Potser sona prepotent, però mai vaig pensar a abandonar.

Vas tenir contacte amb la vida real? Saps què ha passat al món?

Si les comunicacions per satèl·lit ho permetien, parlava cada nit amb la meva dona. Li vaig demanar que m'expliqués una notícia per dia, que seleccionés la més important. Crec que estic al cas de les coses que han passat. Sé que Mariano Rajoy va guanyar les eleccions i que Iñaki Urdangarin es va treure una gratificació de Nadal...

Ets conscient del seguiment que ha tingut la teva aventura?

Una mica. Intentava tenir la web actualitzada i vaig veure que el número de visites era espectacular. La gent s'ha sentit atreta per aquest projecte i això hi dóna valor. També vaig veure que els mitjans de comunicació hi teníeu interès i em van fer alguna entrevista.

Què serà el primer que faràs en arribar a casa?

Menjar, menjar i menjar. Em sé de memòria els restaurants als quals aniré. També vull dedicar temps a la meva família.

Tanta gana has patit?

Els productes neoliofilitzats no són dolents, però crec que m'he aprimat uns 14 quilos. No és la típica cosa que demanes quan vas a un restaurant.

Et preocupa la tornada a la vida real? Després de tanta aventura, la rutina del dia a dia et destruirà.

No, no em preocupa gens. Fa molts anys que treballo per aconseguir ser feliç en el meu dia a dia. Faig moltes coses intenses i especials. Si no, seria una tortura. Sé que tindré més de 1.500 correus a la BlackBerry, però no em preocupa. La gran aventura és ser feliç cada dia quan sona el despertador.

Quina serà la pròxima aventura?

Tinc al cap alguns reptes a llarg termini. T'explicaré un secret: el futur arriba i, per tant, has de tenir coses preparades. He de decidir si intento arribar al pol Nord.

Més continguts de