Publicitat
Publicitat

L'EXAMEN DE "LA TDP"

Anàlisi Ricard Torquemada

INJECCIÓ ADRIANO

Va tornar a ocupar la posició d'extrem dret per afegir profunditat a un equip amb molts jugadors per dintre que juguen al peu. Va obrir el camp amb disciplina tàctica per oferir amplitud inicial, es va fer esmolat amb pilota amb conduccions a la recerca de la línia de fons. Més còmode en aquest capítol que en la desmarcada per obrir una línia de passada profunda per rebre la pilota. Va ser disciplinat triant quan encarar i quan donar continuïtat a la circulació, va regalar ajudes en la transició defensiva per la seva banda i va ser clau en el gol, que va atacar amb la cama esquerra.

BRÚIXOLA XAVI

És el guia col·lectiu perquè ningú descodifica més bé que ell les claus d'un partit. La saturació d'espais amb jugadors per dintre el va convertir en l'intèrpret de les superioritats numèriques i el responsable d'escollir les línies de passada més adequades per desequilibrar. Va repartir la pilota amb saviesa. Va voler, més que aconseguir, orientar els atacs convenientment, però no va poder connectar amb profunditat amb els receptors. No es va sentir gaire còmode amb el guió del partit, sovint d'anada i tornada, però ell sempre s'hi va rebel·lar per intentar-lo domar.

SENCER THIAGO

Va completar un exercici futbolístic madur, i en algunes fases, superlatiu. Intel·ligent tàcticament, va obrir la banda esquerra per donar amplitud amb el 3-4-3. Precís tècnicament, va dominar la relació espai-temps per descobrir passades obertes en zones molt atapeïdes, i va fer connexions per eliminar línies de pressió. Va estar generós físicament en la pressió i en la tornada, es va associar amb creativitat, va atacar les possessions dividides i només li va faltar assumir amb irreverència un paper principal, quan, per edat i galons, només li toca un paper secundari.

 ENREDAT MESSI

Ahir va lluir la versió més humana, i no va interpretar el partit de la millor manera. Va abusar del dríbling en zones que reclamaven associacions, i no va dimitir d'aventures solitàries, que ja començaven amb la frustració com a únic destí. Es va oferir entre línies, va trobar espais per connectar amb la pilota, però es va obsessionar amb aventures individuals contra múltiples ajudes defensives. Va treballar en la pressió de manera selectiva, i efectiva, va intimidar, però no va aprofitar l'atracció de les ajudes per dividir la pilota en el moment oportú. Va guardar la versió extraterrestre per a un altre dia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT