Publicitat
Publicitat

CAMPIONAT DEL MÓN DE RUGBI

L'amfitriona, Nova Zelanda, busca un Mundial que fa 24 anys que se li resisteix

Els All Blacks volen la segona corona a casa

Roda el món i torna al Born. O, més ben dit, a Nova Zelanda, on va començar, conjuntament amb Austràlia, la història dels Mundials de rugbi i on la selecció amfitriona busca, des d'avui mateix, un títol que no aconsegueix des d'aquella primera edició, el 1987, quan van superar França a la final.

Ni el seu vestit negre, ni la participació d'homes com Jonah Lomu, ni l'intent d'atemor ir els rivals amb la haka , la dansa d'origen maori que els All Blacks ballen abans de cada partit, havien estat suficients perquè els neozelandesos recuperessin l'aurèola de millor conjunt del planeta. I no només això: no disputen una final des del 1995, quan van perdre contra Sud-àfrica al mític Ellis Park, i en l'última edició ni tan sols van arribar a les semifinals.

Els amfitrions buscaran la seva segona corona, però no els serà fàcil. Vint-i-quatre anys és massa temps de sequera per a un país en què el rugbi és pràcticament una religió. Una pressió afegida per a un equip que, per postres, ha vist com aquesta temporada perdia el Tres Nacions, l'equivalent al Sis Nacions de l'hemisferi sud contra Austràlia. Els All Blacks obren el torneig aquest divendres contra Tonga a Auckland.

Pel que fa als vigents campions, Sud-àfrica, arriben al Mundial amb la mateixa "ambició i vibracions" que ara fa quatre anys, com ha assegurat un dels jugadors, Butch James. Aleshores van alçar el títol a França després de derrotar Anglaterra a la final (15-6). Els Springboks tenen un altre repte per superar i és que, des dels seus inicis, cap selecció ha estat capaç de guanyar el torneig en dues edicions.

D'altra banda, els Wallabies australians, dues vegades campions del món (91 i 99), també aspiren a la corona. Un títol que ja se'ls va resistir el 2003 quan van caure derrotats a la final contra l'Anglaterra de Jonny Wilkinson, l'històric jugador que encara posseeix el rècord de millor anotador de la Copa del Món amb 249 punts. De fet, els anglesos són un altre dels aspirants al triomf final. El XV de la Rosa és l'únic equip europeu que ha aconseguit un títol (2003), i arriba al campionat com a vigent guanyador del Sis Nacions, encara que no ha ofert una imatge gaire sòlida en els últims partits de preparació amb l'excepció d'una victòria contra Irlanda a Dublín (9-29), a finals d'agost. S'estrenaran a la competició contra l'Argentina, l'únic representant sud-americà del Mundial, que ara fa quatre anys va fer saltar la gran sorpresa plantant-se a les semifinals i aconseguint la tercera posició final.

Una tasca difícil per als Pumas, molt irregulars en els amistosos, que s'hauran de veure les cares en la primera fase amb Anglaterra, Escòcia, Geòrgia i Romania. Però també en el rugbi l'experiència és un grau, i això ho sap molt bé l'entrenador, Santiago Phelan, que no descarta repetir la gesta d'ara fa quatre anys. I l'últim dels equips que aspira a la victòria és França, un conjunt sòlid que sempre ha estat entre els millors: subcampiona el 1987 i el 1999, i quarta en els dos últims Mundials, però que mai ha pogut aconseguir el títol.

La competició s'allargarà durant set setmanes i està dividida en quatre grups de cinc equips cadascun. Els dos primers de cada grup es classificaran per als quarts de final i el campió es decidirà a l'estadi Eden Park d'Auckland el 23 d'octubre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT