SOROLLÓS ALVES
El jugador brasiler va lluitar davant les adversitats del partit contra l'Sporting de Gijón al Camp Nou amb molt d'entusiasme, però amb molt poc ordre. El lateral del Barça va estar intens en la invasió, però poc precís en la passada final als seus companys; ambiciós en la profunditat, però poc rigorós en l'amplitud; orgullós en l'acció individual però immadur en la presa de decisions; excitat en la pilota dividida però inflexible en la pressió defensiva. Dani Alves confon sovint la precipitació amb la velocitat i és capaç de ser expansiu en l'entusiasme i encomanar tot l'equip.
ACCELERADOR INIESTA
Quan va intervenir en el joc col·lectiu va canviar la velocitat de l'atac de l'equip. Va eliminar rivals amb conduccions alimentades de canvis de ritme i un manual il·limitat de dríblings. Va ser un soci fiable en la combinació, va prendre les millors decisions en cada maniobra i va atrevir-se a concentrar el joc i atraure la pilota en els moments del partit més delicats. Va activar tots els jugadors al seu voltant. Amb imaginació i creativitat va il·luminar els moments de foscor i va poder amb tots els inconvenients que es van presentar, tot ambició per jugar, proposar i crear.
TOT TERRENY KEITA
Va completar un exercici impecable, amb diferents vestits tàctics, i sempre va donar a l'equip el que necessitava en cada moment. Va començar com a migcentre -responsable en les obligacions tàctiques- tant en la continuïtat en la circulació, com en la seguretat en la passada com a prioritat, el govern del joc directe, la captura de la primera pilota que proposava l'Sporting i en la conservació de la posició. Quan va fer d'interior, va infiltrar-se entre línies, va jugar amb sentit en la combinació, envaint amb puntualitat les zones verges en l'arribada, i va coronar la nit amb una rematada suau i definitiva.
DESCARRILAT CUENCA
Va arriscar-se amb atreviment en l'un contra un en profunditat però la frustració en l'acció individual, per poc èxit, va acabar erosionant-li la confiança i l'autoestima. Va guanyar la línia de fons al primer temps amb encert però no va completar l'última passada. Va ser lent en la maniobra tècnica, dubitatiu en el control i, al segon temps, fins i tot arronsat i espantat en la presa de decisions en situacions d'adversitat. No va deixar de fer mai el que tocava, però va perdre la fe. No va anar amb prou intensitat a la desmarcada a causa de certa paràlisi per l'angoixa del resultat negatiu.
