EL GERMÀ PETIT
Esports 14/07/2017

Amèrica no és només un somni

i
Jordi Sunyer
2 min

Cristian Lobato, fill d’Esparreguera i flamant fitxatge de l’Sporting Kansas City, acaba d’engreixar la nòmina de futbolistes del país que han militat a la MLS. Anteriorment, s’hi van incorporar Oriol Rosell, Fede Bessone i Ilie Sánchez, amb qui Lobato coincidirà a Missouri. Tots ells, en arribar al soccer, eren menors de 30 anys.

En l’últim impuls que va rebre la competició, l’arribada de futbolistes europeus en el tram final de la seva carrera (Drogba, Kaká, Pirlo, Gerrard, David Villa) va contribuir a etiquetar la MLS com a retir daurat de velles glòries, però avui la lliga lluita amb els campionats brasiler i xinès per ser la més competitiva i atractiva de les que es disputen durant l’estiu europeu. Els equips que han perdut menys partits han cedit ja tres derrotes en una vintena d’enfrontaments; el líder absolut de la fase regular, el Chicago Fire, anota dos gols per partit, i els conjunts s’han anat enriquint amb elements que no han passat la trentena i que al Vell Continent podien considerar-se de segona fila, però que afegeixen estatus i experiència al torneig, com Frasquito Morález (quatre campanyes a l’Atalanta), Danny Hoesen (dos anys a l’Ajax), Romain Alessandrini (fins al gener a l’Olympique de Marsella) i el veneçolà Josef Martínez, que va canviar el Torí per l’Atlanta del Tata Martino. “Cal canviar la idea i vendre que la MLS és una lliga on es pot anar sent encara jove, per continuar una bona trajectòria i percebre un bon salari”, apunta Uri Rosell, que està d’acord amb Ilie Sánchez que el creixement de la competició és lent però constant. “S’ha de deixar créixer la lliga en tots els aspectes, tant l’esportiu, com l’econòmic, com el social, i s’ha de saber transmetre a l’aficionat més cultura futbolística”, pensa Ilie. “Allà, molts partits es trenquen al minut 20”, afegeix Fede Bessone. “A Anglaterra, això pot donar-se pel seu estil típic de futbol, però a la MLS potser encara passa per una falta de control tàctic dels partits. Cal treballar-ho però segur que creixeran”.

Els catalans que hi han migrat, però, n’admiren una filosofia i una organització anàlogues a la NBA o la NFL. “Quan algú va a l’estadi, hi pot passar tota la tarda perquè hi ha moltes activitats paral·leles per a les famílies”, diu Rosell. “Però el millor -indica Ilie-és que la lliga s’ocupa de tot, des dels fitxatges als viatges. Això assegura que el nivell de tots els equips serà similar, que hi haurà sorpreses a la competició i que jugadors, tècnics i empleats tindran garantides les condicions de treball”. El barceloní no s’ha perdut ni un minut de joc des que va aterrar a Kansas i és un dels passadors més fins d’una lliga on cada cop més futbolistes troben el seu lloc.

stats