Alemanya es cruspeix Espanya i aconsegueix un or èpic

BarcelonaLa selecció d’Alemanya d’handbol, pare de l’actual Meca del 40x20, torna a banyar-se en or. Els homes de Dagur Sigurdsson van recuperar la glòria internacional després de conquerir l’Europeu i de dotze anys de sequera de metalls. L’equip de les baixes i del set inicial de circumstàncies va recuperar l’autoestima de forma èpica després d’enfonsar Espanya (24-17), que va acabar dessagnada a les portes del seu primer torneig continental. L’equip de Manolo Cadenas es va acomiadar de Polònia impotent, veient com la seva etiqueta de favorita al títol caducava en quallar el seu pitjor partit. El primer atac dels hispans va ser simptomàtic. Acció de minut i mig, sense mobilitat ni idees, que va saldar-se amb recuperació rival després de tres llançaments que van topar amb els braços dels defensors.

L’equip estatal va morir buscant els espais en la zona central del 6:0 blanc, agressiu, fixat als 9 metres. La pilota no circulava més enllà dels laterals, i només s’acostava tímidament a la zona de Julen Aguinagalde com a últim recurs. No hi havia èxit davant les constants ajudes germàniques. Jugador espanyol que rebia la pilota, jugador que s’enduia el contacte de dos rivals. Alemanya va aconseguir modelar el partit, el més difícil, i obligava el contrari a jugar en atac estàtic. Fins a 7 minuts va tardar Espanya a veure porteria abans de veure com el parcial 2-0 d’inici passava a ser un preocupant 5-1. Cadenas es veia obligat a jugar a la ruleta russa amb els seus cromos davant la falta d’encert de la seva primera i segona unitat. Les desgràcies, a més, no venien soles. Fabian Wiede prenia mal, i Kai Häfner, que va incorporar-se al seu combinat nacional després de la lesió de Steffen Weinhold a la main round, sortia a la pista per ser el braç executor dels seus amb 7 gols. El recanvi del recanvi, heroi a semifinals, decidia davant un 6:0 estatal poc compacte i que es va carregar d’exclusions massa de pressa. Si la defensa no funciona, Espanya no recupera la pilota i no aconsegueix córrer i explotar el seu potencial al contraatac. Així és complicat dinamitar el ritme del joc i imposar-se a un equip que concedia poques opcions. I més si sota pals hi ha Andreas Wolff. Si Arpad Sterbik va estar bé, molt bé, el futur jugador del Kiel va ser el gran protagonista de la final. El seu 48% en aturades va ser una constant i va coronar l’actuació germànica. De fet, el duel de porters, preciós, va fer que el marcador no es mogués durant el tram final del primer període, amb 7-2 en el marcador després d’un nou parcial 3-0 dels de Sigurdsson. Els gols no arribaven, però les situacions de llançament sí. Els dos entrenadors van optar -gairebé a l’uníson- per apujar les seves línies i intentar ofegar l’atac rival amb un 5:1 defensiu.

Canvis i mateix panorama

El nou plantejament va avivar el joc, però seguia desequilibrant una balança que començava a ser totalment dels alemanys, que només van suspendre l’assignatura dels llançaments de penal. Tobias Reichmann va errar els dos xuts que va intentar després d’acumular un 26/27 durant els partits previs, cosa que va donar una mica d’oxigen als ibèrics, millor en les inferioritats que en les igualtats. Amb l’entrega i el lideratge del nomenat MVP del torneig, Raúl Enterríos, no n’hi havia prou. Faltava inspiració i donar més pilota. Víctor Tomás i especialment Valero Rivera, dos dels quatre millors extrems de l’Europeu, van veure com els seus companys seguien dirigint l’acció lluny de les cantonades, xocant contra el mur de Hendrik Pekeler i companyia. Wolff va acabar de trencar les aspiracions d’Espanya, que es va penjar la seva quarta plata continental i confirma la bona salut del seu handbol. Premi amarg, a més, per haver de jugar-se la plaça per a Rio 2016 amb Eslovènia, Suècia i l’Iran. A l’estiu, la revenja, el pròxim objectiu de la bicampiona mundial.

Raúl Entrerríos, millor jugador del torneig

El jugador del Barça Lassa d’handbol i capità de la selecció espanyola, Raúl Entrerríos, va ser designat ahir millor jugador de l’Europeu de Polònia en la votació (57.000 participants) d’aficionats i experts de la federació continental (EHF). El també espanyol Julen Aguinagalde va ser escollit millor pivot. Andreas Wolff (Alemanya, porter); Manuel Strlek (Croàcia, extrem esquerre); Michal Jurecki (Polònia, lateral esquerre; Sander Sagosen (Noruec, central); Johan Jakobsson (Suècia, lateral dret) i Tobias Reichmann (Alemanya, extrem dret) completen el set ideal. El central defensiu de Dinamarca Henrik Mollgaard va aconseguir el premi individual de millor defensor.