Publicitat
Publicitat

VALLPARADÍS

Alfred Julbe, Girona i els miracles quotidians

Alfred Julbe mai ha callat el que pensa. No ho ha fet mai i menys quan, després de perdre la final de la Copa del Rei de Valladolid com a entrenador de la Penya, va ser entrevistat al programa nocturn de José María García. El tècnic va intentar innovar amb una tàctica arriscada que consistia a defensar amb quatre jugadors i deixar-ne un cinquè (Toolson, si la memòria no em falla) al costat de la cistella rival. La idea era evident: quan el seu equip rebia bàsquet o recuperava la pilota, havia d'intentar una passada llarga per sumar dos punts sense gairebé esforç.

Als entrenadors que arrisquen i guanyen se'ls anomena precursors. Als que fan el mateix i perden, excèntrics. El cas és que a Alfred Julbe no li va agradar l'anàlisi que Moncho Monsalve va fer per introduir el tema al programa radiofònic. "T'he perdut el respecte que et tenia com a entrenador de bàsquet", va dir l'exjugador del Reial Madrid. "Doncs vés a prendre pel sac", li va contestar Julbe.

El tècnic català és un tipus especial al qual el bàsquet li deu no poques innovacions tàctiques, moltes relacionades amb els arranjaments que va proposar per a la defensa zonal 1-3-1, però que sempre ha volgut fugir del protagonisme mediàtic que altres companys de professió han perseguit.

Ara Alfred Julbe dedica els matins a ajudar Anna Caula, l'entrenadora del Girona FC. Coordina sessions específiques per a l'equip que dissabte va aconseguir, per primera vegada a la seva història, la classificació per a la Copa de la Reina. Ho fa amb discreció, però també amb efectivitat. Les jugadores joves són les que més estan aprofitant la seva participació. Anna Carbó, per exemple, tenia problemes en el tir exterior i ara ha millorat molt la seva mecànica de llançament.

No, el Girona FC no s'ha classificat per a la Copa de la Reina gràcies a Alfred Julbe. Ho ha fet perquè ha sabut combinar com pocs l'ambició d'un equip modest amb la seriositat d'un conjunt d'elit. A diferència dels rivals que han gastat més diners dels que tenien i ara pateixen per pagar, els directius de l'entitat són un exemple de com conduir un club amb professionalitat. A Girona han treballat més i millor que tothom. Segurament aquesta és la clau per entendre l'èxit de l'equip i per desxifrar per què Alfred Julbe es continua posant el xandall cada matí.

Més continguts de