Alemanya ja és a les semifinals després de jugar el seu millor partit del torneig davant d'una Grècia que mai va tenir opcions de sorprendre la mannschaft . Joachim Löw, que va sorprendre en revolucionar el seu onze titular deixant a la banqueta homes com Mario Gómez, Podolski o Thomas Müller, va encertar amb la seva aposta, perquè Reus va aliar-se amb Özil per fer meravelles en atac.
El partit de la morbositat, al final va ser una festa en què l'únic accent va ser l'alemany. De fet, a la llotja de l'estadi de Gdansk ni tan sols van ser-hi els primers ministres dels dos estats. Andonis Samaràs va patir un despreniment de retina i no volar a Polònia per saludar Angela Merkel, una trobada que, segons va admetre el tècnic Fernando Santos, ha servit com a excusa per motivar els futbolistes grecs aquests dies.
Però sobre la gespa Grècia només va existir cinc minuts, quan va aconseguir l'empat gràcies a Iorgios Samaràs a l'inici de la segona part. Els grecs es van tancar en defensa com van poder i Alemanya ni els va donar opcions per sortir a la contra. Monopolitzant la pilota i ofegant un equip que no tenia el seu líder espiritual, el sancionat Karagounis, Alemanya va tocar la pilota obrint espais i trobant passadissos interiors. Boateng i Lahm guanyaven la línia de fons per les bandes, Khedira donava ordres i Özil, amb nous companys de joc, oferia la seva millor cara. Els dos madridistes (Özil i Khedira) van jugar com els àngels i van esdevenir el motor alemany.
És ben cert que el veterà Klose -jugant de titular a la terra on van néixer els seus pares- era sempre una amenaça per a la defensa grega, però l'home clau en el canvi alemany va ser Reus, que estava entre línies amb Özil elevant el joc ofensiu alemany a una dimensió mai vista fins ara a l'Eurocopa. Ara, pocs minuts abans del descans, el resultat encara era d'empat sense gols ja que Sifakis feia d'heroi sota els pals, salvant-ho tot. No va deixar de ser irònic que, amb tant talent i tantes ocasions, el gol fos una jugada individual del capità Lahm, que es va inventar un xut preciós des de fora de l'àrea molt similar al que va fer en el partit inaugural del Mundial del 2006.
L'ensurt i la festa
Al descans Fernando Santos va fer un doble canvi i Gekas va donar una vida als grecs, liderant una contra en què Samaràs va guanyar la posició a Boateng per fer el sorprenent 1-1 als 56 minuts. Un miratge, tot plegat. Poc després Boateng es va refer en centrar una pilota que Khedira va convertir en un golàs increïble.
L'ensurt dels grecs, combatius però molt inferiors, havia durat pocs minuts. Klose no va faltar a la seva cita amb el gol en rematar un córner que Sifakis havia fallat, i Reus va trobar el premi al seu bon partit amb un altre gol estèticament preciós. Al final, Salpingidis va maquillar el resultat de penal.
Alemanya arriba fent soroll a una semifinal en què el rival serà Itàlia o Anglaterra. Sigui qui sigui, serà un partit carregat d'història.
